Manuel Malagrida i Fontanet

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaManuel Malagrida i Fontanet
Biografia
Naixement 20 abril 1864
Olot
Mort 15 maig 1946 (82 anys)
Premis
Modifica les dades a Wikidata
Panteó de Manuel Malagrida i Fontanet al Cementiri de Montjuïc, coronat per una escultura d'Eduard Alentorn

Manuel Malagrida i Fontanet (Olot, 20 d'abril del 1864Barcelona, 15 de maig del 1946) va ser empresari del ram del tabac i promotor de l'Eixample Malagrida d'Olot.

Biografia[modifica]

Fill d'un dels notaris més prestigiosos de la capital de la Garrotxa, als setze anys anà a viure a Barcelona. El 1887 marxà a París, on es familiaritzà amb la indústria del tabac; tres anys més tard, quan emigrà a l'Argentina, aprofità els coneixements adquirits per fundar-hi la fàbrica "Cigarrillos París", la primera del país austral. Com a part de la tasca per fer-la conèixer, convocà dos concursos mundials de cartells publicitaris,[1] els originals dels quals donà posteriorment al museu d'Olot.[2]

Un cop enriquit decidí tornar al Vell Continent. Aquest indiano s'establí a Barcelona, on comissionà l'arquitecte Joaquim Codina perquè li alcés el 1908 un edifici d'estil modernista, que encara es pot admirar al passeig de Gràcia 27. Aquest edifici acabat en una cúpula coronada uneix, en la decoració de la façana, el continent americà i l'europeu. Mostres simbòliques en són les representacions que l'escultor Pere Ricart féu de l'àguila pirenaica i el còndor dels Andes, els busts de Colom i el general Mitre i dues representacions antropomòrfiques, d'Espanya (amb corona) i Argentina (amb barret frigi). Com a anècdota, quan el 1927 calgué repintar la cúpula, l'aprenent que realitzà la tasca fou el que, més tard, seria el pintor de fama mundial Antoni Clavé.

El 1916, Malagrida encetà la renovació urbanística d'Olot amb la construcció en el "Pla dels Llacs" –uns aiguamolls- d'una ciutat jardí a l'estil anglès avui coneguda per Eixample Malagrida, amb grans torres i edificis envoltats de jardins.[3] Aquesta, dirigida en la part tècnica per l'arquitecte municipal Joan Roca i Pinet i acabada el 1925 per Josep Esteve, s'estén al sud-oest del nucli antic, i Malagrida hi mostrà l'agermanament Espanya-Amèrica batejant amb el nom de "pont de Colom" el pas que salva el Fluvià i posant noms de regions espanyoles i de països americans a les vies que creuen el barri. Manuel Malagrida també cedí els terrenys per a la construcció de la Biblioteca Popular d'Olot (1918, no existent en l'actualitat) i la del grup escolar que porta el seu nom (1926).

L'ajuntament d'Olot el declarà "Fill il·lustre" el 1957, i el seu retrat s'exhibeix a la Galeria d'Olotins Il·lustres. En vida també li foren atorgades la Gran Creu d'Isabel la Catòlica, l'Orde de Carles III i la Gran Placa d'Honor i Mèrit de la Creu Roja Espanyola. La seva documentació personal es conserva a l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa.

Referències[modifica]

  1. Bases
  2. Hi participaren artistes d'anomenada, com Alphonse Mucha, Marià Fortuny i Madrazo i Collivadino. Els guanyaren un argentí, Cándido Villalobos, i un italià, Aleardo Villa (1865-1906), i Ramon Casas i Carbó quedà tercer el 1901 «PUBLICIDAD Y PATRIMONIO».
  3. Mapa i Fotografia

Bibliografia[modifica]

  • Lluís Permanyer La casa de Manuel Malagrida enriqueció el paseo de Gracia, article publicat a La Vanguardia 6.1.8
  • Antonio Salcedo Miliani Manuel Malagrida, un indiano de tierra adentro, ponència a V Jornades d'estudis catalano-americans Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1997
  • Els cartells de Cigarrillos París (1900-1901) Girona: Centre Cultural de Caixa de Girona, 2003
  • Els concursos de cartells dels Cigarrillos París: 1900-1901 Olot: Museu Comarcal de la Garrotxa, 1995
  • El Concurs de Cigarrillos París: Buenos Aires 1901 Barcelona: Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Madrid, 1984

Enllaços externs[modifica]