Manxa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Manxa de farga

Una manxa o bufet és un dispositiu mecànic que té la funció de contenir aire per expulsar-lo a certa pressió i en certa direcció per a diversos fins. Bàsicament una manxa és un contenidor deformable el qual té un broquet de sortida. Quan el volum de la manxa disminueix, l'aire surt expulsat del mateix a través d'una boca. Una manxa típica té també una entrada i sortida d'aire separades o vàlvules de no-retorn (vàlvula) el que assegura que l'aire entri però no surti en una direcció determinada. En altres termes se'l pot considerar com una mena de bomba pneumàtica.

Usos[modifica]

Metal·lúrgia[modifica]

Antiga manxa per a llar de foc
Manxa de llar de foc

Durant nombrosos processos com ara la fosa o forja de metalls i fins i tot la soldadura, requereixen molta calor la qual cosa només va poder desenvolupar-se mitjançant la invenció de la manxa. Les manxes són usades per aportar aire al combustible elevant el nivell de combustió i així la quantitat de calor. En metal·lúrgia s'usen diversos tipus de manxes. [cal citació]

  • Manxa de caixa usada tradicionalment a Àsia.
  • Manxa de cilindre
  • Manxa d'acordió
  • Manxa d'èmbol
  • Manxa axial

L'antic enginyer xinès Du Shi en certa ocasió va usar el poder del moviment de les caigudes d'aigua per accionar les manxes d'un alt forn per a la forja del ferro, cap al segle iii aC.[1] Els antics grecs, els romans i altres civilitzacions van usar les manxes als forns on es produïa ferro colat

En les fargues catalanes hom utilitzava el sistema de trompa d'aigua en lloc d'una o diverses manxes. En la indústria moderna les manxes de vaivé són usualment reemplaçades per ventiladors motoritzats.

Instruments musicals[modifica]

L'orgue de l'església parroquial d'Ayerbe té 56 tecles i els tubs dels extrems van en disminució cap al centre i d'aquest sorgeixen altres tubs que superen a aquells en longitud

En alguns instruments musicals, les manxes són usades freqüentment com un substitut o regulador de l'aire a pressió que haurien de proveir els pulmons humans. Els següents instruments fan servir manxes: acordió o concertina i altres instruments relacionats; orgue tubular; alguns tipus de gaita; harmònium i orgue portàtil. Els rellotges de cucut també fan servir dues manxes per a generar el clàssic so.[2]

Manxes com a juntes extensibles i flexibles[modifica]

Les manxes per a bombar aire es basen en materials relativament flexibles disposats en ondulacions. Aquest disseny permet una gran flexibilitat en el sentit del moviment (perpendicular a les ondulacions) i una rigidesa notable en el sentit perpendicular al moviment. Aquestes propietats fan que les manxes es puguin emprar en dispositius mecànics com a juntes flexibles, prescindint de les seves capacitats pneumàtiques.

Per a assolir la funció de junta, cada extrem de la manxa va unit a una peça (en un conjunt de dues peces diferents). Les dues peces anteriors poden tenir un moviment relatiu lineal, angular o combinat lineal-angular. Una manxa adequada aïlla la part interior del conjunt de l’ambient exterior. Protegint de la pols exterior o impedint fuites de greix a l’exterior.

Manxes de goma en paliers d'automòbil.
Manxa en una càmera fotogràfica.
Manxes metàl·liques.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Needham, Joseph (1986). Science and Civilization in China: Volume 4, Part 2. Taipei: Caves Books, Ltd., p. 370.
  2. Cassedy, T. Figures of Speech: Six Histories of Language and Identity in the Age of Revolutions. University of Iowa Press, 2019, p. 138 (Impressions). ISBN 978-1-60938-612-2. 

Bibliografia[modifica]

  • Gernet, Jacques, trans. by J. R. Foster (1972): A History of Chinese Civilization, Cambridge University Press.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manxa
Vegeu Manxa en el Viccionari, el diccionari lliure.