María Abella de Ramírez

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMaría Abella de Ramírez
Biografia
Naixement28 setembre 1863 Modifica el valor a Wikidata
Departament de San José (Uruguai) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 agost 1926 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
La Plata (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPeriodista, política, professora, suffragette i escriptora Modifica el valor a Wikidata

María Abella de Ramírez (Departament de San José, Uruguai, 28 de setembre de 1866[1] - La Plata, Argentina, 5 d'agost de 1926) va ser una mestra, periodista, escriptora i feminista uruguaiana.[2] Va tenir un important paper en la lluita pels drets de les dones en el seu país i a l'Argentina durant els primers anys del segle XX.

Biografia[modifica]

María Abella va néixer a San José, Uruguai, l'any 1866. Va viure la major part de la seva vida a l'Argentina, on es va graduar com a mestra a l'Escola Normal de Senyoretes de la ciutat de La Plata l'any 1894.[3]

Va començar la seva labor periodística al 1900 en el diari El Día d'aquesta ciutat sota el pseudònim de Virgínia.[4]

L'any 1902 va fundar la revista Nosotras (en català: Nosaltres), «publicació feminista que presentava un programa bastant avançat per a l'època» i que va publicar fins al 1904. En el diari escrivien dirigents socialistes locals com Camila Burgos Mayer i dones anarquistes com Virginia Bolten.[5] Des de les seves pàgines va donar suport a les lluites que mantenien els liberals de l'Ensenada amb el clergat local que intentava avançar sobre l'escola pública i va promoure la fundació d'una casa de nens abandonats a La Plata i la creació d'escoles nocturnes per a obreres, va pressionar per mantenir l'escola d'oficis de la ciutat i va difondre les activitats culturals i educatives de La Plata.[6] Abella era també columnista habitual en la defensa dels drets de les dones no només a la gran, important i bella missió de ser mare sinó també a tenir una mica de llibertat, una mica d'amor veritable i (malgrat que soni molt prosaic) a tenir una mica de diners per recompensar els seus sacrificis.[7]

Des de Nosotras, va qüestionar en ocasions el programa socialista pel que fa al treball femení en considerar que la seva posició proteccionista i reglamentarista, per exemple en establir llicències específiques per a la maternitat, acabaria dificultant l'accés i permanència de la dona en el mercat laboral.[8]

En 1903 va donar suport a la creació d'un centre feminista i al 1905 va organitzar la Lliga Feminista Nacional de la República Argentina, filial de l'Aliança Internacional per al Sufragi de la Dona amb seu a Berlín.

Al 1906 va publicar En pos de la justicia (en català: En favor de la justícia) fent-se ressò de les inquietuds del moviment feminista de l'època i va participar en el Congrés Internacional de Lliurepensadors que va tenir lloc a la ciutat de Buenos Aires, on va presentar un "Pla mínim de reivindicacions femenines" enunciant les que considerava reformes indispensables per assegurar la igualtat entre gèneres: igualtat d'educació, d'ocupacions i salaris, possibilitat d'administrar els béns propis de la dona casada, garantia dels béns de guanys, dret al divorci, supressió de les presons del Buen Pastor i igualtat de drets polítics.[9][10]

L'any 1908 es va fundar la Lliga Nacional del Llibrepensament i María Abella es va convertir en una de les seves principals promotores a La Plata, juntament amb Ángel Maffei, Ignacio Hermann, Rafael Zapata, Agustín Álvarez i el socialista Enrique Del Valle Iberlucea.[11][12]

Al 1909 va fundar en concurs amb Julieta Lanteri la Lliga Nacional de Dones Lliurepensadores i al 1910 la revista La Nueva Mujer (en català: La Nova Dona), que donava veu a la Lliga Feminista Nacional, i la Secció Argentina de la Federació Femenina Panamericana.[13] Al 1911 va impulsar la creació de la "Secció Uruguaiana" d'aquesta organització a l'Ateneu de Montevideo.[14]

Al 1915 va sostenir «una aspra polèmica amb el bisbe de la ciutat referent als drets de la dona» i va fundar al costat del professor Ricardo Calatroni l'Associació Liberal Agustín Álvarez.[6]

Es va casar en primeres núpcies amb Leonardo Jardí i després d'enviduar va contreure matrimoni amb l'escribà uruguaià Antonino Ramírez. Va morir l'any 1926.[15]

Referències[modifica]

  1. «María Abella de Ramírez - autores.uy». autores.uy.
  2. «María Abella».
  3. La prestigiosa Escuela Normal de La Plata había sido fundada en 1888 por Mary O'Graham, una de las maestras estadounidenses que trajo a la Argentina Domingo Faustino Sarmiento.
  4. «Muestra sobre las primeras luchas de las mujeres uruguayas por sus derechos | Intendencia de Canelones» (en castellà). www.imcanelones.gub.uy. [Consulta: 6 novembre 2018].
  5. .
  6. 6,0 6,1 La tradición laica en la ciudad universitaria: El movimiento librepensador en La Plata (1896-1919)
  7. Revista Nosotras, Año II, N°41, La Plata, 1903, página 427.
  8. «Historia del Feminismo en Uruguay. – Critica.cl» (en espanyol europeu). critica.cl. [Consulta: 6 novembre 2018].
  9. En este Congreso también participó Alicia Moreau de Justo
  10. «Los caminos del feminismo en la Argentina: historia y derivas | Voces en el Fenix» (en castellà). Voces en el Fénix. [Consulta: 6 novembre 2018].
  11. «¿Feminismo o feminismos? Una mirada histórica al uso de la voz en el Uruguay del Novecientos | Debates estratégicos | Uruguay | Hemisferio Izquierdo» (en anglès). Debates estratégicos | Uruguay | Hemisferio Izquierdo. [Consulta: 6 novembre 2018].
  12. «PressReader.com - Connecting People Through News». www.pressreader.com. [Consulta: 6 novembre 2018].
  13. «Feministas y masones». , 24-08-2008, p. https://www.pagina12.com.ar+[Consulta: 22 febrer 2018].
  14. Sanchez, Ana «Julieta Lanteri: “La mujer debe luchar para conseguir la realización de sus derechos”». [Consulta: 6 novembre 2018].
  15. «mujer». www.villacrespomibarrio.com.ar. [Consulta: 6 novembre 2018].

Bibliografia[modifica]

  • Nari, Marcela M. A.. Políticas de maternidad y maternalismo político: Buenos Aires, 1890-1940, 2004. 
  • Daniel De Lucía «Movimiento librepensador y cuestión femenina (1895-1920)». Desmemoria, 16, 1997.
  • Altamirano, Jorge; Myers. Historia de los intelectuales en América Latina, 2008. 

Enllaços externs[modifica]