Manuel Monteiro de Castro

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaManuel Monteiro de Castro
Biografia
Naixement 29 de març de 1938 (1938-03-29) (81 anys)
S. Eufemia
  Penitenciari Major emèrit de la Penitenciaria Apostòlica
5 de gener de 2012 – 21 de setembre de 2013
Dades personals
Nacionalitat Portugal Portugal
Religió Catolicisme
Educació Pontifícia Universitat Gregoriana
Activitat
Ocupació Diplomàtic i sacerdot catòlic
Ordenació sacerdotal 9 de juliol de 1961
per António Bento Júnior
Consagració 23 de març de 1985
per Agostino Casaroli
Proclamació cardenalícia 18 de febrer de 2012
per Benet XVI
Cardenal diaca de San Domenico di Guzman
Participà en
2013Conclave de 2013

Escut d'armes Manuel Monteiro de Castro
mane nobiscum domine

Lloc web Fitxa a catholic-hierarchy.org
Modifica les dades a Wikidata

Manuel Monteiro de Castro (Guimarães, 29 de març de 1938) és un cardenal portuguès que serví com a Penitenciari Major emèrit de la Penitenciaria Apostòlica des del seu nomenament pel Papa Benet XVI el 5 de gener de 2012.[1] Anteriorment havia servir com a secretari de la Congregació per als Bisbes. Es retirà el 21 de setembre de 2013.

Biografia[modifica]

Monteiro de Castro estudià humanitats, filosofia i teologia a l'arquebisbat de Braga. Va ser ordenat prevere per l'arquebisbe António Bento Júnior el 9 de juliol de 1961, estudiant després a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, on assolí un doctorat en dret canònic al juny de 1967. Durant aquest període estudià i es diplomà en diplomàcia per la Pontifícia Acadèmia Eclesiàstica. Al febrer de 1969 esdevingué advocat de la Sagrada Rota Romana.

Carrera en la diplomàcia eclesiàstica[modifica]

Ingressà al servei diplomàtic de la Santa Seu el 1967. Va ser creat capellà de Sa Santedat l'1 de juliol de 1968. Serví com a secretari a les nunciatures de Panamà (1967-1969), Guatemala (1969-1972), Vietnam i Cambodja (1972-1975), Austràlia (1975-1978) i Mèxic (1978-1981). L'1 de juliol de 1981 va ser promogut a Prelat d'honor de Sa Santedat. Tornà a Roma, on treballà a la Segona Secció de la Secretaria d'Estat entre juny i novembre de 1981. Aquesta decisió va ser presa per nomenar-lo conseller de Nunciatura Apostòlica a Bèlgica el 1981, on serví fins a 1985.

El 1985 va rebre la Gran Creu de cavaller de l'orde de l'Infante Dom Hemrique, concedida pel Primer Ministre Mário Soares.[2]

El 1985 va ser promogut a arquebisbe i nomenat pro-nunci pels països a les Índies Occidentals que tenen relacions amb la Santa Seu, incloent les Bahames, Barbados, Belize, Dominica, Grenada, Jamaica, Saint Lucia i Trinidad i Tobago, i delegat apostòlic per la resta de territoris. Va ser consagrat pel Cardenal Secretari d'Estat Agostino Casaroli. Dos anys després, quan Antigua i Barbuda establiren relacions amb la Santa Seu, esdevingué també pro-nunci d'allà en comptes de delegat apostòlic. El 1998 va ser traslladat a Sud-àfrica, amb responsabilitats també sobre alguns països de la rodalia. El 2000 va ser nomenat Nunci Apostòlic a Espanya i Andorra. Ocupant aquest càrrec es reuní amb el President del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero per tal de reduir la tensió entre el govern espanyol i l'Església.

El 2003 va rebre la Gran Creu de cavaller de l'orde militar de Crist, concedida pel ministre d'afers exteriors.[2]

Secretari de la Congregació per als Bisbes[modifica]

El 3 de juliol del 2009, el Papa Benet XVI el nomenà secretari de la Congregació per als Bisbes,[3] substituint l'arquebisbe Francesco Monterisi, qui aquell dia havia estat nomenat arxipreste de la basílica papal de Sant Pau Extramurs. La Congregació que considera els candidats pels nomenaments de bisbes per a les diòcesis no missioneres de ritu llatí, llevat dels casos en què cau sobre la competència de la Secció d'Afers Públics de la Secretaria d'Estat (nomenaments que requereixen alguna forma de consulta amb els governs) o de la Congregació per a les Esglésies Orientals (a Grècia i l'Orient Mitjà).

Tradicionalment, el Secretari de la Congregació per als Bisbes és també Secretari del Col·legi de Cardenals, i Monteiro de Castro va ser nomenat per a aquest càrrec el 21 d'octubre de 2009.[4] És també un dels consultors de la Congregació per a la Doctrina de la Fe .[5]

Penitenciari Major[modifica]

El 5 de gener de 2012, l'arquebisbe Monteiro de Castro va ser nomenat Penitenciari Major de la Penitenciaria Apostòlica, rellevant el cardenal Baldelli, qui havia arribat a l'edat de retir de 75 anys al 2010. En aquesta tasca com a penitenciari major per assegurar l'absolució de les excomunions latæ sententiæ reservades a la Santa Seu, la dispensa d'impediments sacramentals reservats a la Santa Seu, i l'emissió i governança de les indulgències.

El 6 de gener de 2012 s'anuncià que l'arquebisbe Monteiro de Castro seria creat cardenal el 18 de febrer següent pel Papa Benet XVI. Va ser creat cardenal diaca de San Domenico di Guzman aquell dia. El 21 d'abril de 2012 el cardenal Monteiro de Castro va ser nomenat membre del Consell Pontifici per a la Cura Pastoral dels Migrants i els Itinerants, de la Congregació per a les Causes dels Sants i de la Congregació per als Bisbes .[6]

Va ser un dels cardenals electors que participaren en el conclave papal del 2013 que escollí el Papa Francesc.

Mantindrà el dret a votar en un conclave papal i serà membre de les congregacions fins al 2018, quan complirà els 80 anys.[7]

Opinions[modifica]

Relacions homosexuals[modifica]

Monsenyor Monteiro de Castro ha estat citat a la premsa per les seves opinions sobre les relacions homosexuals. Insisteix que les unions homosexuals no poden ser vistes com a matrimonis, però va donar a entendre que almenys eren dignes de compassió.[8]

Honors[modifica]

PRT Order of Prince Henry - Grand Cross BAR.png Gran Creu de l'orde de l'Infant Dom Henrique - 31 de juliol de 1985
PRT Order of Christ - Grand Cross BAR.png Gran Creu de l'orde de Crist - 18 de setembre de 2002
PRT Order of Saint James of the Sword - Grand Cross BAR.png Gran Creu de l'orde de Sant Jaume de l'Espasa – 11 de maig de 2010
ESP Isabella Catholic Order GC.svg Gran Creu de l'orde d'Isabel la Catòlica - 2003

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manuel Monteiro de Castro Modifica l'enllaç a Wikidata


Precedit per:
Tadeusz Gocłovski
BishopCoA PioM.svg
Bisbe titular de Benevento
(títol personal d'arquebisbe)

16 de febrer de 1985 - 18 de febrer de 2012
Succeït per:
Konrad Krajewski
Precedit per:
Paul Fouad Tabet
Emblem Holy See.svg
Pro-Nunci apostòlic a les Bahames, a Barbados,
a Jamaica i a Trinidad i Tobago i delegat apostòlic a les Antilles

16 de febrer de 1985 - 21 d'agost de 1990
Succeït per:
Eugenio Sbarbaro
Precedit per:
-
Emblem Holy See.svg
Pro-Nunci apostòlic a Dominica, Grenada i Saint Lucia

16 de febrer de 1985 - 21 d'agost de 1990
Succeït per:
Eugenio Sbarbaro
Precedit per:
Paul Fouad Tabet
Emblem Holy See.svg
Nunci apostòlic a Belize

16 de febrer de 1985 - 21 d'agost de 1990
Succeït per:
Giacinto Berloco
Precedit per:
-
Emblem Holy See.svg
Pro-Nunci apostòlic a Antigua i Barbuda

25 d'abril de 1987 - 21 d'agost de 1990
Succeït per:
Eugenio Sbarbaro
Precedit per:
Francesco De Nittis
Emblem Holy See.svg
Nunci apostòlic a El Salvador

21 d'agost de 1990 - 2 de febrer de 1998
Succeït per:
Giacinto Berloco
Precedit per:
Francesco De Nittis
Emblem Holy See.svg
Nunci apostòlic a Honduras

21 d'agost de 1990 - 12 d'abril de 1991
Succeït per:
Luigi Conti
Precedit per:
Ambrose De Paoli
Emblem Holy See.svg
Nunci apostòlic a Sud-àfrica, Namibia, Swazilàndia i Lesotho

2 de febrer de 1998 - 1 de març de 2000
Succeït per:
Blasco Francisco Collaço
Precedit per:
Lajos Kada
Emblem Holy See.svg
Nunci apostòlic a Espanya i Andorra

1 de març de 2000 - 3 de juliol de 2009
Succeït per:
Renzo Fratini
Precedit per:
Francesco Giovanni Brugnaro
Emblem Holy See.svg
Observador permanent de la Santa Seu davant
l'Organització Mundial del Turisme

7 de desembre de 2007 - 3 de juliol de 2009
Succeït per:
Renzo Fratini
Precedit per:
Francesco Monterisi
Emblem Holy See.svg
Secretari de la Congregació per als Bisbes

3 de juliol de 2009 - 5 de gener de 2012
Succeït per:
Lorenzo Baldisseri
Precedit per:
Francesco Monterisi
Pavillon pontifical.png
Secretari del Col·legi Cardenalici

21 d'octubre de 2009 - 5 de gener de 2012
Succeït per:
Lorenzo Baldisseri
Precedit per:
Fortunato Baldelli
Emblem Holy See.svg
Penitenciari Major

5 de gener de 2012 - 21 de setembre de 2013
Succeït per:
Mauro Piacenza
Precedit per:
-
Coat of arms of Manuel Monteiro de Castro.svg
Cardenal diaca de San Domenico di Guzman

des del 18 de febrer de 2012
Succeït per:
al càrrec