Manuel Manrique de Lara i Berry

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaManuel Manrique de Lara i Berry
Dades biogràfiques
Naixement 24 octubre 1863
Cartagena
Mort 27 febrer 1929 (65 anys)
Activitat professional
Ocupació Músic, compositor i musicòleg
Gènere Òpera i sarsuela
Modifica dades a Wikidata

Manuel Manrique de Lara i Berry (Cartagena, Múrcia, 1863 - St. Blasien, Baden, 27 de febrer de 1929) fou un músic i militar espanyol.

Ingressà en el cos d'Infanteria de marina, en el qual aconseguí als setze anys d'edat el grau d'oficial. Als vint-i-un d'edat començà els estudis de compositor sota la direcció del mestre Ruperto Chapí, del que en fou l'únic deixeble, perquè l'autor de Curro Vargas mai va voler tenir-ne. El febrer de 1890 estrenà en la Sociedad de Conciertos, dirigida per Bretón, la primera part d'una trilogia musical, La Orestiada, executada en la seva forma total quatre anys més tard.

L'obra de Manrique de Lara està inspirada en la famosa trilogia d'Èsquil, i cadascuna de les seves parts porta igualment els mateixos títols d'Agamenó, Les Coéfores i Les Euménides. El seu estil pertany a l'escola wagneriana, i fou ben acollida, malgrat que força discutida, no sols en la seva essència musical, sinó en la seva inspiració literària. A aquesta obra seguí una Simfonia en mi menor (1892), escrita en estil antic, que consta de quatre temps, executada el 1915, en els concerts de la Sociedad Nacional de Música.

El 1895 restà acabat un Quartet en mi bemoll, tresat també en el mateix model clàssic que la Simfonia. El 1898 sol·licità voluntàriament un lloc a bord d'un vaixell per prendre part en la guerra contra els Estats Units. Destinat al cuirassat Pelayo, li fou confiat el comandament de la seva bateria de canons de tir ràpid sobre coberta, lloc que ocupà durant el temps del seu embarcament fins al final de la guerra, acabada la qual i de retorn a Madrid, va compondre una sarsuela en tres actes, El ciudadano Simon, amb lletra Lustonó i Palomero, estrenada el desembre de 1900. Després emprengué la composició d'un drama líric, el poema del qual és ell mateix l'autor, sobre la llegenda de El Cid. Diversos fragments lírics d'aquesta obra foren executats per l'Orquestra Simfònica dirigida per Arbós.

Manrique de Lara representa en l'art espanyol la tendència més avançada dintre de l'ortodòxia germànica. El mateix dels compositors alemanys d'aquesta tendència, va practicar la crítica i col·laborà en els diaris més importants, contribuint amb el seu pertinaç esforç a difondre a Espanya l'art wagnerià. Va consagrar igualment la seva activitat a formar una nodrida col·lecció de romances castellans, de les quals recollí la música i la lletra, no tan sols en les comarques espanyoles, sinó entre les comunitats jueves del Marroc i d'Orient. Solament el cabal de poesia tradicional format entre aquestes assoleix 80. Versos i 300 melodies. El 1910 fou elegit individu de número de l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.

Durant els anys 1920 a 1922 prengué part en les operacions realitzades en el territori de Larache en la zona del Protectorat Espanyol al Marroc, al front del batalló i del regiment expedicionari de la seva arma, i el 10 d'octubre de 1925 assoli el més alt grau de la seva carrera, ascendint a general de divisió i inspector general del cos d'Infanteria de marina. Acabada la guerra europea, el Consell de la Societat de Nacions el nomenà, el gener de 1923, president de la Comissió mixta per el canvi de súbdits grecs i turcs, com a resultat del Tractat de Lausana, i el desembre de 1924 fou designat mandatari del mateix Consell per a protecció de la minoria albanesa a Grècia.

Prengué possessió del seu càrrec d'acadèmic en la de Belles Arts de San Fernando el 27 de maig de 1917, llegint un notable discurs vers Los origenes literarios de la trilogia. El 6 de novembre de 1926 l'Acadèmia li concedí la seva representació per a la verificació d'estudis artístics i històrics dels jueus de Turquia. Es proposava principalment realitzar investigacions sobre la música dels antics romanços espanyols i completar estudis vers de la música en la Bíblia.

Atacat d'una greu malaltia que l'obligà a recollir-se en un sanatori, morí a [[[St. Blasien]], Baden), a conseqüència d'una operació quirúrgica.

Bibliografia[modifica]