Vés al contingut

Manuel Rivas Barros

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaManuel Rivas Barros

(2022) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Manuel Rivas Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(gl) Manuel Rivas Barrós Modifica el valor a Wikidata
26 octubre 1957 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Monte Alto, A Coruña (província de la Corunya) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaVimianzo Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Complutense de Madrid
IES Monelos (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, escriptor, guionista, director de cinema Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEl País (1983–2020) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereNarració, assaig, poesia i periodisme Modifica el valor a Wikidata
Participà en
13 novembre 2019Petició pública a favor d'una negociació política sobre Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FillsMartiño Rivas López, Sol Mariño Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmanuelrivas.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0729085 TMDB.org: 116067
X: rivasbarrs Musicbrainz: 6e42e30c-7d58-49e7-8a98-f04f945576e4 Goodreads author: 13099 Modifica el valor a Wikidata

Manuel Rivas Barros (Montealto, la Corunya, 26 d'octubre de 1957) és un escriptor i periodista gallec. Estudià a l'IES de Monelos i des de fa molts anys viu a Vimianzo. Escriu llibres en gallec i articles periodístics en castellà. Ha escrit Que me queres amor? (1996), on inclou el relat «A lingua das bolboretas», en què es basà la pel·lícula La lengua de las mariposas.

Periodista des dels quinze anys, ha col·laborat en diversos mitjans de premsa, ràdio i televisió. En l'actualitat escriu al diari El País. El 1984, amb Remi Parmentier, Artemio Precioso, Benigno Varillas i Jordi Bigues va fundar Greenpeace Espanya,[1] i va ocupar càrrecs directius en l'organització durant diversos anys. Compromès amb el seu país i la seva realitat durant la catàstrofe del Prestige, va participar en la creació de la plataforma ciutadana Nunca Máis. És casat amb María Isabel López Mariño i té dos fills, un home i una dona. El fill, Martiño Rivas, és actor.[2]

Obra selecta

[modifica]

Poesia

[modifica]
  • Libro do Entroido (1980)
  • Anisia e outras sombras (1981)
  • Balada nas praias do Oeste (1985)
  • Mohicania (1987)
  • Ningún cisne (1989)
  • Costa da Morte blues (1995)
  • O pobo da noite (1997)
  • Do descoñecido ao descoñecido (2003)
  • Cuentos de un invierno (2005)
  • Os libros arden mal (2006)
  • Todo é silencio (2010). Edicións Xerais.
  • O máis estraño. Contos reunidos(2011)
  • As voces baixas(2012).

Narrativa

[modifica]
  • Un millón de vacas (1990)
  • Os comedores de patacas (1992)
  • En salvaxe compaña (1994)
  • ¿Que me queres, amor? (1996); edició catalana: Què vols de mi, amor?, Proa, 1997
  • Bala perdida (1997); edició catalana: Bala perduda, Alfaguara / Grup Promotor, 2005
  • O lapis do carpinteiro (1998); edició catalana: El llapis del fuster, Proa, 1999; duta al cinema el 2003
  • Ela, maldita alma (1999); edició catalana: Ella, maleïda ànima, Proa, 2000
  • A man dos paíños (2001)
  • As chamadas perdidas (2002)
  • Os libros arden mal (2006); edició catalana: Els llibres fan de mal cremar, Edicions 62, 2006

Teatre

[modifica]
  • O heroe (2006)

Assaig

[modifica]
  • Galicia, el bonsai atlántico (1989)
  • Toxos e flores (1992)
  • El periodismo es un cuento (1997)
  • Compostela, vanguardia y sosiego (2000); edició catalana: Santiago de Compostel·la: Patrimoni de la Humanitat, Grup Agbar / Unoediciones, 2002
  • Galicia, Galicia (2001)
  • Muller no baño (2003)
  • Os Grouchos (2008)
  • A corpo aberto (2008)
  • Vicente Ferrer. Rumbo a las estrellas con dificultades, biografia (RBA, 2013)
  • Contra todo isto: un manifesto rebelde (2018)
  • Libro dos manifestos (Luzes, 2019)
  • Zona a defender (2020)

Referències

[modifica]
  1. «Premios Artemio Precioso» (en castellà). Greenpeace Espanya, 02-05-2010. [Consulta: 4 juliol 2019].
  2. «Manuel Rivas Barros». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].

Premis

[modifica]

Entre els molts premis literaris i periodístics que ha rebut en destaquen els següents:

  • Premi de la Crítica espanyola de narrativa gallega en tres edicions:
  • 1989 per Un millón de vacas.
  • 1998 per O lapis do carpinteiro.
  • 2006 per Os libros arden mal.
  • Premis Nacional de Narrativa i Torrente Ballester per ¿Que me queres, amor? (1996).
  • Premi Xarmenta 2007 a la promoció de la llengua gallega al Bierzo.

Enllaços externs

[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Carme Riera Guilera
Dins el darrer blau
Premi Nacional de Narrativa
1996
Succeït per:
Álvaro Pombo
Donde las mujeres
Precedit per:
Amancio Prada
Real Academia Galega
Premi Xarmenta
2007
Compartit amb Xunta de Galícia/Junta de Castella i Lleó
Succeït per:
Susana Seivane Hoyo
Escola de Gaitas de Vilafranca do Bierzo