Març
| << | Març 2022 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
| Tots els dies | ||||||
Març és el tercer mes de l'any al Calendari Gregorià i té 31 dies. En el primitiu calendari romà era el mes que obria l'any fins a la instauració del calendari julià, quan va passar a ser el tercer mes, després de gener i febrer. En llatí es deia martius, nom que derivava del déu Mart.[1] A vegades s'associa al color verd perquè era quan la neu es començava a fondre a l'hemisferi nord. En aquest mes es fa un dels dos ajustaments horaris. En catala prefabrià s'escrivia «Mars».[2]
Març és el primer mes de primavera a l’hemisferi nord i el primer mes de tardor o tardor a l’hemisferi sud.
En finès és el mes de la terra, ja que comença la primavera i es veu la terra sota la neu.
Origen[modifica]
El nom de març prové de Martius, el primer mes del primer calendari romà. Va rebre el nom de Mart, el déu romà de la guerra, i un avantpassat del poble romà a través dels seus fills Ròmul i Rem. El seu mes "Martius" era el començament de la temporada de guerra,[3] i les festes celebrades en honor seu durant el mes van ser reflectides per altres a l'octubre, quan s'acabava la temporada d'aquestes activitats.[4] Martius va romandre el primer mes de l'any calendari romà fins potser al 153 aC,[5][6] i diverses celebracions religioses de la primera meitat del mes eren originàriament les celebracions del cap d'any.[7] Fins i tot a l'antiguitat tardana, mosaics romans que mostren els mesos de vegades encara situaven el primer mes a març.[8]
Esdeveniments del març[modifica]
- Comença l'any escolar als països de l'hemisferi sud.
- L'1 de març se celebra la Diada de les Illes Balears
- El 8 de març és el Dia Internacional de les Dones
- El 19 de març és el dia del Pare en honor de Sant Josep
- El 23 de març és el Dia Meteorològic Mundial
- L'Anunciació
Referències[modifica]
- ↑ Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «març». A: Diccionari etimològic, 1996 (2004, 4a edició), p. 572. ISBN 9788441225169.
- ↑ Esteve, Joaquin; Belvitges, Josep; Juglà i Font, Antoni. «Mars». A: Diccionario Catalan-Castellano-Latino. tom 1r. Barcelona: Tecla Pla Viuda, 1803, p. 75.
- ↑ Beard, Mary; North, John; Price, Simon. Religions of Rome (en anglès). Cambridge University Press, 1998, p. 47-48 i 53.
- ↑ Lipka, Michael. Roman Gods: A Conceptual Approach (en anglès). Brill, 2009, p. 37.
- ↑ Howard Hayes Scullard. Festivals and Ceremonies of the Roman Republic (en anglès). Cornell University Press, 1981, p. 84.
- ↑ Forsythe, Gary. Time in Roman Religion: One Thousand Years of Religious History (en anglès). Routledge, 2012, p. 14.
- ↑ Scullard. Festivals and Ceremonies of the Roman Republic, p. 85ff.
- ↑ Aïcha Ben Abed. Tunisian Mosaics: Treasures from Roman Africa. Getty Publications, 2006, p. 113.
