María Luisa Cava de Llano y Carrió

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 14:17, 15 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaMaría Luisa Cava de Llano
Biografia
Naixement(es) María Luisa Cava de Llano y Carrió Modifica el valor a Wikidata
22 de maig de 1948 (1948-05-22) (75 anys)
Barcelona, Catalunya Catalunya
  Defensora del Poble
1 de juliol de 2010 – 29 de juny de 2012
CircumscripcióIlles Balears
  Diputada al Parlament de les Illes Balears
19 de juny de 1991 – 8 de juny de 1993
← -
CircumscripcióEivissa
  Diputada al Congrés dels Diputats
19 de juny de 1993 – 27 de juny de 2000
← -
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona - dret (1966–1971) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAdvocada
PartitPartit Popular
Membre de
Premis

María Luisa Cava de Llano y Carrió (Barcelona, 22 de maig de 1948)[1] és una política espanyola establerta a Eivissa.

Biografia

Llicenciada en Dret a la Universitat de Barcelona (1966-1971),[2] marxà a Eivissa, on fou delegada del Col·legi d'Advocats de les Illes Balears. Militant d'Aliança Popular primer i del Partit Popular després, n'ha estat sotssecretària a les Illes Balears.

Entre altres càrrecs polítics ha estat regidora de l'ajuntament d'Eivissa (1987-1991), vicepresidenta primera i Consellera d'Hisenda del Consell Insular d'Eivissa i Formentera i vicepresidenta del Parlament de les Illes Balears (1991-1993).[3] El 1993 abandonà els càrrecs per a presentar-se com a diputada per Eivissa i Formentera a les eleccions generals espanyoles de 1993, escó que revalidà a les eleccions de 1996 i 2000. Ha estat Portaveu de la Comissió Mixta per a l'Estudi del Problema de les Drogues.[4]

El 2005 fou nomenada adjunta primera del Defensor del Poble. A partir de l'1 de juliol del 2010, arran del cessament del titular Enrique Múgica, assumí aquest càrrec en funcions.[5] Com a defensora del poble en funcions, una de les seves primeres accions va consistir a recórrer la llei d'acollida aprovada pel Parlament de Catalunya, argumentant que el català no pot tenir un caràcter preferent a les administracions a Catalunya. També va afirmar que no pensava transigir en les reclamacions del Síndic de Greuges, Rafael Ribó, sobre les competències que corresponen a l'Estat espanyol.[6]

Referències