Vés al contingut

Manuel Valls i Gorina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Manuel Valls Gorina)
Plantilla:Infotaula personaManuel Valls i Gorina
Biografia
Naixement21 juliol 1920 Modifica el valor a Wikidata
Badalona (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 setembre 1984 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatori Superior de Música del Liceu
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCrítica musical i musicologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, crític musical, musicòleg, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Signatura Modifica el valor a Wikidata


Lieder.net: 29295 Discogs: 2914417 Modifica el valor a Wikidata
Signatura de Manuel Valls i Gorina al Preludi per a piano

Manuel Valls i Gorina (pronunciació en català: /mənuˈɛɫ ˈβaʎs/) (Badalona, 21 de juliol de 1920 - Barcelona, 9 de setembre de 1984) va ser un compositor, músic, professor i crític musical català.[1]

Estudià Dret a la Universitat de Barcelona i Música al Conservatori del Liceu amb el Aita Donostia (harmonia, orquestració i composició). De formació estètica independent, va conrear la majoria dels gèneres musicals. Va exercir de professor a la Universitat de Barcelona i a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual. Va pronunciar conferències a diversos indrets de la península (Barcelona, Madrid, Santander, Lleida, Toledo, Granollers, etc.) i el 1971 va dirigir les emissions dedicades a la música espanyola de l'O.R.T.F. de París, dins la sèrie La rose des vents. Va ser membre de la Societat Catalana de Musicologia i un dels responsables de l'àmbit de la música del Congrés de Cultura Catalana, així com membre de la Junta Consultiva d'Òmnium Cultural. En el terreny periodístic va publicar articles i crítiques a la premsa local i estrangera, i va exercir la crítica musical en el diari El País, edició de Catalunya. Fou enterrat al Cementiri de Montjuïc.

El fons personal de Manuel Valls i Gorina es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

Manuel Valls era cosí germà del pintor Xavier Valls i Subirà.[2][3]

Obra musical

[modifica]

Les seves obres més remarcables foren les següents:

  • Estudi de dansa en 5/8
  • Preludi per a piano
  • Concert de guitarra i orquestra
  • Tocata per a piano
  • Seis canciones del Alto Duero per a veu i piano
  • Fantasies en forma de concert per a flauta solista i corda
  • La Mare de Déu (tradicional catalana) per a coral
  • Poemes de Patrícia: Renaixença, Món, Nit per a coral

A banda la seva extensa obra musical, a nivell popular és molt coneguda la seva musicació del poema de Josep Maria Espinàs i Jaume Picas, el Cant del Barça, que es convertí en l'himne del Futbol Club Barcelona i en una icona per a una ampla representació de la societat catalana.[4] Al seu disc Les Veus del Carrer (1966) un encàrrec per a les joventuts musicals de Barcelona, va publicar una variació instrumental de la tonada popular Nas de barraca.[5]

Obra escrita

[modifica]

A part dels seus nombrosos escrits en revistes i diaris, també escrigué alguns llibres:

Referències

[modifica]
  1. «Manuel Valls i Gorina». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Vidal, Marc «El petit Manuel d'Horta, convertit en primer ministre». Diari ARA, 01-04-2014 [Consulta: 2 abril 2014].
  3. Redacción. «COMPOSER: MANUEL VALLS-GORINA».
  4. «Manuel Valls (i Gorina), compositor del 'Cant del Barça'». Vilaweb, 02-04-2013. [Consulta: 28 desembre 2015].
  5. Valls i Gorina, Manuel; Espriu, Salvador. «2B: Nas de barraca, Sant Boi!». A: Les Veus Del Carrer (disc vínil). Concentric, 1966. 

Enllaços externs

[modifica]