Manuel Márquez Sánchez de Movellán

De Viquipèdia
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 15:29, 26 ago 2016 amb l'última edició de Llumeureka (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaManuel Márquez Sánchez de Movellán
Biografia
Naixement2 febrer 1902 Modifica el valor a Wikidata
Prado del Rey Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XX Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMilitar Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militarcoronel Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata

Manuel Márquez Sánchez de Movellán va ser militar espanyol pertanyent al Partit Comunista d'Espanya que va lluitar en la guerra civil espanyola a favor de la República i que va aconseguir el comandament de nombroses unitats de l'Exèrcit Popular de la República.

Guerra Civil

Al juliol de 1936 estava destinat en la Guàrdia Presidencial, en Madrid, amb el grau de capità. Participà en la instrucció de les milícies comunistes del Cinquè Regiment durant els primers dies de la guerra.

Front del Centre

A principis d'agost es troba al capdavant de la 1a Companyia d'Acer comunista lluitant per l'Alto del León. A la fi d'agost està al comandament del Batalló Victoria, format per milicians del Cinquè Regiment, amb el qual actua en la Serra de Madrid. Participa en l'acció de Peguerinos, a la fi d'agost, on les tropes rebels africanes són derrotades per primera vegada en la guerra. Davant l'avanç de l'Exèrcit d'Àfrica per la vall del Tajo, és enviat cap al 15 de setembre amb el seu batalló i amb part de la Columna Mangada al sector de Maqueda, a l'est de Talavera, d'on ha de retirar-se poc després davant l'embranzida rebel. A mitjan octubre està al capdavant de la columna Mangada que defensa el sector a l'oest d'El Escorial, tenint la seva caserna general en Santa María de la Alameda. Per aquestes dates ascendeix a comandant.

Al desembre de 1936 se li nomena cap de la recentment creada 19a Brigada Mixta. Al capdavant d'aquesta unitat participa en la Batalla del Jarama, en el sector de Vaciamadrid. A la fi de març de 1937 passa a manar la 18a Divisió, sent substituït pel comandant Enrique García Moreno[1] en la 19a Brigada Mixta. La 18a Divisió, pertanyent al II Cos d'Exèrcit, romandria sense activitat en el front de Madrid.

Front d'Extremadura

A mitjan novembre de 1937 se li dóna el comandament del VIII Cos d'Exèrcit, a Extremadura.[2] Ascendirà a tinent coronel al maig de 1938..[3] Després de la Batalla de la bossa de la Serena (juliol de 1938), deixa el comandament del VIII Cos d'Exèrcit al comandant Julián del Castillo Sánchez, passant a manar per uns dies el VII Cos d'Exèrcit rellevant al tinent coronel Rúbert. Quan Prada arriba a la prefectura de l'Exèrcit d'Extremadura en substitució de l'anterior Comandant en cap, Ricardo Burillo, a la fi de juliol de 1938, una de les seves primeres mesures serà substituir Márquez pel comandant Francisco Gómez Palacios.

De la Batalla de l'Ebre a la retirada de Catalunya

En quedar sense destinació es dirigeix al capdavant de l'Ebre, arribant a ser segon cap del XV Cos d'Exèrcit de Tagüeña i participant en la batalla de l'Ebre. El 2 de gener de 1939 es fa càrrec de l'XI Cos d'Exèrcit en substitució de Francisco Galán[4] essent l'últim cap d'aquesta unitat i participant en la campanya de Catalunya. A principis de març de 1939 és ascendit a coronel com a part dels ascensos efectuats per Juan Negrín, al costat d'altres militars com Modesto, Líster o Casado. No obstant això, la guerra finalitza unes setmanes després i marxa a l'exili.

Exili

S'exilia a la Unió Soviètica, i allí va realitzar estudis d'Estat Major a l'Acadèmia Voroshilov, sense arribar a participar en la Segona Guerra Mundial.

A principis de 1946 surt de l'URSS i es trasllada a Iugoslàvia, on és nomenat responsable dels comunistes espanyols que han arribat a aquest país. Coincideix aquí amb Tagueña, que diu d'ell que no era mala persona, però no gaire intel·ligent i sobretot, vacil·lant i insegur en tot el que fregués problemes polítics, característica comuna dels militars professionals que les circumstàncies havien lligat al moviment comunista.[5] La seva antiga amistat amb Enrique Castro Delgado va fer que es mantingués totalment fidel a les directrius del partit durant aquests anys. En 1946 va passar a formar part de l'exèrcit iugoslau. Passaria posteriorment a Praga (Txecoslovàquia).[6]

Referències

  1. Carlos Engel, Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República, Almena, 1999, p.32
  2. Ramón Salas Larrazábal, Historia del Ejército Popular de la República, 2006, La Esfera de los libros, p.2512
  3. Ramón Salas Larrazábal, Historia del Ejército Popular de la República, 2006, La Esfera de los libros, p.2633
  4. Ramón Salas Larrazábal, Historia del Ejército Popular de la República, 2006, La Esfera de los libros, p.3253
  5. Manuel Tagüeña Lacorte, Testimonio de dos guerras, Oasis, 1973, p.517
  6. Michael Alpert, El ejército republicano en la guerra civil, Siglo XXI, 1989, p.377

Bibliografia

  • Salas Larrazábal, Ramón «Historia del Ejército Popular de la República». Madrid, La Esfera de los libros, 2006. 84-9734-465-0.
  • Engel, Carlos «Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República». Madrid, Almena, 1999. 84-922644-7-0.
  • Tagüeña Lacorte, Manuel. Testimonio de dos guerras. México, Oasis, 1973. 
  • Alpert, Michael. El ejército republicano en la guerra civil. Madrid, Siglo XXI, 1989. 84-323-0682-7.