Manuel Valls i Galfetti

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Manuel Valls (polític))
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaManuel Valls i Galfetti
Valls Schaefer Munich Economic Summit 2015 (cropped).JPG
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Manuel Carlos Valls Galfetti Modifica el valor a Wikidata
13 agost 1962 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Escut de Barcelona.svg Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
15 juny 2019 –
Logo de l'Assemblée nationale française.svg Diputat a l'Assemblea Nacional
21 juny 2017 – 3 octubre 2018 – Francis Chouat →
Circumscripció electoral: 1a circumscripció de l'Essone
Logo de l'Assemblée nationale française.svg Diputat a l'Assemblea Nacional
6 gener 2017 – 20 juny 2017
← Carlos Da Silva
Circumscripció electoral: 1a circumscripció de l'Essone
Primer ministre de França
31 març 2014 – 6 desembre 2016
← Jean-Marc AyraultBernard Cazeneuve →
Logo de l'Assemblée nationale française.svg Diputat a l'Assemblea Nacional
20 juny 2012 – 21 juliol 2012 – Carlos Da Silva →
Circumscripció electoral: 1a circumscripció de l'Essone
Ministre de l'Interior de França
16 maig 2012 – 31 març 2014
← Claude GuéantBernard Cazeneuve →
Logo de l'Assemblée nationale française.svg Diputat a l'Assemblea Nacional
20 juny 2007 – 16 juny 2012
Circumscripció electoral: 1a circumscripció de l'Essone
Logo de l'Assemblée nationale française.svg Diputat a l'Assemblea Nacional
19 juny 2002 – 19 juny 2007
← Jacques Guyard
Circumscripció electoral: 1a circumscripció de l'Essone
Batlle d'Évry
18 març 2001 – 24 maig 2012 – Francis Chouat →
Conseller regional d'Illa de França
21 març 1986 – 20 juny 2002 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de París I Panteó-Sorbona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític Modifica el valor a Wikidata
PartitBarcelona pel Canvi (2019–)
Partit Socialista de França (1980–2017) Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeNathalie Soulié (1987–2007)
Anne Gravoin (2010–2018)
Susana Gallardo Torrededia (2019–) Modifica el valor a Wikidata
ParesXavier Valls i Subirà Modifica el valor a WikidataLuisangela Galfetti Modifica el valor a Wikidata
GermansGiovanna Valls Galfetti Modifica el valor a Wikidata
ParentsAurelio Galfetti (oncle matern)
Manuel Valls i Gorina (oncle segon)
Magí Valls i Martí (avi patern)
Josep Maria Valls i Vicens (besavi) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webmanuelvalls2019.barcelona Modifica el valor a Wikidata
Facebook: manuelvalls Twitter: valls Modifica els identificadors a Wikidata

Manuel Carlos Valls i Galfetti (Barcelona, 13 d'agost de 1962) és un polític francoespanyol de nacionalitat francesa i d'ascendència espanyola i suïssa. Fou primer ministre de França entre 2014 i 2016, com a membre del Partit Socialista (PS).

Assessor dels primers ministres socialistes Michel Rocard i Lionel Jospin, el 2001 va ser elegit alcalde d'Évry. Va ser també diputat a l'Assemblea Nacional per la primera circumscripció d'Essonne, des de 2002.

Del 16 de maig de 2012 al 31 de març de 2014 va ser ministre de l'Interior en el govern de Jean-Marc Ayrault. El 2011 es va presentar a les eleccions primàries del PS per a les eleccions presidencials de l'any següent. En resultar el menys votat en la primera volta de les primàries del PS, va anunciar el seu suport a la candidatura de François Hollande, qui es va convertir finalment en president de la República. Valls va ocupar el càrrec de primer ministre des del 31 de març de 2014 fins al 6 de desembre de 2016, essent succeït per Bernard Cazeneuve.

És sovint considerat a França com a representant de l'ala social-liberal del Partit Socialista Francès, compartint semblances amb l'estil escandinau socialdemòcrata i el blairisme.

Joventut i estudis[modifica]

Manuel Valls va néixer a Barcelona el 13 d'agost de 1962 al si d'una família d'arrel burgesa implantada a París. El seu avi Magí Valls havia creat la Banca Ponsà i Valls i va ser alhora escriptor, formant part del moviment intel·lectual catalanista del començament del segle XX. Son pare, Xavier Valls (barri d'Horta, ciutat de Barcelona, 18 de setembre de 1923 - Barcelona, 17 de setembre de 2006),[1] artista pintor que va emigrar a França a finals dels anys 40 i es va casar amb una suïssa italianòfona, Luisangela Galfetti (germana de l'arquitecte Aurelio Galfetti).[2]

Manuel va estudiar història a la Universitat Paris-1 Panthéon-Sorbonne, on es va sumar a les xarxes de Michel Rocard. Perfectament quadrilingüe (francès, català, castellà i italià), és pare divorciat amb quatre fills, i va viure amb la violinista Anne Gravoin (primer premi de violí i de música de cambra del Conservatori de París) fins al febrer del 2018.

Carrera[modifica]

Fet inusual entre la classe política francesa, Manuel Valls, nascut a Barcelona el 1962, va aconseguir la ciutadania francesa el 1982 per naturalització. Entre 1983 i 1986 va estar vinculat a Robert Chapuis, diputat de l'Ardecha. El 1988 va succeir a Henri Kaminska al capdavant del Partit Socialista a Argenteuil-Bezons. Va treballar com a assessor en matèria de joventut per al primer ministre Michel Rocard des de 1988 a 1991. Als 24 anys va ser escollit al Consell regional de l'Illa de França, del qual va arribar a ser el primer vicepresident. Va esdevenir secretari nacional de comunicació del Partit Socialista Francès i també primer secretari de la federació de Val-d'Oise. Assessor de comunicació del primer ministre Lionel Jospin des de 1997 fins a 2001, es va encarregar de la comunicació i la premsa al seu gabinet.

Al març de 2001 va ser escollit alcalde d'Évry (Essonne) i al juny de 2002 diputat per la circumscripció d'Essonne per a la legislatura 2002-2007. L'any 2007 va ser reelegit amb el 60,12% dels vots. A partir d'aquell moment va advocar per una refundació del Partit Socialista i un canvi de nom. Suposadament, el 2007 va refusar formar part del govern d'"obertura" de Nicolas Sarkozy. El 2008 va ser reelegit alcalde d'Évry.

Va ser un dels homes de confiança de François Hollande.[3] El 31 de març de 2014 va dimitir en bloc el govern de Govern Jean-Marc Ayrault,[4] fet que provocà l'especulació de diversos mitjans francesos sobre el nomenament de Manuel Valls com a nou primer ministre de França. Aquesta especulació es va veure confirmada el mateix dia quan el president de la República va anunciar en una al·locució televisada que li encarregava formar govern. L'1 d'abril de 2014 va prendre possessió com a 21è primer ministre de la cinquena república.[5]

Va ser membre del Partit Socialista Francès (PS) fins al 2017 després de donar suport a Emmanuel Macron quan va perdre les eleccions primàries socialistes contra Benoît Hamon. Després de la seva sortida del Grup Socialista a l'Assemblea Nacional, es va integrar dins del grup parlamentari de La République en marche !.

Postulat el 2018 com a aspirant a l'alcaldia de Barcelona, al capdavant d'una candidatura per a les eleccions municipals de 2019 anomenada «Barcelona Capital Europea»,[n. 1] el 2 d'octubre de l'any esmentat va acomiadar de la vida pública francesa i va procedir a la seva renúncia com a diputat amb un discurs a l'Assemblea Nacional.[8]

Cap de llista de la candidatura finalment anomenada Barcelona pel Canvi-Ciutadans a les eleccions municipals del 26 de maig a Barcelona, la formació política va obtenir 6 regidors al ple de l'Ajuntament de Barcelona.

El 14 de maig de 2020 el govern francès fou condemnat pel Cas Hirtu,[9] cas que es remontava a l'any 2013 quan Manuel Valls era Ministre de l'Interior de França. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) condemnà el govern francès per l'evacuació forçosa l'abril de 2013 d'un campament de gitanos als afores de París que s'havia establert allà l'octubre de 2012 arran del desmantellament d'un campament anterior. La sentència afirmà que s'havia vulnerat l'article 8 (dret al respecte de la seva vida privada i familiar, del seu domicili i de la seva correspondència) i 13 (dret a un recurs efectiu davant una instància nacional) del Conveni Europeu de Drets Humans,[10] i condemnava també l'estat francès a pagar una indemnització de 7.000 euros per cadascun dels demandants per danys morals, i 7.900 euros per les despeses judicials.[11]

En una entrevista per la revista de tendència d'extrema-dreta "Valeurs actuelles" el juny de 2020 en la que se li preguntà per la mort d'Adama Traoré (un jove francès de família maliana que va morir en presó preventiva després de ser retingut i pres per la policia), Manuel Valls declarà que "la lògica de la victimització es veu reforçada gràcies als vincles entre el moviment indigenista i una part de l’esquerra" i que "la lluita de classes desapareixia a favor de la confrontació, de la guerra entre 'races'". A més també negà que es pogués parlar del "privilegi blanc" a França, contraposant-ho als Estats units, i afirmant que la República francesa "ja va abolir l'esclavitud el 1848" tot i que França sí que tingués segons declaracions seves un passat en la història de la colonització.[12]

Obres[modifica]

  • Les habits neufs de la gauche (en francès). Éditions Robert Laffont, 2006. 
  • La laïcité en face (en francès). Éditions Desclée de Brouwer, 2005.  (diàleg amb Virginie Malabard).
  • Pour en finir avec le vieux socialisme... et être enfin de gauche (en francès). Robert Laffont, 2008.  (diàleg amb Claude Askolovitch).

Notes[modifica]

  1. Aquesta iniciativa va ser recolzada posteriorment en un acte d'inici de la precampanya al desembre de 2018 per polítics de Ciutadans (com a Inés Arrimadas, Jordi Cañas, Carina Mejías i Begoña Villacís), Units per Avançar (Eva Parera), militants de Lliures, i per altres empresaris i personalitats públiques, com Josep Maria Bricall i Masip.[6][7]

Referències[modifica]

  1. Biographie
  2. «La hermana de Manuel Valls: "Con trece años ya se había leído media biblioteca"» (en castellà). La Vanguardia, 02-04-2014. [Consulta: 26 gener 2015].
  3. Vicente, Àlex «Valls, l'influent home de confiança d'Hollande». Ara [Barcelona], 06-01-2013, p.18. ISSN: 2014-010X.
  4. «Valls anuncia la dimissió del govern francès i Hollande li encarrega la formació d'un de nou». CCMA, 25-08-2014. [Consulta: 31 desembre 2019].
  5. «Valls premier ministre». Le Monde, 31-03-2014 [Consulta: 31 març 2014].
  6. «Valls ve coincidencia política y táctica "del nacionalismo radical y el populismo municipal"». eldiario.es, 13-12-2018 [Consulta: 17 desembre 2018].
  7. Esteve, Arturo «Valls apuesta por Barcelona como una ciudad-estado». Crónica Global, 13-12-2018 [Consulta: 17 desembre 2018].
  8. Bassets, Marc «Valls se despide de la política francesa con una reivindicación de los valores republicanos». El País, 02-10-2018 [Consulta: 17 desembre 2018].
  9. «[%22GRANDCHAMBER%22,%22CHAMBER%22,%22itemid%22:[%22001-202442%22]} HIRTU ET AUTRES c. FRANCE]». HUDOC - European Court of Human Rights, 14-05-2020 [Consulta: 17 maig 2020].
  10. «European Convention on Human Rights». Convention_CAT.pdf, 05-06-2019, pàg. 34 [Consulta: 17 maig 2020].
  11. Aguilera, Gemma «El TEDH condemna França per voler expulsar gitanos quan Valls era ministre». el Món, 15-05-2020 [Consulta: 17 maig 2020].
  12. «Affaire Traoré, privilège blanc, colonisation… Ce qu'il faut retenir de l'interview de Manuel Valls dans Valeurs actuelles». Valeurs actuelles, 17-06-2020 [Consulta: 17 juny 2020].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manuel Valls i Galfetti