Manuel de Muga i Toset

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaManuel de Muga i Toset
Biografia
Naixement1916 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort18 juliol 2006 Modifica el valor a Wikidata (89/90 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Conegut perfundador i director d'edicions La Polígrafa
Activitat
OcupacióEditor Modifica el valor a Wikidata
Premis

Manuel de Muga i Toset (Barcelona, 1916 Barcelona, 18 de juliol de 2006) va ser un editor especialitzat, de forma destacada, en llibres d’art i també en obra gràfica. Fou considerat el millor editor de monografies artístiques d'Europa.[1]

Era fill de l’impressor Joan de Muga Resta, que havia fundat el 1910 el taller Polígrafa,[2] on va començar a treballar-hi als 14 anys per la mort del seu pare.[1] Després de la Guerra Civil, s’especialitzaria en la reproducció de material de temes artístics.[2]

El 1961 inicia l'activitat editorial i crea Ediciones Polígrafa.[a] El 1962 entra en relació amb Joan Prats, gran promotor artístic, amic íntim de Joan Miró i vinculat a nombrosos personatges destacats del món de l'art, qui cercava un impressor per a la col·lecció Fotoscop de Joaquím Gomis que fins aleshores havien produït en altres tallers. Això va representar, per a Manuel de Muga, un impuls radical en el coneixement personal i la relació professional amb reputats artistes locals i de fora.[5] A més de l'edició impresa, el 1964 va iniciar l'aventura de Polígrafa Obra Gràfica, amb un aiguafort d'Antoni Tàpies. Tant Tàpies com Miró, Brossa o altres van fer amb ell alguns dels anomenats llibre d'artista.[1]

Va publicar llibres d'art d'alta qualitat sobre la biografia i obra de Joan Miró, Antoni Tàpies, Ràfols-Casamada, Clavé, Francis Bacon, Christo i molts més.[6] Va editar diverses de les obres que Josep Palau i Fabre va fer sobre Picasso, en particular Picasso a Espanya amb una edició multilingüe el 1966, publicada també en català el 1967, i una segona edició revisada i ampliada el 1975.[7]

Fou membre del Patronat de la Fundació Joan Miró.[8] El 23 de març de 1976 va inaugurar, conjuntament amb el seu fill Joan que en prenia la direcció, la Galeria Joan Prats en el local on aquest havia tingut la barreteria, a la Rambla de Catalunya, havent-se fet càrrec de la transformació del seu interior l'arquitecte Josep Lluís Sert.[5] El 1992 va rebre la Creu de Sant Jordi.[8]

Notes[modifica]

  1. Diverses fonts situen a mitjans de la dècada dels 60 el pas de la impressió a l'edició, tot i que hi ha referències del 1961 a Ed. La Polígrafa, com ara Peregrinación romànica. Barcelona-Santiago. Agenda 1962 amb text de Joan Subias i fotografies de Juan Dieuzalde Yan,[3] o bé el llibre Mallorca amb fotografies de Josep Planas Montanyà i textos de Blai Bonet.[4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Corredor Matheos, José. «Necrológica. Manuel de Muga, editor» (en castellà). El País, 21-07-2006. [Consulta: 3 gener 2020].
  2. 2,0 2,1 «Mor a Barcelona a 90 anys, l’editor especialitzat en llibres d’art i d’obra gràfica, Manuel de Muga». anuaris.cat, 20-07-2006. [Consulta: 3 gener 2020].
  3. Nadal i Farreras, Joaquim. Joan Subias Galter (1897-1984) : dues vides i una guerra. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2016, p. 100 [Consulta: 3 gener 2020]. 
  4. «Fallece Josep Planas Montanyà». UH Noticias, 12-01-2016. [Consulta: 3 gener 2020].
  5. 5,0 5,1 Lluís, Permanyer «Manuel de Muga a Joan Prats» (en castellà). La Vanguardia, 20-03-1976 [Consulta: 3 gener 2020].
  6. «Es mor l'editor Manuel de Muga, fundador de Polígrafa». VilaWeb, 21-07-2006 [Consulta: 3 gener 2020].
  7. «Bibliografia de Josep Palau i Fabre. Assaig sobre Picasso». Caldes d'Estrac: Fundació Palau. [Consulta: 3 gener 2020].
  8. 8,0 8,1 «Edición del jueves, 20 julio 2006, página 32 (Esquelas)». La Vanguardia. [Consulta: 3 gener 2020].

Enllaços externs[modifica]