María Dolores Bedoya

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMaría Dolores Bedoya
Monumento a Dolores Bedoya de Molina - panoramio.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 setembre 1783 Modifica el valor a Wikidata
departament d'Escuintla (Imperi Espanyol) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 juliol 1853 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Ciutat de Guatemala (Guatemala) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolítica Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugePedro Molina Mazariegos Modifica el valor a Wikidata

María Dolores Bedoya (Escuintla, 20 de setembre de 1783- Guatemala 9 de juliol de 1853) va ser una pròcer guatemalenca que va participar en el moviment d'independència de l'Amèrica Central.

Biografia[modifica]

Bedoya va néixer a Escuintla, Guatemala el 20 de setembre de 1783.[1] En 1804 es va casar amb el metge (i més tard polític i líder de la independència) Pedro Molina Mazariegos.[1][2] La parella es va traslladar a Granada, Nicaragua, on Molina va servir com a metge de batalló fins a 1811; van tornar a Guatemala en 1814.[2] Mare de Luis Molina Bedoya, Manuel Ángel Molina Bedoya i Felipe Francisco Molina i Bedoya .

María Dolores Bedoya és recordada pel seu paper en la recerca de la independència d'Amèrica Central de l'Imperi Espanyol. Se li atribueix el mèrit d'haver mobilitzat les dones per participar en el moviment independentista.[3] Es diu que va recórrer els carrers de la ciutat de Guatemala en la vigília de l'15 de setembre, acompanyada per Basilio Porras, per aconseguir suport per a la independència[4] En record de la seva actuació, en algunes ciutats centreamericanes els nens celebren a la vigília de l' 15 set una desfilada amb torxes, il·luminant els carrers. El 15 de setembre de 1821, mentre la noblesa es reunia per debatre el tema de la independència, Bedoya va dirigir una celebració entre una multitud de defensors fora de palau.[2] Amb música, focs artificials i una animada multitud, es diu que la celebració de Bedoya va impulsar la decisió de signar la independència, ja que els que estaven dins de l'palau van escoltar els seus sorolls i van témer ser atacats pel grup.[5][6]

El germà de Bedoya, Mariano, va ser assassinat en 1821; la família Molina Bedoya va deixar la ciutat de Guatemala per anar a Verapaz.[2] El seu marit es va convertir més tard en Cap d'Estat de Guatemala, de 1823 a 1931.

La parella va viure els anys que els quedaven a l'exili polític a Antigua, Guatemala. Bedoya va morir el 1853 després de patir una malaltia prolongada.[1]

Les aportacions de Bedoya a el moviment independentista no es van registrar en els textos, a causa de la misogínia i discriminació que patien les dones de l'època.[1] Avui dia se la reconeix com una heroïna guatemalenca [4] [6] Com tribut, en part, al seu paper en l'obtenció de suport per a la independència, i per commemorar el Dia de la Independència, la gent de Guatemala desfila pels carrers el 14 de setembre de cada any portant torxes.[4]

Un dels seus vestits s'exhibeix al Museu Nacional d'Història de Guatemala.[1]

El 1983, en el 200 aniversari del seu naixement, es va erigir una estàtua de Bedoya als afores d'una escola que porta el seu nom a la ciutat de Guatemala.[7]

El 15 de setembre de 2018, la pel·lícula biogràfica guatemalenca, Dolors Bedoya: Una Dona de Coratge, es va estrenar a les sales de cinema de tot el país.

Referencies[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Gordillo, Ivonne. «El vestido de Dolores Bedoya, la única mujer que participó en la Independencia» (en castellà), 14-09-2018. [Consulta: 10 març 2021].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Bedoya de Molina, Dolores (1783–1853) | Encyclopedia.com». [Consulta: 10 març 2021].
  3. Struggles for social rights in Latin America. Nova York: Routledge, 2003. ISBN 0-415-93527-X. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Lopez, Esvin. «Confunden el rostro de Dolores Bedoya de Molina con el de Frida Kahlo en caminata cívica» (en castellà), 15-09-2019. [Consulta: 10 març 2021].
  5. Di Rienzo, Gloria «El «cupo femenino» en la provincia de Córdoba. Implicancias y alcances». Estudios digital, 35, 16-11-2016, pàg. 183–206. DOI: 10.31050/re.v0i35.15667. ISSN: 1852-1568.
  6. 6,0 6,1 Dueñas Romero, Ana María «EL PAPEL DE LA EDUCACIÓN DURANTE LA TRANSICIÓN NUTRICIONAL Y SU RELACIÓN CON LA CALIDAD DE VIDA». Revista Bio-grafía Escritos sobre la biología y su enseñanza, 8, 14, 26-09-2016, pàg. 143. DOI: 10.17227/20271034.vol.8num.14bio-grafia143.150. ISSN: 2027-1034.
  7. «Dolores Bedoya de Molina Historical Marker» (en anglès americà). [Consulta: 10 març 2021].