Manuela Carmena Castrillo

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaManuela Carmena Castrillo
Manuela Carmena Ahora Madrid 2015 - by Felix Moreno (cropped).jpg

Escudo de Madrid.svg  Alcaldessa de Madrid 

13 juny 2015 -
Ana María Botella Serrano
Escudo de Madrid.svg  Regidora de l'Ajuntament de Madrid 

13 juny 2015 -

Escudo del Consejo General del Poder Judicial de España.svg  Vocal del Consell General del Poder Judicial 

26 juliol 1996 - 7 novembre 2001
Dades biogràfiques
Naixement 9 de febrer de 1944 (73 anys)
Madrid
Nacionalitat Espanyola
Religió Agnosticisme
Alma mater Universitat de València (–1965)
Activitat professional
Ocupació Jutgessa, política, escriptora i advocadessa
Altres dades
Partit polític Ara Madrid
Premis i reconeixements
Signatura

IMDB: nm5707969
Modifica dades a Wikidata

Manuela Carmena Castrillo (Madrid, 9 de febrer de 1944) és una jurista espanyola, jutgessa emèrita, candidata a l'alcaldia de Madrid per Ahora Madrid en les eleccions municipals de 2015,[1][2] i alcaldessa de Madrid des del 13 de juny de 2015.[3]

Es va llicenciar en Dret el 1965, any en què va ingressar en el Partit Comunista d'Espanya. Arran de la repressió política que van patir ella i el seu marit, la parella es va traslladar a Barcelona l'any 1966. En concret, van viure al barri de Granvia Sud de l'Hospitalet de Llobregat. Allà van entrar en contacte amb els militants clandestins del PSUC, especialment amb el matrimoni Pura Fernández i Felipe Cruz, que vivien al contigu barri de barraques conegut com La Bomba. Va participar en la creació de l'associació clandestina Dones Democràtiques, amb la Montserrat Roig i la Mercè Olivares. Van tornar a Madrid vers 1969.[4]

Va ser defensora dels obrers i detinguts durant la dictadura de Francisco Franco i cofundadora del despatx laboralista en el qual es va produir la matança d'Atocha de 1977.[5][6][7] Carmena, que va abandonar les files del PCE, va començar a exercir en la carrera judicial al gener de 1981.[8][9] Ja com a jutgessa va lluitar contra les «corrupteles» existents as jutjats.[10] El 1986 va rebre el premi nacional Drets Humans.[11] Va ser vocal del Consell General del Poder Judicial a proposta d'Esquerra Unida i una de les fundadores de l'associació progressista Jutges per a la Democràcia.

Jutge de vigilància penitenciària i titular del Jutjat de Vigilància Penitenciària número 1 de Madrid, va ser triada jutge degana de Madrid el 1993.[12] Va intervenir en el cas Tabacalera.[13] Carmena va ser Presidenta-Relatora del Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de l'Organització de les Nacions Unides. En aquesta condició va visitar Guinea Equatorial, Hondures, Nicaragua i Sud-àfrica, entre altres països. El setembre de 2011 va ser nomenada assessora del Govern basc de Patxi López sobre atenció a les víctimes d'abusos policials.[5]

Jubilada de la judicatura des de 2010, Carmena és actualment membre del Patronat de la Fundació Alternativas, un think tank proper al PSOE, en el qual també participen Felipe González o José Luis Rodríguez Zapatero. Va decidir desjubilar-se per fundar l'empresa solidària "Yayos Emprendedores" que comercialitza les creacions de presos. Aquesta empresa no reparteix beneficis i destina tots els seus ingressos als sous de presos i treballadors, despesa de materials i reinversió en el propi projecte social.[14]

El 2015 es va presentar com a candidata a les primàries de la candidatura Ahora Madrid[15] per a les eleccions municipals de Madrid d'aquest mateix any i va ser triada cap de llista amb un 63% dels vots.[5][16] En les eleccions del 24 de maig la llista que encapçalava va obtenir al voltant d'un 31,85% dels vots i 20 regidors, quedant en segon lloc per darrere de la llista del Partit Popular encapçalada per Esperanza Aguirre; el repartiment de regidors resultant de les eleccions permetria a Carmena convertir-se en l'alcaldessa en cas de ser recolzada pel PSOE.[17][18][19] Va ser escollida alcaldessa en el plenari del 13 de juny de 2015.[3]

Llibres publicats[modifica]

  • 1997 - Crónica de un desorden: Notas para reinventar la Justicia, Ed. Alianza
  • 2014 - Por qué las cosas pueden ser diferentes: Reflexiones de una jueza, Ed. Clave Intelectual

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manuela Carmena Castrillo Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «ACUERDO de 15 de febrero de 2005, de la Comisión Permanente del Consejo General del Poder Judicial, por el que se hace público el Escalafón General de la Carrera Judicial, cerrado al 31 de enero de 2005». Boletín Oficial del Estado de n. 48 de 7 de febrero de 2005, pàg. 6779. ISSN: 0212-033X.
  2. El País. «La exjuez Manuela Carmena, candidata de Podemos en Madrid», 10-03-2015. [Consulta: 12 març 2015].
  3. 3,0 3,1 García Gallo, Bruno «Manuela Carmena, alcaldesa de Madrid». El País, 13-06-2015.
  4. Domínguez, Manuel. 50 anys de Granvia Sud. Història d'un barri de l'Hospitalet (en català). L'Hospitalet: Centre d'Estudis de l'Hospitalet i Associació de Veïns Ildefons Ceerdà, 2017, p. 45. ISBN 978-84-944597-7-1. 
  5. 5,0 5,1 5,2 «Manuela Carmena, elegida como candidata de Podemos a liderar la lista de Ahora Madrid.
  6. Álvaro Carvajal y Roberto Bécares. «Podemos elige a la ex juez Manuela Carmena como apuesta para el Ayuntamiento de Madrid». elmundo.es, 10-03-2015.
  7. La Marea: La historia “visionaria” de Manuela Carmena, 1 d'abril de 2015
  8. «Importante descenso de la militancia comunista». El País, 10-05-1981.
  9. «La exjuez Manuela Carmena, candidata de Podemos a la Alcaldía de Madrid». ABC, 10-03-2015.
  10. «Primeros acuerdos judiciales para impedir las corruptelas en los juzgados.
  11. «La juez Manuela Carmena, premio nacional Derechos Humanos 1986.
  12. «Una juez progresista, nueva decana de Madrid.
  13. Hernández, José Antonio «El tribunal absuelve a Alierta del 'caso Tabacalera' por haber prescrito su delito». El País, 18-07-2009.
  14. Diario Público.
  15. «El partido con el que se presentará Ganemos Madrid no tendrá vida orgánica». eldiario.es.
  16. Roberto Bécares. «Manuela Carmena, cabeza de lista de Podemos+Ganemos Madrid». El Mundo, 30-03-2015.
  17. elmundo.es del 25 de maig de 2015
  18. abc.es del 25 de maig de 2015
  19. elpais.es del 25 de maig de 2015