Manuel Orovio Echagüe

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaManuel Orovio Echagüe
Manuel Orobio.jpg
Biografia
Naixement 17 de juny de 1817
Alfaro
Mort 18 de maig de 1883(1883-05-18) (als 65 anys)
Madrid
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre d'Hisenda
23 d'abril de 1868 – 30 de setembre de 1868[1]
President Luis González Bravo

11 de juliol de 1877[1] – 19 de març de 1880
President Antonio Cánovas del Castillo
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre de Foment
16 d'abril de 1865[1] – 21 de juny de 1865
President Ramón María Narváez y Campos

10 de juliol de 1866[1] – 23 d'abril de 1868
President Ramón María Narváez y Campos

31 de desembre de 1874 – 12 de setembre de 1875
President Antonio Cánovas del Castillo
Activitat
Ocupació Polític
Partit polític Partit Conservador
Modifica les dades a Wikidata

Manuel de Orovio y Echagüe (Alfaro, 17 de juliol de 1817Madrid, 18 de maig de 1883), I marquès d'Orovio, fou un aristòcrata, advocat i polític espanyol, que va ser ministre d'Hisenda i Foment durant els regnats d'Isabel II i Alfons XII durant el qual també va ser ministre d'Ultramar de forma interina.

Biografia[modifica]

Va néixer a Alfaro, fill de Juan de Orovio y Colomo i d'Antonia de Echagüe i Eguilor, pertanyents a famílies aristòcrates de La Rioja. Llicenciat en Dret per la Universitat de Saragossa i militant del Partit Moderat, va iniciar la seva carrera política com a alcalde de la seva ciutat natal fins a obtenir en les eleccions de 1850 una acta de diputat per la circumscripció de Logronyo, escó que repetiria de forma gairebé consecutiva fins a les eleccions de 1867 en què va passar al Senat com a senador vitalici.[2] No obstant això en desencadenar-se la revolució de 1868 es va apartar de la vida política i no retornar-hi fins a la fi de la I República, tornant al Congrés dels Diputats amb les eleccions generals espanyoles de 1876 com a representant de Logronyo i on romandria fins que en 1879 va tornar novament al Senat com a senador vitalici, distinció que havia perdut amb l'adveniment de la I República.[3]

Ministre[modifica]

Va ser ministre de Foment entre el 16 d'abril i el 21 de juny de 1865, i entre el 10 de juliol de 1866 i el 23 d'abril de 1868 a sengles governs Narváez, destacant en aquesta segona etapa el seu enfrontament amb l'estament acadèmic més progressista en emetre una circular que prohibia qualsevol ensenyament contrari a la fe catòlica, a la monarquia o al sistema polític vigent, i que li va portar a expulsar de les seves respectives càtedres als professors Salmerón o Castelar entre altres per mitjà del des de llavors anomenat Decret Orovio. Posteriorment, entre el 31 de desembre de 1874 i el 12 de setembre de 1875 va ser novament ministre de Foment aquest cop en un gabinet Cánovas, període que va tornar a caracteritzar-se pel seu enfrontament amb el professorat universitari i que va suposar la separació de la càtedra de Francisco Giner de los Ríos i el seu confinament al Castell de Santa Catalina a Cadis..[4]

Igualment va ser ministre d'Hisenda entre el 23 d'abril i el 20 de setembre de 1868 en un govern González Bravo; i entre l'11 de juliol de 1877 i el 19 de març de 1880 als successius governs que van presidir Cánovas, Martínez Campos i novament Cánovas. Al capdavant d'aquest ministeri va realitzar una brillant gestió destacant la seva posada al dia del pagament dels havers a les classes dependents del Tresor, l'eliminació del sistema de préstecs particulars a l'Estat, la dotació al Tresor de recursos permanents i adequats, la millora de la recaptació pública i l'equilibri pressupostari.[5]

Altres càrrecs i mèrits[modifica]

Va ser governador civil de Madrid en 1858, cavaller de l'Orde de Carles III, cavaller de l'Orde d'Isabel la Catòlica i cavaller de la Legió d'Honor; i des de 1868 marquès d'Orovio.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manuel Orovio Echagüe Modifica l'enllaç a Wikidata


Càrrecs públics
Precedit per:
Antonio Alcalá Galiano
Antonio Aguilar y Correa
Carlos Navarro Rodrigo
Ministre de Foment
Regne d'Espanya

1865
1866-1868
1874-1875
Succeït per:
Antonio Aguilar y Correa
Severo Catalina del Amo
Cristobal Martín de Herrera
Precedit per:
José Sánchez Ocaña López de Hontiveros
José García Barzanallana
Ministre d'Hisenda
Regne d'Espanya

1868
1877-1880
Succeït per:
Laureà Figuerola i Ballester
Fernando Cos-Gayón y Pons
Precedit per:
José Elduayen Gorriti
Ministre d'Ultramar (interí)
Regne d'Espanya

1879
Succeït per:
Salvador Albacete y Albert