Manuel López Lozano

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaCreu de Sant Jordi 2010 Manuel López Lozano
Entrega Creu de Sant Jordi 2010.JPG
Manuel López Lozano, amb alguns familiars a l'acte de lliurament de la Creu de Sant Jordi de 2010.
Nom original Manuel López Lozano
 Alcalde d'Abrera
Abrera.jpg
19 d'abril de 1979 – 7 de maig de 1983
← Antoni Alemany Pous
Dades biogràfiques
Naixement 11 d'octubre de 1942
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Advocat i polític
Altres dades
Partit polític Partit dels Socialistes de Catalunya
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Manuel López Lozano (Barcelona, 11 d'octubre de 1942) és un advocat i polític català.

Biografia[modifica]

Quan treballava com a tècnic industrial i exercia de representant sindical per Comissions Obreres, es va llicenciar en ciències econòmiques i empresarials. Fou cofundador de la revista local d'Abrera Magarola el 1970, i hi va col·laborar fins al 1974. Del 1974 al 1979, fou regidor, elegit pel "terç familiar" a l'Ajuntament franquista d'Abrera. Hi va exercir l'oposició interna, dedicant-se a denunciar diversos casos de corrupció urbanística. Fou elegit primer alcalde democràtic d'Abrera (1979-1983) per l'Entesa (una coalició del PSUC amb independents). Poques setmanes després d'estrenar el càrrec d'alcalde, el 30 de juliol de 1979, va patir un tret de la Guàrdia Civil per l'esquena quan intentava posar pau en un conflicte laboral a l'empresa K-Mobel, i això li va causar una paraplègia irreversible. Aquest fet, i la commoció que va causar, el va convertir arreu d'Espanya en una mena de símbol de la lluita per la democràcia durant la Transició. Militant aleshores del PSUC (1976-1981) i des del 1996 del PSC, va continuar a l'Ajuntament d'Abrera com a primer tinent d'alcalde integrat al Grup Municipal del PSC fins al 2005, que es va retirar. Quan ja es trobava paraplègic i mentre era regidor, es va llicenciar en Dret i ha exercit d'advocat fins a la jubilació.[1]

Cordovès d'esperit, encarna aquells catalans que ho són malgrat no haver fet una integració lingüística plena. Ha estat designat Fill predilecte d'Abrera pel seu Ajuntament, i guardonat per la Generalitat de Catalunya amb la Creu de Sant Jordi (2010) "per la seva trajectòria com a alcalde d'Abrera durant l'època dels primers ajuntaments democràtics. Les conseqüències en l'ordre personal que va comportar-li una decidida voluntat de servei n’han fet un dels símbols de la Transició, la qual cosa mereix el reconeixement a la seva tasca i a la de l'Administració local en el seu conjunt".[2] És el primer alcalde que rep la Creu de Sant Jordi precisament per haver estat alcalde, i la concessió s'ha interpretat també com un reconeixement genèric a tot el col·lectiu d'alcaldes dels primers ajuntaments democràtics.[3]

Referències[modifica]

  1. DDAA, Peatones de la Historia del Baix Llobregat (Testimonios y biografías), Associació per a la Memòria Històrica y Democràtica del Baix Llobregat, s.l., 2006, pàg. 167-170 (castellà)
  2. «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 32 personalitats i 13 entitats». Web oficial de la Generalitat de Catalunya, 13 abril del 2010. [Consulta: 13 abril del 2010].
  3. «La Comissió d'Electes Locals del 79 es congratula per la concessió de la Creu de Sant Jordi a l'exalcalde d'Abrera». El Diari de la Diputació de Barcelona, 30 abril del 2010. [Consulta: 30 abril del 2010].


Càrrecs públics
Precedit per:
Antoni Alemany
Alcalde d'Abrera
Abrera.jpg

1979-1983
Succeït per:
Félix Domingo Chico Vara