Manuel Macías y Casado

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaManuel Macías y Casado

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 novembre 1844 Modifica el valor a Wikidata
Terol (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 novembre 1937 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Capità general de València
13 juny 1902 – 1r juliol 1902
← Luis Manuel Pando SánchezFrancisco Loño y Pérez →
Governador de Puerto Rico
3 febrer 1898 – 14 octubre 1898
← Ricardo de Ortega y DíezRicardo de Ortega y Díez →
Capità general de Galícia
15 novembre 1895 – 22 setembre 1896
← Antonio Moltó y Diaz-BerrioBasilio Augustín y Dávila →
Capità general de Canàries
agost 1894 – 23 juny 1896 – Francisco Gamarra y Gutiérrez →
Governador de Melilla
28 octubre 1893 – agost 1894
← Juan García MargalloJoan Arolas i Esplugas →
Governador militar de Cartagena
8 juliol 1891 – 30 agost 1893
Governador de Melilla
març 1881 – 1886
← Evaristo García y ReynaTeodoro Camino Alcobendas →
Governador de Melilla
9 agost 1879 – març 1880
← Andrés Cuadra y BourmanÁngel Navascués → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militartinent general Modifica el valor a Wikidata

Manuel Macías y Casado (Terol, 3 de novembre de 1844 - Madrid, 7 de novembre de 1937) fou un militar espanyol.

Molt jove encara ingressà en l'Escola d'Infanteria, i als devuit anys passà a Amèrica, prenent part en la campanya de Santo Domingo, i després es traslladà a Cuba, i allà fou ascendit, de forma que al retornar a Espanya, després d'una llarga estada en aquella illa, ja posseïa el grau de coronel. Lluità contra les tropes de Carles VII, i novament passà a l'illa de Cuba, on havia esclatat una insurrecció. En aquesta campanya es distingí notablement, mereixent ser condecorat amb la gran creu del Mèrit Militar. Ja era brigadier quan se li confià el comandament de la plaça de Melilla, on va romandre tres anys, i ascendí a general de divisió mentre exercia el comandament militar a Santoña.

Posteriorment desenvolupà el comandament superior de Cartagena i el càrrec de segon cap del tercer cos d'exercit, tornant a Melilla en ocórrer els esdeveniments de 1893 que significaren la mort del general Juan García Margallo. Ascendit a tinent general el 1893, se'l nomenà capità general de Canàries, passant el 1898 a desenvolupar el mateix càrrec a Puerto Rico, en els atziacs moments, doncs no va poder oposar-se al desembarcament dels nord-americans, no obstant les feines de defensa que havia organitzat, i entregà el comanament superior a un altre general quan ja l'enemic s'havia apoderat de l'illa.

Al seu retorn a la Península es possessionà del comanament del sisè cos d'exèrcit. A més de les ja citades, gaudí d'altres condecoracions.

Bibliografia[modifica]