Vés al contingut

Manuel Sans Segarra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaManuel Sans Segarra
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 abril 1943 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMedicina i Experiència propera a la mort Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómetge, cirurgià Modifica el valor a Wikidata
OcupadorHospital de Barcelona
Hospital Universitari de Bellvitge Modifica el valor a Wikidata
Lloc webmanuelsanssegarra.com Modifica el valor a Wikidata

Manuel Sans Segarra (25 d'abril de 1943) és un metge català, antic cap de cirurgia digestiva de l'Hospital Universitari de Bellvitge.[1][2][3][4] Va ser pioner en l'ús de la cirurgia laparoscòpica a Espanya.[5]

Trajectòria professional

[modifica]

Primers anys i carrera professional

[modifica]

Sans Segarra és llicenciat en medicina i cirurgia per la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, amb doctorat cum laude per la seva tesi sobre el càncer d'esòfag.[6][7] Va ser cap de cirurgia digestiva de l'Hospital Universitari de Bellvitge i president de la Secció Sènior del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, així com fundador de l'Associació de Metges Sènior de l'Hospital de Bellvitge.[2][8][9] Va ser professor associat de cirurgia general i digestiva a la Universitat de Barcelona.[10] Va rebre el Premi a l'Excel·lència Professional del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona en la seva edició de 2014.[11]

Investigador d'experiències properes a la mort

[modifica]

Va començar a investigar les experiències properes a la mort (EPM) després de tractar un dels seus pacients que havia aconseguit recuperar-se després d'estar en l'estat de mort clínica, mentre exercia una guàrdia en el servei d'urgències.[12][13]

Després d'aquest cas, ha arribat a documentar almenys cinc casos clínics de pacients en col·laboració amb el seu equip mèdic de l'hospital barceloní.[14][15]

En el transcurs de les seves recerques, ha estudiat les obres d'experts en la matèria i s'ha reunit amb físics i diversos professionals d'especialitats mèdiques, als quals va exposar les vivències d'aquests pacients que sobtadament tornaven a la vida.[16][17]

Sans Segarra considera que el paradigma de la mecànica quàntica de la física teòrica aplicada a l'ésser humà presenta un gran paral·lelisme amb els fenòmens que comenten els pacients en les EPM. Segons les seves teories, existiria una consciència que té continuïtat fora del cervell i que persisteix després de la mort física: la denomina consciència no local o supraconsciència.[18][19]

El setembre del 2024 va publicar, amb el periodista Juan Carlos Cebrián Barrientos, el llibre La supraconciencia existe: Vida después de la vida.[20][21]

El mateix any 2024 es va publicar en català el llibre La Supraconsciència existeix. Vida després de la vida, editat per Edicions Columna dins del Grup 62, pertanyent al Grup Planeta. L'any 2025 es va publicar també en català el llibre Ego i Supraconsciència. Buscant el sentit de la vida, sota el mateix segell editorial.

Crítiques

[modifica]

Des del mateix àmbit científic, l'autor ha estat posat d'exemple de com disciplines alienes a la física s'han apropiat de la terminologia de la mecànica quàntica, especulant des d'aquest vocabulari, abusant del llenguatge, i donant per veritats científiques les seves pròpies elucubracions, amb arguments pseudocientífics. Es tractaria d'un misticisme quàntic que distorsiona la mecànica quàntica i la transforma en la base d'un discurs d'autoajuda, mancat de rigor científic.[22][3]

Obres

[modifica]

A més de 92 articles mèdics, destaquen els llibres:

  • Diagnóstico y tratamiento quirúrgico del cáncer de páncreas exocrino. Editorial Científico-Médica, 1988. ISBN 9788422408260. 
  • La Supraconsciència existeix. Vida després de la vida. Traducció: Núria Garcia Caldés i Sabina Galí. Edicions Columna (Grup 62), 2024, p. 248. ISBN 9788466432917. 
  • Ego i Supraconsciència. Buscant el sentit de la vida. Edicions Columna (Grup 62), 2025. 

Referències

[modifica]
  1. ↑ Medicine (U.S.), National Library of. Current Catalog (en anglès). U.S. Department of Health, Education, and Welfare, Public Health Service, National Institutes of Health, National Library of Medicine..
  2. 1 2 ««La muerte física no es el fin de nuestra existencia»». Círculo del Liceo, 02-02-2024. [Consulta: 13 setembre 2024].
  3. 1 2 Ricardo F. Colmenero, Alberto Di Lolli «El extraño caso del prestigioso cirujano que abarrota teatros con su defensa de la inmortalidad: "La muerte no existe"». El Mundo. El Mundo, 18 de setembre de 2024 [Consulta: 18 setembre 2024].
  4. ↑ Sotillo, Sandra. «Dr. Manuel Sans i la seva investigació sobre la vida després de la mort: "Si ho hagués dit fa 30 anys, m'haurien tancat al psiquiàtric"». RAC1, 11-01-2025. [Consulta: 13 febrer 2025].
  5. ↑ Fernández, Juan. «Manuel Sans Segarra, cirujano: «Las experiencias cercanas a la muerte confirman que después de morir seguimos existiendo»». El Periódico, 21-09-2024. [Consulta: 23 setembre 2024].
  6. ↑ «Más de 340.000 visitas en YouTube del magnífico broche final del Ciclo Cuida-T con la exitosa ponencia del Dr. Manuel Sans Segarra – Ilustre Colegio de Médicos de Guadalajara». www.comguada.es. [Consulta: 13 febrer 2024].
  7. ↑ «La acigografía en el cáncer de esófago» (en castellà). datos.bne.es, 1976. [Consulta: 23 setembre 2024].[Enllaç no actiu]
  8. ↑ «Manuel Sans Segarra: «La muerte física no es el final, existen pruebas científicas que lo demuestran»». La Región, 24-04-2023. [Consulta: 13 febrer 2024].
  9. ↑ «Manuel Sans: «La muerte física no es el final, existen pruebas científicas que lo demuestran»». Atlántico, 30-04-2023. [Consulta: 13 febrer 2024].
  10. ↑ «Cirujano Manuel Sans Segarra. Un médico habla sobre las Experiencias Cercanas a la Muerte, la conciencia local y la supraconciencia, y el estado crítico en que se encuentra la humanidad en Occidente». eXtramuros, 27-04-2024. [Consulta: 23 setembre 2024].
  11. ↑ «Premios a la Excelencia Profesional: Las vacunas, una historia de éxito». Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, 2014. [Consulta: 23 setembre 2024].
  12. ↑ «El cirujano que investiga la vida después de la muerte: «Hay pruebas certificadas con base científica»». El Español, 23-09-2024. [Consulta: 23 setembre 2024].
  13. ↑ «El doctor Manuel Sans Segarra explica qué es la «supraconciencia»: ¿Hay vida después de la muerte?». Onda Cero, 25-09-2024. [Consulta: 27 setembre 2024].
  14. ↑ «La declaran clínicamente muerta y cuenta lo que vio «en el más allá»: «Contactó con su madre fallecida»». Cuatro. Cuarto Milenio, 17-03-2024. [Consulta: 23 agost 2024].
  15. ↑ «Un reputado cirujano desvela lo que le dijo una paciente cuando estuvo a punto de morir: «Me dijo llorando»». COPE, 26-06-2024. [Consulta: 7 agost 2024].
  16. ↑ «¿Hay vida después de la muerte?: Manuel Sans Segarra explica qué es la «supraconciencia» en su nuevo libro». Cuatro, 21-09-2024. [Consulta: 27 setembre 2024].
  17. ↑ «Soy médico y esto es lo que he aprendido con las experiencias cercanas a la muerte». CuídatePlus, 08-08-2024. [Consulta: 18 agost 2024].
  18. ↑ «Dr. Sans Segarra, el médico que investiga la inmortalidad: «La muerte física no es el fin»». El Plural, 21-09-2024. [Consulta: 23 setembre 2024].
  19. ↑ «El doctor Manuel Sans Segarra explica qué le diria a una persona que sufre depresión: «Es el estado final de la angustia»». La Vanguardia, 27-09-2024. [Consulta: 27 setembre 2024].
  20. ↑ Fano, Amaia ««Nuestra existencia va más allá de la muerte física»». El Correo, 31 d'agost de 2024 [Consulta: 31 agost 2024].
  21. ↑ Manzanares, Pilar M. ««La supraconciencia existe», del Dr. Manuel Sans Segarra». Culturamas, 12 de setembre de 2024 [Consulta: 13 setembre 2024].
  22. ↑ Celso M. Aldao, Daniel A. Mirabella «Sobre la charlatanería de la mística cuántica». Pensar.org, 20 de març de 2023 [Consulta: 24 agost 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Manuel_Sans_Segarra&oldid=38342304»