Manuel Lorenzo González

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaManuel Lorenzo González
Biografia
Naixement1909 o 1910
Calañas
Mort27 juliol 1940 Modifica el valor a Wikidata (30/31 anys)
Madrid
Causa de mortFerida per arma de foc Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Obrer Espanyol Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatSegona República Espanyola Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata

Manuel Lorenzo González (Calañas, 1909 o 1910-Madrid, 1940) va ser un polític i sindicalista espanyol.

Biografia[modifica]

Nascut en la localitat de Calañas, cap a 1909 o 1910, de professió va ser emprat de comerç. Va estar afiliat a l'Associació de dependents de comerç i empleats d'escriptoris, sindicat del qual seria vicepresident (1931), president (1933-1934) i també secretari general (1934-1936). Membre del PSOE[1], a l'abril de 1936 va ser escollit compromissari del PSOE per Huelva per a l'elecció del nou President de la República.[2] Es va iniciar en la maçoneria, on va emprar el pseudònim «Marconi».

Després de l'esclat de la Guerra civil es va unir a les forces republicanes. Durant la contesa arribaria a formar part de comissari polític de l'Exèrcit Popular de la República, sent comissari de les divisions 46a Divisió[3] —manada per «El Campesino»— i 38a Divisió,[4][5] actuant al front d'Extremadura.

Al final de la contesa va ser detingut pels franquistes a Baeza (Jaén). Seria traslladat a Madrid, on uns mesos després va ser jutjat en Consell de Guerra celebrat el 6 d'octubre de 1939, i fou condemnat a mort. Va ser afusellat al cementiri de l'Est de Madrid el 20 de juliol de 1940.[6][7]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Álvarez, Santiago. Los comisarios políticos en el Ejército Popular de la República. Ediciós do Castro, 1989. 
  • Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid, Almena, 1999. 84-922644-7-0. 
  • Espinosa Maestre, Francisco. La Guerra civil en Huelva. Diputación Provincial de Huelva, 1996. 
  • García Muñoz, Manuel. Los fusilamientos de La Almudena. La violencia sectaria en Madrid durante los años de guerra y posguerra. La Esfera de los Libros, 2012. 
  • Núñez, Mirta; Rojas, Antonio. Consejo de guerra: los fusilamientos en el Madrid de la posguerra (1939-1945). Madrid: Compañía Literaria, 1997.