Manxa
Una manxa o bufet és un dispositiu mecànic que té la funció de contenir aire per expulsar-lo a certa pressió i en certa direcció per a diversos fins. Bàsicament una manxa és un contenidor deformable el qual té un broquet de sortida. Quan el volum de la manxa disminueix, l'aire surt expulsat del mateix a través d'una boca. Una manxa típica té també una entrada i sortida d'aire separades o vàlvules de no-retorn (vàlvula) el que assegura que l'aire entri però no surti en una direcció determinada. En altres termes se'l pot considerar com una mena de bomba pneumàtica.
Usos[modifica]
Metal·lúrgia[modifica]
Durant nombrosos processos com ara la fosa o forja de metalls i fins i tot la soldadura, requereixen molta calor la qual cosa només va poder desenvolupar-se mitjançant la invenció de la manxa. Les manxes són usades per aportar aire al combustible elevant el nivell de combustió i així la quantitat de calor. En metal·lúrgia s'usen diversos tipus de manxes.
- Manxa de caixa usada tradicionalment a Àsia.
- Manxa de cilindre
- Manxa d'acordió
- Manxa d'èmbol
- Manxa axial
L'antic enginyer xinès Du Shi en certa ocasió va usar el poder del moviment de les caigudes d'aigua per accionar les manxes d'un alt forn per a la forja del ferro, cap al segle iii aC.[1] Els antics grecs, els romans i altres civilitzacions van usar les manxes als forns on es produïa ferro colat
En les fargues catalanes hom utilitzava el sistema de trompa d'aigua en lloc d'una o diverses manxes. En la indústria moderna les manxes de vaivé són usualment reemplaçades per ventiladors motoritzats.
Instruments musicals[modifica]
En alguns instruments musicals, les manxes són usades freqüentment com un substitut o regulador de l'aire a pressió que haurien de proveir els pulmons humans. Els següents instruments fan servir manxes: acordió o concertina i altres instruments relacionats; orgue tubular; alguns tipus de gaita; harmònium i orgue portàtil. Els rellotges de cucut també fan servir dues manxes per a generar el clàssic so.[2]
Manxes com a juntes extensibles i flexibles[modifica]
Les manxes per a bombar aire es basen en materials relativament flexibles disposats en ondulacions. Aquest disseny permet una gran flexibilitat en el sentit del moviment (perpendicular a les ondulacions) i una rigidesa notable en el sentit perpendicular al moviment. Aquestes propietats fan que les manxes es puguin emprar en dispositius mecànics com a juntes flexibles, prescindint de les seves capacitats pneumàtiques.
Per a assolir la funció de junta, cada extrem de la manxa va unit a una peça (en un conjunt de dues peces diferents). Les dues peces anteriors poden tenir un moviment relatiu lineal, angular o combinat lineal-angular. Una manxa adequada aïlla la part interior del conjunt de l’ambient exterior. Protegint de la pols exterior o impedint fuites de greix a l'exterior.
 |
 |
 |
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Needham, Joseph (1986). Science and Civilization in China: Volume 4, Part 2. Taipei: Caves Books, Ltd., p. 370.
- ↑ Cassedy, T. Figures of Speech: Six Histories of Language and Identity in the Age of Revolutions. University of Iowa Press, 2019, p. 138 (Impressions). ISBN 978-1-60938-612-2.
Bibliografia[modifica]
- Gernet, Jacques, trans. by J. R. Foster (1972): A History of Chinese Civilization, Cambridge University Press.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manxa |
 |
Vegeu Manxa en el Viccionari, el diccionari lliure. |