Vés al contingut

Manuel López Santaella

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaManuel López Santaella
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 gener 1804 Modifica el valor a Wikidata
Carmona (província de Sevilla) Modifica el valor a Wikidata
Mort1867 Modifica el valor a Wikidata (62/63 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
21 febrer 1851 – 30 novembre 1855
 Miguel Lafuente AlcántaraManuel Colmeiro y Penido 
Comissari general de la Croada
1848 – 6 abril 1851
Senador vitalici d'Espanya
17 desembre 1845 – 27 gener 1859
Senador del Regne
28 setembre 1843 – 17 desembre 1845
Circumscripció electoral: Conca
Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II
25 febrer 1837 – 4 novembre 1837 – Miguel Corbacho Valdés 
Circumscripció electoral: Sevilla
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Sevilla Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióclergue, polític, acadèmic Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Manuel López Santaella (Carmona, 25 de gener de 1804 - Madrid, 1867) fou un religiós i polític espanyol, diputat i senador a Corts Espanyoles durant el regnat d'Isabel II d'Espanya. També fou designat acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història, tot i que mai no arribà a prendre'n possessió.

Era ardiaca de Huete i president del Cabildo de Conca, i fou nomenat president de la Comissió Apostòlica del Subsidi del Clergat i Comissari Apostòlic de la Santa Croada per la Santa Seu.[1] En 1837 va esdevenir diputat i fou un dels signataris de la Constitució espanyola de 1837.[2] En 1838 i 1839 fou vicepresident de l'Ateneo de Madrid.[3]

De 1843 a 1845 fou senador per la província de Conca i des de 1845 senador vitalici.[4] En 1850 va finançar una estàtua de la reina Isabel II a la plaça de l'Òpera de Madrid.[5] En 1851 fou nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història, però no en va prendre possessió i en 1855 es va concedir el seu honor a Manuel Colmeiro y Penido.[6] En 1859 li fou suspesa la seva condició de senador perquè va ser qüestionada la seva gestió econòmica com a Comissari Apostòlic de la Santa Croada pel Tribunal de Comptes d'Espanya.[7] Poc abans de morir en 1867 fou absolt pel Tribunal de la Rota.[8]

Referències

[modifica]