Manuel Macías y Casado
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 novembre 1844 Terol (Espanya) |
| Mort | 7 novembre 1937 (93 anys) Madrid |
 Capità general de València | |
| 13 juny 1902 – 1r juliol 1902 ← Luis Manuel Pando Sánchez – Francisco Loño y Pérez → | |
 Governador de Puerto Rico | |
| 3 febrer 1898 – 14 octubre 1898 ← Ricardo de Ortega y Díez – Ricardo de Ortega y Díez → | |
| Capità general de Galícia | |
| 15 novembre 1895 – 22 setembre 1896 ← Antonio Moltó y Diaz-Berrio – Basilio Augustín y Dávila → | |
 Capità general de Canàries | |
| agost 1894 – 23 juny 1896 – Francisco Gamarra y Gutiérrez → | |
 Governador de Melilla | |
| 28 octubre 1893 – agost 1894 ← Juan García Margallo – Joan Arolas i Esplugas → | |
 Governador militar de Cartagena | |
| 8 juliol 1891 – 30 agost 1893 | |
| Governador de Melilla | |
| març 1881 – 1886 ← Evaristo García y Reyna – Teodoro Camino Alcobendas → | |
| Governador de Melilla | |
| 9 agost 1879 – març 1880 ← Andrés Cuadra y Bourman – Ángel Navascués → | |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Carrera militar | |
| Rang militar | tinent general |
Manuel Macías y Casado (Terol, 3 de novembre de 1844 - Madrid, 7 de novembre de 1937) fou un militar espanyol.
Molt jove encara ingressà en l'Escola d'Infanteria, i als devuit anys passà a Amèrica, prenent part en la campanya de Santo Domingo, i després es traslladà a Cuba, i allà fou ascendit, de forma que al retornar a Espanya, després d'una llarga estada en aquella illa, ja posseïa el grau de coronel. Lluità contra les tropes de Carles VII, i novament passà a l'illa de Cuba, on havia esclatat una insurrecció. En aquesta campanya es distingí notablement, mereixent ser condecorat amb la gran creu del Mèrit Militar. Ja era brigadier quan se li confià el comandament de la plaça de Melilla, on va romandre tres anys, i ascendí a general de divisió mentre exercia el comandament militar a Santoña.
Posteriorment desenvolupà el comandament superior de Cartagena i el càrrec de segon cap del tercer cos d'exercit, tornant a Melilla en ocórrer els esdeveniments de 1893 que significaren la mort del general Juan García Margallo. Ascendit a tinent general el 1893, se'l nomenà capità general de Canàries, passant el 1898 a desenvolupar el mateix càrrec a Puerto Rico, en els atziacs moments, doncs no va poder oposar-se al desembarcament dels nord-americans, no obstant les feines de defensa que havia organitzat, i entregà el comanament superior a un altre general quan ja l'enemic s'havia apoderat de l'illa.
Al seu retorn a la Península es possessionà del comanament del sisè cos d'exèrcit. A més de les ja citades, gaudí d'altres condecoracions.
Bibliografia[modifica]
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 31, pàg. 1194 (ISBN 84-239-4531-6)