Manuel Saiz
 |
Aquest article no és enciclopèdic i s'assembla molt a un currículum. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1961 (57/58 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | Comissari d'exposicions |
|
| |
| Lloc web | Lloc web oficial |
 | |
Manuel Saiz (Logroño -- la Rioja 1961), és un artista visual i comissari independent espanyol, actualment resideix a Londres. Es va donar a conèixer el 1984 a exposicions col·lectives a galeries com Villalar, Poison Soluble o Moriarty, galeries on repetirà l'experiència tant de manera col·lectiva com individual. És un artista d'arrel conceptual que experimenta amb una enorme varietat de formats.[1]
Contingut
Biografia [modifica]
Saiz va estudiar a la Facultat de Belles Arts de València. Des de mitjans dels 80 ha exhibit escultures, reproduccions fotogràfiques i treballs en vidre tant en galeries d'art com en museus de tot el món. Des del 1995 el seu treball s'ha centrat al voltant de vídeos i vídeo-instal·lacions.
Va ser instigador del "Servei postal", que funcionava amb inusual generositat, i el grup "Gene", amb el que va coincidir a l'edició de "Punto 87". El 1988 exposa a la galeria barcelonina "Ciento", i un any després a la madrilenya Moriarty i Wanda Reiff de Maastricht. És habitual en els "Stands" d'ambdues en fires internacionals, representa a Espanya al "World Expo 88" Brisbane i en la XX Biennal Internacional de Sao Paoulo al 89. Entre el desembre del 1991 i el gener de 1992 va exposar Cercles virtuosos (El món perfectament buit) a l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró dins el cicle Comunicacions. El vigor de l'efímer, comissariat per Frederic Montornés.
Ha dirigit el festival 25hrs el 2003 com a membre fundador de TheVideoArtFundation, amb una selecció de 300 videoartistes internacionals amb el que es va generar un recorregut per el panorama del video des dels adenys 90.
Actualment també està en projectes com el VideoDiccionary i artDVDbook.
Exposicions [modifica]
Els seus treballs també han sigut projectats en nombrosos festivals de cinema i video art com l'Impark (Utrecht), VideoLisboa (Lisboa), Videoex (Zuric), Int.Kurz Film Fest (Hamburg), Transmediale (Berlín) entre d'altres. Les seves video-instal·lacions han estat exposades en galeries comercials i museus al voltant del món. Entre la mostra més recent s'ha d'estacar Specialize Technicians Required a la Galeria Moriarty (Madrid), Nominal Politics en T1+2 (Londres) o les exposicions col·lectives East End Academy a Whitechapel (London) i Save The Day a Kuntsbuero (Viena).
El 1991 va exposar a l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró. El nucli de la seva intervenció era un mur de maó que creuava l'espai expositiu amb dues portes de pas que s'obrien cadascuna a un costat i suggerien una circularitat perfecta. En aquell moment, la trajectòria de Saiz estava en plena efervescència després d'haver participat en el Salón de los 16, haver format part del pavelló espanyol de l'Expo'92 de Sevilla i haver protagonitzat un monogràfic a Cuadernos de Arte.
Exposicions individuals [modifica]
- 1985 Galeria Villalar, Madrid
- 1986 Sala de Exposiciones, ayuntamiento de logroño
- 1987 Sala del palacio de Sástago, Zaragoza
- 1988 Galeria Ciento, Barcelona
- 1989 Galeria Moriarty, Madrid
Referències[modifica]
- ↑ Segade, Manuel. Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se. Històries de l'Espai 10 i l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró (en català, castellà i anglès). 1a ed.. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2014. ISBN 978-84-941239-8-6 [Consulta: 25 abril 2014]. Permís de reutilització CC-BY-SA 3.0 via OTRS
Bibliografia[modifica]
 |
Caldria contextualitzar les obres citades al cos de l'article. |
- Fernández-Cid, Miguel "Introducción El significado del silencio", dins de Manuel Saiz Ed. Cartoné.
- http://www.hamacaonline.net/autor.php?id=137
