Manuel Ribas i Piera

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaManuel Ribas i Piera Creu de Sant Jordi 1984
Manuel Ribas.jpg
Manuel Ribas rep la Creu de Sant Jordi de mans del President Pujol (2001)
Dades biogràfiques
Naixement 25 de maig de 1925
Barcelona
Mort 14 de març de 2013(2013-03-14) (als 87 anys)
Barcelona
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Alma mater Universitat de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Arquitecte i urbanista
Influències de
Obra
Estudi d'arquitectes Grup R
Principals dissenys Ronda de Dalt
Rambla del Carmel
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Manuel Ribas i Piera (Barcelona 19252013)[1] era un arquitecte català, fill de Josep Maria Ribas i Casas.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Es llicencià en arquitectura i dret a la Universitat de Barcelona. Influït inicialment pels seus professors (Eusebi Bona, Adolf Florensa, Josep Francesc Ràfols, J. Margarit) i els especialistes europeus vinguts a Barcelona, Alberto Sartoris i Bruno Benedetto Zevi. A partir del 1952 formà part del Grup R.

La seva obra com a arquitecte es complementà amb la seva tasca com a urbanista, que s'inicià en uns cursos d'estiu a Brussel·les amb Gaston Bardet. En el terreny públic va participar en el Pla Provincial de Barcelona (1959-1963) i en l'esquema director de l'àrea metropolitana (1963-68); en el terreny privat, amb la planificació dels plans generals d'ordenació urbana de Palma de Mallorca (1968-1970) i de Múrcia (1973-1976). Des del 1956 era professor de l'Escola d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya, on fou catedràtic d'urbanisme del 1965 al 1990. Des del 1978 també era membre de l'Institut d'Estudis Catalans.

Va escriure els llibres Jardins de Catalunya (1991), N. M. Rubió i Tudurí i el planejament territorial i Barcelona i la Catalunya-ciutat (2004). El 1992 va rebre la Medalla de Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic i el 2001 la Creu de Sant Jordi

Obres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]