Manuel de Saralegui y Medina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaManuel de Saralegui y Medina

Manuel de Saralegui y Medina (1913) (1913) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 juny 1851 Modifica el valor a Wikidata
Ferrol (província de la Corunya) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 agost 1926 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Es coneix perAcadèmic de la Reial Espanyola
Activitat
OcupacióFilòleg i historiador
Membre de
Família
CònjugeJosefa de Caabeyro y Lago[1]
PareLeandro de Saralegui y Fernández-Núñez
GermansLeandro de Saralegui y Medina Modifica el valor a Wikidata
Premis
Gran Creu d'Isabel la Catòlica (1925)

Manuel de Saralegui y Medina (Ferrol, Corunya, Galícia, 4 de juny de 1851 — Madrid, 20 d'agost de 1926), fou un marí, filòleg i historiador gallec,[2][3][4] fill del marí i publicista Leandro de Saralegui y Fernández-Núñez, germà del marí, historiador i acadèmic Leandro de Saralegui y Medina, oncle del marí i sociòleg Alfredo de Saralegui y Casellas i besoncle de l'historiador de l'art i erudit Leandro de Saralegui y López-Castro.[5]

Capità de Corbeta de l'Armada Espanyola (retirat), fou fill de l'intendent de Marina Leandro de Saralegui y Fernández-Núñez (Ferrol, 1814 - 1893) i Josefina de Medina y Canals (Tui, Pontevedra, Galícia, 1821-Ferrol, 1888), filla de Juan de Medina, coronel governador de Tui.[6] L'any 1913, amb motiu dels seus treballs lexicogràfics, va ser elegit acadèmic de número de la Reial Acadèmia Espanyola, cadira j, de la qual va prendre possessió el 31 de maig de 1914 amb el discurs titulat El desarrollo del léxico: neologismos, extranjerismos. Va ser també corresponent a Madrid de les Reials de la Història (1904), Galega (1910), cofundada pel seu germà Leandro de Saralegui y Medina, i Sevillana de Buenas Letras (1916). Fou membre de la Real Sociedad Económica Matritense de Amigos del País i cap d'adquisicions de la Compañía Arrendataria de Tabacos.

Manuel de Saralegui y Medina al seu gabinet.

Obres destacades[modifica]

  • Lo siento mucho: consideraciones y documentos relativos al famoso ingenio del hidalgo Blasco de Garay (1913). Madrid: Imp. Hijos de M. G. Hernández.
  • Alonso de Santa Cruz: inventor de las cartas esféricas de navegación (1914). Madrid: Imp. Hijos de M. G. Hernández.
  • Refranero español naútico y metereológico (1917). Sevilla: Extramuros (2009).
  • Los monumentos megalíticos en España (1918). Madrid: Imp. Hijos de M. G. Hernández.
  • Escarceos filológicos. Colección de artículos publicados en varias revistas (1926-28). Madrid: Espasa-Calpe (4 v.).

Honors i distincions[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Coneguda com Pepina Saralegui. Filla de Juan de Caabeyro, capità de Fragata de l'Armada Espanyola, i germana de Manuel de Caabeyro y Lago, diplomàtic. Diversos autors (1918). El abanico de la señora de Saralegui. Madrid: Imprenta de los Hijos de M. G. Hernández. (Llibre d'autògrafs obsequi d'Adela Ginés, vídua de Pedregal.) Vidal y de Barnola, L.-A. (1975). Genealogía de la familia Franco. Madrid: Editora Nacional, 153.
  2. ↑ Biografia de Manuel de Saralegui y Medina per Hugo Rovira de Saralegui a l'article «Saralegui». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ Fitxa a la Reial Acadèmia Espanyola. [Consulta: 21 de març de 2016]
  4. ↑ Vidal y de Barnola (1975, 153).
  5. ↑ «Saralegui (llinatge)». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana
  6. ↑ Vidal y de Barnola (1975, 138).

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Mariano Catalina Cobo
Reial Acadèmia Espanyola
Cadira j
1914-1926 		Succeït per:
Jacobo Fitz-James Stuart y Falcó
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Manuel_de_Saralegui_y_Medina&oldid=29959306»