Manuel Rodríguez i Castelló

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaManuel Rodríguez i Castelló
Dades biogràfiques
Naixement 1958 (58/59 anys)
Alcoi
Activitat professional
Ocupació Poeta
Modifica dades a Wikidata

Manel Rodríguez i Castelló (Alcoi, 1958) és un poeta valencià. Treballa com a professor d'ensenyament secundari de llengua i literatura catalanes. És membre del col·lectiu Salomó Dori i president de l'Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà d'Alcoi, entitat que organitza els premis de poesia Manuel Rodríguez Martínez i que atorga els premis Joan Valls i Jordà per l'ús i promoció del català.

El 1978 va guanyar el Premi Vicent Andrés Estellés de poesia amb el seu primer poemari, La ciutat del tràngol. Arran de la publicació d'Humus, Lluís Alpera afirmà que la seua obra conformava "una de les millors líriques conceptuals i filosòfiques de la literatura catalana actual i ens recorda, per la seua plenitud i recursos estilístics, dues altres veus de les comarques del sud-sud: Joan Valls i Emili Rodríguez Bernabeu.[1]

Ha muntat diversos espectacles poètics, sovint en companyia de Begonya Mezquita, com "A tres veus" (2007). Col·labora regularment en la revista digital La paraula nostra[2] i a la revista Saó.

Obres[modifica | modifica el codi]

Narrativa[modifica | modifica el codi]

  • Els dies contats. (2002)
  • La pedra i el marge (2007)

Poesia[modifica | modifica el codi]

  • La ciutat del tràngol (1979)
  • Esbós d'un cos (1983)
  • De foc i danses 1987
  • L'acròbata dels ponts (1989)
  • Matèria primera (1993)
  • Erosions (1994)
  • Música del sentit : tria personal (1978-1999) (2002)
  • Humus (2003). Premi Vicent Andrés Estellés de Poesia de Burjassot (2003)
  • Lletra per a un àlbum (2005)
  • Estranyament (2013). LI Premi Ausiàs March de Poesia.

Obres dramàtiques representades[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]