Manuel Rocamora i Vidal
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 abril 1892  Barcelona |
| Mort | 6 febrer 1976 (83 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Escola de la Llotja |
| Activitat | |
| Ocupació | activista cultural, pintor, col·leccionista d'art |
Manuel Rocamora i Vidal (Barcelona, 2 d'abril de 1892 - Barcelona, 6 de febrer de 1976),[1] membre de la burgesia catalana i personatge molt actiu en la vida cultural barcelonina, va ser pintor, escriptor, mecenes i sobretot un destacat col·leccionista. Fill de l'empresari Marcos Rocamora i Pujolà i Ana Vidal i Sala, i germà d'Antonio Rocamora, casat amb Maria Catalina Nieto i Casas, marquesa de Villamizar i neboda del pintor Ramon Casas.
Com a pintor, es va formar a l'Escola de Belles Arts de la Llotja, essent deixeble de Fèlix Mestres. Els seus primers anys de vida els va passar envoltat d'obres d'art, en la seva casa familiar. Manuel Rocamora, que dominava diversos idiomes (francès, italià, anglès, alemany), va viatjar al llarg de la seva vida per Espanya i d'altres països d'Europa i Amèrica, comprant peces i objectes per a les seves col·leccions. Les seves àrees d'interès eren variades: Aerostàtica, autògrafs, ceràmica, dibuixos, enquadernacions, mascarons de proa, medallística, numismàtica, pintura, porcellana, targetes de visita, vidre, etc. Es va decantar inicialment per la ceràmica però, després de perdre diverses peces en un accident, va decidir centrar-se en objectes menys fràgils, dedicant-se a partir d'aquell moment a la indumentària antiga. Ell mateix explicava que l'origen de la seva col·lecció d'indumentària va ser el costum que tenia la seva mare, Ana Vidal, de conservar un vestit de cada temporada. Amb els anys, va reunir més de 4.000 peces, entre vestits, accessoris i complements. També va recollir llibres i documentació històrica relacionada amb la matèria.
Donatius efectuats a museus [modifica]
 |
Aquest article o secció es presenta en forma de llista però s'hauria de redactar en forma de prosa. |
- Museo Municipal de Madrid (ceràmica)
- Museu del Teatre de Barcelona (objectes diversos i autògrafs d'artistes)
- Museu Diocesà de Vic (ceràmica)
- Museu del vi de Vilafranca (ampolles antigues)
- Museu de Vilanova (ceràmica)
- Museu Tèxtil de Terrassa (teixits estampats)
- Museu de la Música de Barcelona
- Museu Marítim de Barcelona (maqueta del mascaró de proa i historial de la Casa Naviera Sala Vidal de Barcelona, quadres, maquetes, llibres i medalles)
- Junta de Museus de Catalunya. peces d'Indumentària
- Museu Tèxtil i d'Indumentària de Barcelona (peces d'indumentària, teixits, figurins, llibres, etc.)
Museu d'Indumentària-Col·lecció Rocamora[modifica]
El 1969, a partir de la seva donació a l'Ajuntament de Barcelona de més de 4.000 peces d'indumentària, naixia el Museu d'Indumentària-Col·lecció Rocamora, que es va ubicar al Palau del Marquès de Llo, al carrer de Montcada de Barcelona. Aquest museu es va unificar, l'any 1982, amb el Museu Tèxtil i el Museu de les Puntes, per crear el nou Museu Tèxtil i d'Indumentària. El 2008 el Museu trasllada les seves col·leccions al Palau de Pedralbes i sorgeix l'oportunitat d'una nova presentació de la col·lecció permanent amb la mostra El cos vestit, que explica com el vestit modifica la imatge del cos des del segle xvi fins a l'actualitat i on es pot veure una destacada mostra de vestits de la col·lecció original d'en Manuel Rocamora.[2]
Exposicions [modifica]
L'any 1923 va fer la primera instal·lació de les peces més rellevants, en el seu estudi dins del Palau Giudice del carrer Montcada, 25, a Barcelona. Anys després, el 1935, les va traslladar a la seva casa al carrer Ballester, 12.
Altres exposicions destacades van ser:
- Exposició Internacional de Barcelona (1930)
- Primer Saló de l'Art del Vestir (Montjuic)
- Influència francesa en la moda des de 1930 a 1945 (Palau de la Virreina, 1945)
Fundació Cultural Privada Rocamora[modifica]
.jpg)
La Fundació Cultural Privada Rocamora és una entitat sense ànim de lucre creada al 1976 per Antoni Rocamora Pellicer, seguint el desig que havia expressat el propi Manuel Rocamora en el seu testament. Encarregada de conservar i difondre el seu llegat, té la seu en el carrer Ballester núm. 12 de Barcelona, on el col·leccionista va residir des de 1935 fins a la seva mort[3] i les seves oficines estan a les antigues golfes de la Casa. Actualment, continua estant presidida per membres de la família Rocamora.[4]
La Fundació col·labora amb altres entitats, organitzant activitats conjuntes i acollint conferències i xerrades en diferents dels espais de la Casa. Algunes d'elles són l'Associació per a l'Estudi del Moble,[5] dedicada a investigar i fomentar la divulgació de la història del moble, o la Fundació Antoni de Montpalau, "una iniciativa dedicada conservar, documentar i difondre el teixit, principalment en el seu vessant estètic".[6]
Casa Rocamora[modifica]
El palauet d'estil isabelí on va viure Manuel Rocamora està ubicat en el barri del Putxet, zona que havia sigut, en segles anteriors, lloc d'estiueig pels barcelonins de classe benestant. Es desconeix l'any de la seva construcció, però per les seves característiques arquitectòniques la casa ha sigut datada a mitjan segle xix.[7]
.jpg)
La planta baixa és el lloc on s'ubica la coneguda com a sala Ramón Casas, on es conserven diverses obres de l'artista junt amb les d'altres pintors, dibuixants i il·lustradors de finals del segle xix i principi del segle xx, com Ricardo Opisso o Ismael Smith,[8] gran amic de Rocamora. Bibliòfil i escriptor, la biblioteca és un altre dels racons conservat intacte en aquest primer nivell, on es troben també la sala de música, el saló i el menjador. En aquestes estances es poden veure d'altres col·leccions que acompanyaven el dia a dia de Manuel Rocamora quan aquesta era la seva residència: pintures, escultures, mobiliari...[9]
La primera planta és el lloc escollit per exposar les col·leccions de ceràmica: mancerines, biscuits i tantes altres peces d'orígens i tipologies diferents es mostren en les vitrines on hi va haver, fins als anys 60, la col·lecció d'indumentària de Manuel Rocamora. Aquesta seria donada pel mateix mecenes a la ciutat de Barcelona, fent així possible la inauguració del Museu d'Indumentària al 1969, al Palau del Marquès de Llo.[10] En aquesta planta es poden veure també autòmats, exlibris… objectes diversos que mostren la gran varietat d'interessos del col·leccionista.
Referències[modifica]
- ↑ «Manuel Rocamora i Vidal». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Montmany, Antònia; Coso, Teresa. Repertori de catàlegs s'exposicions col·lectives d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Institut d'Estudis Catalans, 2002, p. 230. ISBN 8472836614.
- ↑ «Cases Singulars | Casa Rocamora». [Consulta: 23 desembre 2020].
- ↑ «Patronat de la Fundació».
- ↑ «Associació per a l'Estudi del Moble». [Consulta: 23 desembre 2020].
- ↑ «Antoni de Montpalau – Col·lecció tèxtil» (en castellà). [Consulta: 23 desembre 2020].
- ↑ VALLÈS. I. et PASTOR, L.. Cases singulars, personatges singulars. 1a edició. Albertí Editors i Ajuntament de Barcelona, 2015.
- ↑ SOLER, L.. Manuel Rocamora i Vidal (1892-1976), pintor (tesi), 2016.
- ↑ VALLÈS,I. et PASTOR, L.. Op.cit. 1a edició. Albertí Editors i Ajuntament de Barcelona, 2015.
- ↑ BASTARDES, T. et VENTOSA, S.. [http://www.raco.cat/index.php/Hermus/article/download/313676/403789 El cuerpo vestido: de la Colección Rocamora al Disseny Hub Barcelona a Her&mus 5 [volumen ii, número 3]] (tesi), 2010, pp.31 a 41.
Enllaços externs[modifica]
- Fundació Cultural Privada Rocamora: http://fundacionrocamora.org