Manuel Rodríguez i Castelló

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaManuel Rodríguez i Castelló
Biografia
Naixement 1958 (59/60 anys)
Alcoi
Activitat
Ocupació Poeta
Modifica les dades a Wikidata

Manel Rodríguez i Castelló (Alcoi, 1958) és un poeta valencià. Treballa com a professor d'ensenyament secundari de llengua i literatura catalanes. És membre del col·lectiu Salomó Dori i president de l'Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà d'Alcoi, entitat que organitza els premis de poesia Manuel Rodríguez Martínez i que atorga els premis Joan Valls i Jordà per l'ús i promoció del català.

El 1978 va guanyar el Premi Vicent Andrés Estellés de poesia amb el seu primer poemari, La ciutat del tràngol. Arran de la publicació d'Humus, Lluís Alpera afirmà que la seua obra conformava "una de les millors líriques conceptuals i filosòfiques de la literatura catalana actual i ens recorda, per la seua plenitud i recursos estilístics, dues altres veus de les comarques del sud-sud: Joan Valls i Emili Rodríguez Bernabeu.[1]

Ha muntat diversos espectacles poètics, sovint en companyia de Begonya Mezquita, com "A tres veus" (2007). Col·labora regularment en la revista digital La paraula nostra[2] i a la revista Saó.

Obres[modifica]

Narrativa[modifica]

  • Els dies contats. (2002)
  • La pedra i el marge (2007)

Poesia[modifica]

  • La ciutat del tràngol (1979)
  • Esbós d'un cos (1983)
  • De foc i danses 1987
  • L'acròbata dels ponts (1989)
  • Matèria primera (1993)
  • Erosions (1994)
  • Música del sentit : tria personal (1978-1999) (2002)
  • Humus (2003). Premi Vicent Andrés Estellés de Poesia de Burjassot (2003)
  • Lletra per a un àlbum (2005)
  • Estranyament (2013). LI Premi Ausiàs March de Poesia.

Obres dramàtiques representades[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Josep Fèlix Escudero i Pitarch
Paraula de Miquel
Premi Vicent Andrés Estellés de poesia
1978
Succeït per:
Joan Barceló i Cullerés
Diables d'escuma