Manuel Rivas Barros

Manuel Rivas Barros
	;
Nom original	(es) Manuel Rivas
Biografia
Naixement	(es) Manuel Rivas Barrós ; 26 octubre 1957 (66 anys); la Corunya (Espanya)
Dades personals
Formació	Universitat Complutense de Madrid ; IES Monelos (es)
Activitat
Ocupació	periodista, escriptor, guionista, director de cinema
Ocupador	El País (1983–2020)
Membre de	Real Academia Galega ; A Galga
Gènere	Narració i assaig
Participà en
13 novembre 2019	Petició pública a favor d'una negociació política sobre Catalunya
Obra
	Obres destacables El secreto de la tierra; (1985) Todo ben; (1989) Un millón de vacas; (1995) Que me queres, amor?; (1996) O pobo da noite; (1998) O lapis do carpinteiro; (2006) Os libros arden mal; (2010) Todo é silencio ;
Família
Fills	Martiño Rivas López, Sol Mariño (gl)
	Premis (2015) Premi de la Crítica de narrativa gallega; (2006) Premi de la Crítica de narrativa gallega, per l'obra Os libros arden mal; (1998) Premi de la Crítica de narrativa gallega, per l'obra O lapis do carpinteiro; (1996) Premi Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles; (1995) premi Torrente Ballester, per l'obra Que me queres, amor?; (1989) Premi de la Crítica de narrativa gallega, per l'obra Un millón de vacas; doctor honoris causa per la Universitat de la Corunya ;
	Signatura
Lloc web	manuelrivas.com

Manuel Rivas Barros (Montealto, la Corunya, 26 d'octubre de 1957) és un escriptor i periodista gallec. Estudià a l'IES de Monelos i des de fa molts anys viu a Vimianzo. Escriu llibres en gallec i articles periodístics en castellà. Ha escrit Que me queres amor? (1996), on inclou el relat «A lingua das bolboretas», en què es basà la pel·lícula La lengua de las mariposas.

Periodista des dels quinze anys, ha col·laborat en diversos mitjans de premsa, ràdio i televisió. En l'actualitat escriu al diari El País. El 1984, amb Remi Parmentier, Artemio Precioso, Benigno Varillas i Jordi Bigues va fundar Greenpeace Espanya,^[1] i va ocupar càrrecs directius en l'organització durant diversos anys. Compromès amb el seu país i la seva realitat durant la catàstrofe del Prestige, va participar en la creació de la plataforma ciutadana Nunca Máis. És casat amb María Isabel López Mariño i té dos fills, un home i una dona. El fill, Martiño Rivas, és actor.^[2]

Obra selecta[modifica]

Poesia[modifica]

Libro do Entroido (1980)
Anisia e outras sombras (1981)
Balada nas praias do Oeste (1985)
Mohicania (1987)
Ningún cisne (1989)
Costa da Morte blues (1995)
O pobo da noite (1997)
Do descoñecido ao descoñecido (2003)
Cuentos de un invierno (2005)
Os libros arden mal (2006)
Todo é silencio (2010). Edicións Xerais.
O máis estraño. Contos reunidos(2011)
As voces baixas(2012).

Narrativa[modifica]

Un millón de vacas (1990)
Os comedores de patacas (1992)
En salvaxe compaña (1994)
¿Que me queres, amor? (1996); edició catalana: Què vols de mi, amor?, Proa, 1997
Bala perdida (1997); edició catalana: Bala perduda, Alfaguara / Grup Promotor, 2005
O lapis do carpinteiro (1998); edició catalana: El llapis del fuster, Proa, 1999; duta al cinema el 2003
Ela, maldita alma (1999); edició catalana: Ella, maleïda ànima, Proa, 2000
A man dos paíños (2001)
As chamadas perdidas (2002)
Os libros arden mal (2006); edició catalana: Els llibres fan de mal cremar, Edicions 62, 2006

Teatre[modifica]

O heroe (2006)

Assaig[modifica]

Galicia, el bonsai atlántico (1989)
Toxos e flores (1992)
El periodismo es un cuento (1997)
Compostela, vanguardia y sosiego (2000); edició catalana: Santiago de Compostel·la: Patrimoni de la Humanitat, Grup Agbar / Unoediciones, 2002
Galicia, Galicia (2001)
Muller no baño (2003)
Os Grouchos (2008)
A corpo aberto (2008)
Vicente Ferrer. Rumbo a las estrellas con dificultades, biografia (RBA, 2013)
Contra todo isto: un manifesto rebelde (2018)
Libro dos manifestos (Luzes, 2019)
Zona a defender (2020)

Referències[modifica]

↑ «Premios Artemio Precioso» (en castellà). Greenpeace Espanya, 02-05-2010. [Consulta: 4 juliol 2019].
↑ «Manuel Rivas Barros». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].

Premis[modifica]

Entre els molts premis literaris i periodístics que ha rebut en destaquen els següents:

Premi de la Crítica espanyola de narrativa gallega en tres edicions:

1989 per Un millón de vacas.
1998 per O lapis do carpinteiro.
2006 per Os libros arden mal.

Premis Nacional de Narrativa i Torrente Ballester per ¿Que me queres, amor? (1996).
Premi Xarmenta 2007 a la promoció de la llengua gallega al Bierzo.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manuel Rivas Barros

Blog de l'autor Arxivat 2011-10-11 a Wayback Machine.

Premis i fites
Precedit per: Carme Riera Guilera Dins el darrer blau	Premi Nacional de Narrativa 1996	Succeït per: Álvaro Pombo Donde las mujeres
Precedit per: Amancio Prada Real Academia Galega	Premi Xarmenta 2007 Compartit amb Xunta de Galícia/Junta de Castella i Lleó	Succeït per: Susana Seivane Hoyo Escola de Gaitas de Vilafranca do Bierzo

[1] «Premios Artemio Precioso» (en castellà). Greenpeace Espanya, 02-05-2010. [Consulta: 4 juliol 2019].

[2] «Manuel Rivas Barros». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].

[1]

[2]

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SELIBR (1) SUDOC (1) NDL (1) NKC (1) ICCU (1)
Bases d'informació	GEC (1)