Manuel Pavía y Lacy

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaManuel Pavía y Lacy
El marqués de Novaliches con el manto de la Real y Militar Orden de San Fernando.jpg
El marquès de Novaliches amb el mantell de la Real i Militar Orde de Sant Ferran
Nom original Manuel Pavía y Lacy, 1st Marquis of Novaliches
 Ministre de Guerra
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg
28 de gener de 1847 – 28 de març de 1847
President Carlos Fernando Martínez de Irujo y McKean
 Capità general de Catalunya
Coat of Arms of the Former 4th Spanish Military Region (Until 1984).svg
1845 – 1847

1847 – 1848

1868 – 1868
 Governador de Filipines
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg
2 de febrer de 1854 – 28 d'octubre de 1854
Dades biogràfiques
Naixement 6 de juliol de 1814
Granada
Mort 22 d'octubre de 1896(1896-10-22) (als 82 anys)
Madrid
Activitat professional
Ocupació Polític i militar
Lleialtat Flag of Spain (1785-1873 and 1875-1931).svg Regne d'Espanya
Arma/servei Emblem of the Spanish Army.svg Exèrcit de Terra espanyol
Rang 4ej.png General de Divisió
Batalles/guerres Primera Guerra Carlina
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Manuel Pavía y Lacy (Granada, 6 de juliol de 1814 - Madrid, 22 d'octubre de 1896) va ser un general espanyol i primer marquès de Novaliches.

Biografia[modifica]

Va estudiar en col·legi Jesuïta de València fins que va entrar en l'Acadèmia d'Artilleria de Segòvia. En 1833 va aconseguir el grau de lloctinent en la guàrdia de la reina Isabel II, i durant la Primera Guerra Carlina va passar a ser general de divisió, amb tan sols 26 anys. El Partit Moderat li va nomenar ministre de Guerra en 1847, sent enviat a Catalunya, on els seus esforços per contenir la rebel·lió carlista no van tenir èxit. Va ser nomenat senador en 1845[1] i marquès en 1848.

Va ser enviat a Manila en 1852 com a capità general de les Filipines. A l'abril de 1854 va aixafar una insurrecció i va realitzar diverses reformes útils. En la seva tornada a Espanya, es va casar amb la comtessa de Santa Isabel i va comandar les reserves peninsulars durant la Guerra d'Àfrica. Va rebutjar la cartera de ministre de Guerra en dues ocasions. Aquesta li havia estat oferta pels mariscals O'Donnell i Narváez. Després de rebutjar la cartera de guerra, va formar un gabinet de moderats en 1864 que tan sols va durar uns dies. Es va oferir para aixafa la insurrecció a Madrid del 22 de juny de 1866 i quan la revolució va esclatar al setembre de 1868, va acceptar el comandament de les tropes de la reina Isabel. Va ser derrotat pel mariscal Serrano en la batalla del Pont d'Alcolea del 28 de setembre de 1868,[2] en la qual va ser ferit en la cara, quedant totalment desfigurat. Es va apartar durant La Gloriosa. La Restauració va fer al marquès de Novaliches senador, i el nou rei li va atorgar el toisó d'or.

Va morir a Madrid el dia 22 d'octubre de 1896.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manuel Pavía y Lacy Modifica l'enllaç a Wikidata



Càrrecs públics
Precedit per:
José Laureano Sanz y Soto de Alfeirán
Ministre de la Guerra
Lesser Royal Coat of Arms of Spain (1700-1868 and 1834-1930) Pillars of Hercules Variant.svg

(gener-març) 1847
Succeït per:
Marcelino Oraá Lecumberri
Precedit per:
Ramón Montero Blandino
Governador de Filipines
Lesser Royal Coat of Arms of Spain (1700-1868 and 1834-1930) Pillars of Hercules Variant.svg

(febrer-octubre) 1854
Succeït per:
Ramón Montero Blandino
Precedit per:
Manuel Bretón del Río
Manuel Gutiérrez de la Concha
Juan Manuel de la Pezuela
Capità general de Catalunya
Coat of Arms of the Former 4th Spanish Military Region (Until 1984).svg

1845-1847
1847-1848
1868
Succeït per:
Manuel Gutiérrez de la Concha
Manuel Fernández de Córdoba
Joaquim de Bassols