Manuel Lora-Tamayo Martín

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaManuel Lora-Tamayo Martín
Nom original Manuel Lora-Tamayo
 Ministre d'Educació i Ciència[1]
COA Spain 1945 1977.svg
10 de juliol de 1962 – 29 d'octubre de 1969
Dades biogràfiques
Naixement Manuel Lora-Tamayo Martín
26 de gener de 1904
Jerez de la Frontera
Mort 22 d'agost de 2002(2002-08-22) (als 98 anys)
Madrid
Activitat professional
Ocupació Professor d'Universitat
Ocupador Universitat Complutense de Madrid
Altres dades
Membre de
Cònjuge Amelia D'Ocón Asensi
Fills
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Manuel Lora-Tamayo Martín (Jerez de la Frontera (Cadis), 26 de gener de 1904 - Madrid, 22 d'agost de 2002) va ser un polític i científic espanyol, Ministre d'Educació durant el Franquisme (1962-1968) i President del Consell Superior d'Investigacions Científiques (1967-1971). Casat amb Amelia D'Ocón Asensi, amb la qual va tenir onze fills.

Formació[modifica]

Era doctor en Ciències Químiques (1930) i en Farmàcia (1933). Com a pensionat de la Junta per a l'Ampliació d'Estudis va treballar en l'Institut de Química Biològica de la Facultat de Medicina de la Universitat d'Estrasburg.

Al maig de 1933 va obtenir la càtedra de Química Orgànica que va exercir successivament a Cadis (1933), Sevilla (1935) i Madrid (1942). Va ocupar també el lloc de Vicerector a les Universitats de Sevilla (1942) i de Madrid (1945).

Carrera investigadora[modifica]

En la dècada dels anys cinquanta va tenir responsabilitats en les principals institucions espanyoles dedicades a la recerca: Vocal de la Junta d'Energia Nuclear (1951) i President de la recentment creada Comissió Assessora de Recerca Científica i Tècnica (1958). Destacat investigador en el camp de la Química Orgànica, el seu prestigi acadèmic i la seva capacitat organitzadora li van obrir la porta d'un Ministeri formant part del IX Govern nacional d'Espanya (1962-1965) durant la dictadura franquista, que fins a maig de 1966 es va denominar d'Educació Nacional, i que a partir d'aquesta data es va dir Ministeri d'Educació i Ciència.

Durant la seva gestió va estimular la recerca, va reordenar les Escoles Tècniques Superiors i va crear la figura universitària del professor agregat, que va millorar qualitativa i quantitativament l'accés a les càtedres entre altres tasques creatives i eficaces. No obstant això l'agitació estudiantil de l'època, va complicar severament la seva comesa ministerial. Va tenir actuacions pendulares de severitat i tolerància en diversos incidents que van afectar a les universitats espanyoles i que van acabar per desbordar-ho, sent el segon ministre després de Jose Enrique Varela[2] que dimití en el règim franquista (28 de març de 1968).[3]

Posteriorment va ocupar diversos càrrecs en institucions científiques: President efectiu del CSIC (1967-1971), de l'Instituto de España (1972-1978) i de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals (1970-1985). Va ser membre del Consell del Regne (1972), institució de la qual va arribar a ocupar la seva Vicepresidència (1974), i Procurador en Corts entre 1962 i 1975.

Autor d'un elevat nombre de publicacions científiques, estava en possessió de les principals condecoracions espanyoles i de diverses estrangeres (Gran Creu d'Instrucció Pública de Portugal, del Mèrit Civil d'Alemanya, de Sant Gregorio del Vaticà i la de Gran Oficial de l'Ordre Nacional del Mèrit de França) i era doctor honoris causa per la Universitat de París (1961), la UNED i l'Institut Químic de Sarrià.

Fonts arxivístiques[modifica]

L'arxiu de Manuel Lora Tamayo es troba en l'Arxiu General de la Universitat de Navarra i és d'accés lliure.

Publicacions[modifica]

Tesis

  • Lora Tamayo, Manuel: Aplicaciones analíticas de una reacción de las sales de cobre / Tesis doctoral inédita de la Universidad Complutense de Madrid, leída en [19--?], Universidad Complutense de Madrid.

Discursos acadèmics

  • Lora Tamayo, Manuel: Discurso leído en la solemne apertura del curso académico de 1939 a 1940 en la Universidad de Sevilla, Sevilla : Eulogio de las Heras, 1939, 48 p.
  • Lora Tamayo, Manuel: Discurso del Ministro de Educación Nacional...Manuel Lora Tamayo : Inauguración del Curso Académico en la Universidad de Madrid, 3 de octubre de 1962, [Madrid : s.n.], D.L.1958 (Madrid : Gráficas Canales),14 p.
  • Lora Tamayo, Manuel: Educación científica. Discurso inaugural del curso 1955-1956 : leído en la sesión celebrada el día 9 de noviembre de 1955 por el Académico Numerario Excmo. Sr. D. Manuel Lora Tamayo, Madrid : Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales, 1955, 24 p.
  • Lora Tamayo, Manuel: El Magisterio Universitario..., Madrid : Academia de Doctores de Madrid, 1970, 26 p.
  • Lora Tamayo, Manuel: La investigación en química orgánica, Madrid : Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1951, 43 p.
  • Lora Tamayo, Manuel: La investigación española en Química Orgánica - Anales RACNFE, 1973, p. 5l

Manuals

  • Lora Tamayo, Manuel: Química para médicos, Toledo : [s.n.], 1935 (Establecimiento Tip. de A. Medina), 445 p. Varias ediciones en 1941, 1956, etc.
  • Lora-Tamayo, Manuel: Contribución a la síntesis de diels en dienos etilen-aromáticos, Madrid, CSIC, 1950, 146 p. ( Premio Francisco Franco de Ciencias, 1948)

Articles

  • Lora Tamayo, Manuel: Aplicaciones analíticas de la condensación de Diels, Examen crítico, Discurso de Ingreso en la] Real Academia de Farmacia / Manuel Lora Tamayo; Contestación por José María Albareda, Madrid, 1944
  • R. Madroñero, Manuel Lora Tamayo, G. García Muñoz: Sobre la síntesis de citostáticos potenciales, Libro homenaje al prof. D. Obdulio Fernández y Rodríguez con motivo del cincuencentenario de su ingreso en la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales, 1969, pags. 209-216.

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. Governs d'Espanya 1931-2008
  2. FEDERICO MARTINEZ RODA: “Varela. El general antifascista de Franco”.
  3. JOAQUIN BARDAVIO: “Manuel Lora Tamayo: Entre la ciencia y la política del régimen”, en El Mundo, Madrid, 24 d'agost de 2002.


Càrrecs públics
Precedit per:
José Luis Villar Palasí
Ministre d'Educació i Ciència
Escut de l'estat espanyol

1962- 1969
Succeït per:
Jesús Rubio García-Mina
Precedit per:
José Ibáñez Martín
President del CSIC
Escut de l'estat espanyol

1967- 1971
Succeït per:
José Luis Villar Palasí
Precedit per:
Luis Martínez de Irujo y Artázcoz
Emblem of the Institute of Spain.svg
President de l'Instituto de España

1972-1978
Succeït per:
Fernando Chueca Goitia
Premis i fites
Precedit per:
Juan Vigón Suero-Díaz
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of Sciences.svg
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències
Medalla 19

1948-2002
Succeït per:
Ernesto Carmona Guzmán
Precedit per:
Antoni Rius i Miró
President de la RSEFQ
1949-1953
Succeït per:
José María Otero de Navascués