Vés al contingut

Manuel Tuñón de Lara

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaManuel Tuñón de Lara
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 setembre 1915 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort25 gener 1997 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Leioa (Biscaia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Complutense de Madrid
École pratique des hautes études Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHistòria Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador, professor universitari Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Pau i del país de l'Ador
Universitat de les Illes Balears
Universitat del País Basc Modifica el valor a Wikidata
Interessat enMoviment obrer a Espanya, Joaquín Costa Martínez i història contemporània d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralAlberto Reig Tapia Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsJosé Manuel Tunon de Lara Modifica el valor a Wikidata
Premis

Goodreads (autor): 2048231 Modifica el valor a Wikidata

Manuel Tuñón de Lara (Madrid, 8 de setembre de 1915— Lejona, 25 de gener de 1997) fou un historiador espanyol. Es llicencià en Dret en la Universitat de Madrid el 1936. El 1932 s'afilià a les Joventuts Comunistes, i fou director de l'Escola de Quadres de les Joventuts Socialistes Unificades des del 1937. En acabar la guerra civil espanyola fou internat al Camp de concentració dels Ametllers.[1]

Biografia

[modifica]

El 1946 s'exilià a París a causa de la persecució que patia per ser membre del Consell Rector de la Unión de Intelectuales Libres. Allí acabà els estudis d'Història i contactà amb Manuel Núñez de Arenas i Pierre Vilar. En aquest període també publica nombrosos articles en premsa vinculada als partits comunistes de diversos països.[2]

El 1964 s'inicia la seva etapa com a professor i catedràtic d'Història d'Espanya i de la Literatura Espanyola a la Universitat de Pau, on des de 1970 a 1980 fou l'organitzador dels Col·loquis d'Història Contemporània d'Espanya, que impulsaren els estudis d'Història Social i que constituïren un punt de trobada i debat on hi anaven molts estudiosos de diverses universitats espanyoles.[3]

A la mort de Francisco Franco, tornà a Espanya i continuà la seva activitat docent com a professor a la Universitat de les Illes Balears i a la Universitat del País Basc. L'obra de Tuñón de Lara ha estat fonamental per a la revisió de la historiografia franquista i per estudiar el moviment obrer,[4]

Obres

[modifica]
  • Espagne (1955)
  • From Incas to Indios (1956)
  • Variaciones del nivel de vida en España (1965)
  • Introducción a la historia del movimiento obrero (1965)
  • La España del siglo XX (1965)
  • La España del siglo XIX (1974)
  • Estudios sobre el siglo XIX (1971)
  • El movimiento obrero en la historia de España (1962)
  • La Segunda República (1976)
  • España bajo la dictadura franquista (1980)
  • Tres claves para la Segunda República (1985)
  • Historia de España (director) (1988)
  • Comunicación y cultura durante la II República y la Guerra Civil (1990)

Referències

[modifica]
  1. «Manuel Tuñón de Lara». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 26 octubre 2025].
  2. Brey, Gérard «Manuel Tuñón de Lara (1915-2015). L'historiographie contemporaine espagnole au XXIe siècle. La historiografía contemporánea española en el siglo XXI et La España del siglo XX a debate. Homenaje a Manuel Tuñón de Lara» (en castellà). Cahiers de civilisation espagnole contemporaine. De 1808 au temps présent, 21, 28-12-2018. DOI: 10.4000/ccec.7651. ISSN: 1957-7761.
  3. Alzuria, Gonzalo Pasamar; Martín, Ignacio Peiró. Diccionario Akal de Historiadores españoles contemporáneos (en castellà). Ediciones AKAL, 2002-05-24, p. 637-638. ISBN 978-84-460-1489-8. 
  4. Llorens, Roberto Ceamanos. De la historia del movimiento obrero a la historia social: L'actualité de l'histoire (1951-1960) y Le mouvement social (1960-2000) (en castellà). Universidad de Zaragoza, 2004, p. 216. ISBN 978-84-7733-697-6.