Manuel Moll i Salord

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaManuel Moll i Salord
Biografia
Naixement 15 març 1897
Ciutadella (Menorca)
Mort 23 març 1972 (75 anys)
Barcelona
  Coadjutor bisbat de Tortosa

1943 – 1968
← Félix Bilbao y UgarrizaRicard Maria Carles i Gordó →
  Bisbe catòlic 

30 maig 1937 –
  Bisbe titular 



  Bisbe titular 



  Bisbe diocesà 


Dades personals
Religió Església Catòlica
Formació Pontifícia Universitat Gregoriana
Activitat
Ocupació Sacerdot catòlic
Consagració Federico Tedeschini
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Manel Moll i Salord (Ciutadella, Menorca, 15 de març de 1897Barcelona, 23 de març de 1972) va ser bisbe de Tortosa.

Biografia[modifica]

Fill de l'alcalde de Ciutadella (Menorca) el 1932 va ingressar com a religiós de la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans. Doctorat en Filosofia, Teologia i Dret Canònic per la Universitat Gregoriana de Roma va ser nomenat bisbe Coadjutor de Tortosa. El 1938 era nomenat bisbe Administrador Apostòlic de Lleida[1] i el 1943 va pendre possessió de la diòcesi de Tortosa, per defunció de Fèlix Bilbao, fins l'octubre de 1968.[2] Durant la visita de Franco a Tortosa, el 21 de juny de 1966, va mostrar la seua adhesió al règim del general.[3]

El Concordat de 1953 i l'intent del franquisme d'adaptar les diòcesis als límits provincials civils provocaren durant el seu pontificat una gran segregació de parròquies del bisbat de Tortosa, especialment en favor del nou bisbat de Sogorb-Castelló. Així el Decret de la Sagrada Congregació Consistorial "De mutatione finium Dioecesium Valentinae-Segorbicensis-Dertotensis", de 31 de maig de 1960, desmembrava del territori de la diòcesi de Tortosa les parròquies dels arxiprestats de Nules, Vila-real, Castelló de la Plana, Llucena i Albocàsser (s'exceptuaren Catí i Tírig). De la mateixa manera, la diòcesi de Sogorb perdia les parròquies pertanyents a la província de València, les quals foren agregades a l'arxidiòcesi de València. Al bisbe Moll se'l té com el l'artífex de la reconstrucció d'esglésies i temples d'arreu de la diòcesi, després de la Guerra Civil, i de l'edificació del Seminari diocesà de l'Assumpció de Tortosa, obra de l'arquitecte Vicent Traver. A l'entrada d'aquest gran edifici se li erigí un bust realitzat per Àngel Acosta que va ser inaugurat el 6 de novembre del 2000. El 1962 l'Ajuntament de Tortosa li va atorgar el títol de Fill Adoptiu i el 1966, pocs mesos després de la inauguració del Monument a la batalla de l'Ebre, se li va concedir la Gran Cruz de la Orden de Isabel la Católica.[4]

El va succeir al capdavant de la diòcesi Ricard Maria Carles i Gordó

Les despulles del bisbe Moll reposen a la Catedral de Tortosa.

Notes i referències[modifica]

  1. Viola González, Mn. Ramiro . «Mons. Manuel Moll i Salord». Bisbat de Lleida. [Consulta: 10 desembre 2018].
  2. «Episcopologi. Bisbes de la Diòcesi de Tortosa». Bisbat de Tortosa. [Consulta: 10 desembre 2018].
  3. Vegeu el discurs publicat per La Vanguardia del 23/06/1966 (pàgina 8).
  4. «DECRETO 2638/1966 de 1 de octubre, por el que se concede la Gran Cruz de la Orden de Isabel la Católica a Monseñor Manuel Moll Salord». BOE, Núm. 255, 25-10-1966, pàg. 13455 [Consulta: 10 desembre 2018].