Manuel Rocamora i Vidal

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaManuel Rocamora i Vidal
Biografia
Naixement 2 abril 1892
Barcelona
Mort 6 febrer 1976 (83 anys)
Activitat
Ocupació Activista cultural
Modifica les dades a Wikidata

Manuel Rocamora i Vidal (Barcelona, 2 d'abril de 1892 - Barcelona, 6 de febrer de 1976),[1] membre de la burgesia catalana i personatge molt actiu en la vida cultural barcelonina, va ser pintor, escriptor, mecenes i sobretot un destacat col·leccionista. Fill de l'empresari Marcos Rocamora i Pujolà i Ana Vidal i Sala, i germà d'Antonio Rocamora, casat amb Maria Catalina Nieto i Casas, marquesa de Villamizar i neboda del pintor Ramon Casas.

Pintor[modifica]

Com a pintor, es va formar a l'Escola de Belles Arts de la Llotja, essent deixeble de Fèlix Mestres.

Col·leccionista[modifica]

Els seus primers anys de vida els va passar envoltat d'obres d'art, en la seva casa familiar. Manuel Rocamora, que dominava diversos idiomes (francès, italià, anglès, alemany), va viatjar al llarg de la seva vida per España i d'altres països d'Europa i Amèrica, comprant peces i objectes per a les seves col·leccions. Les seves àrees d'interès eren variades: Aerostàtica, autògrafs, ceràmica, dibuixos, enquadernacions, mascarons de proa, medallística, numismàtica, pintura, porcellana, targetes de visita, vidre, etc.

Es va decantar inicialment per la ceràmica però, després de perdre diverses peces en un accident, va decidir centrar-se en objecte menys fràgils, dedicant-se a partir d'aquell moment a la indumentària antiga.

La col·lecció d'Indumentària[modifica]

Ell mateix explicava que l'origen de la seva col·lecció d'indumentària va ser el costum que tenia la seva mare, Ana Vidal, de conservar un vestit de cada temporada. Amb els anys, va reunir més de 4.000 peces, entre vestits, accessoris i complements. També va recollir llibres i documentació històrica relacionada amb la matèria.

Donatius efectuats a museus[modifica]

  • Museo Municipal de Madrid (ceràmica)
  • Museu del Teatre de Barcelona (objectes diversos i autògrafs d'artistes)
  • Museu Diocesà de Vic (Ceràmica)
  • Museu del vi de Vilafranca (Ampolles antigues)
  • Museu de Vilanova (Ceràmica)
  • Museu Tèxtil de Terrassa (Teixits estampats)
  • Museu de la Música de Barcelona
  • Museu Marítim de Barcelona (Maqueta del mascaró de proa i historial de la Casa Naviera Sala Vidal de Barcelona, quadres, maquetes, llibres i medalles)
  • Junta de Museus de Catalunya. peces d'Indumentaria
  • Museu Tèxtil i de la Indumentària de Barcelona (Peces d'indumentària, teixits, figurins, llibres, etc.)

Museu d'Indumentària-Col·lecció Rocamora[modifica]

El 1969, a partir de la seva donació a l'Ajuntament de Barcelona de més de 4.000 peces d'indumentària, naixia el Museu d'Indumentària-Col·lecció Rocamora, que es va ubicar al Palau del Marquès de Llió, en el carrer Montcada de Barcelona.

Aquest museu es va unificar, l'any 1982, amb el Museu Tèxtil i el Museu de les Puntes, per crear el nou Museu Tèxtil i d'Indumentària de Barcelona.

El 2008 el Museu trasllada les seves col·leccions al Palau de Pedralbes i sorgeix l'oportunitat d'una nova presentació de la col·lecció permanent amb la mostra El cos vestit, que explica com el vestit modifica la imatge del cos des del segle XVI fins a l'actualitat i on es pot veure una destacada mostra de vestits de la col·lecció original d'en Manuel Rocamora.[2]

Exposicions[modifica]

L'any 1923 va fer la primera instal·lació de les peces més rellevants, en el seu estudi dins del Palau Giudice del carrer Montcada, 15, a Barcelona. Anys després, el 1935, les va traslladar a la seva casa al carrer Ballester, 12.

Altres exposicions destacades van ser:

  • Exposició Internacional de Barcelona (1930)
  • Primer Saló de l'Art del Vestir (Montjuic)
  • Influència francesa en la moda des de 1930 a 1945 (Palau de la Virreina, 1945)

Fundació Cultural Privada Rocamora[modifica]

Fundación Cultural Privada Rocamora

El 1976, després de la seva mort, el nét del seu germà Antonio, Antonio Rocamora i Pellicer, marquès de Villamizar creà la Fundació Cultural Privada Rocamora a partir del llegat de la col·lecció d'art de Manuel Rocamora amb seu a la casa del mateix artista. La seva vinculació familiar amb el pintor Ramon Casas ha fet que moltes de les obres de Casas siguin exposades a la Fundació.[3]

Referències[modifica]