María Luisa Anido

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMaría Luisa Anido
Foto Maria Luisa Anido.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 gener 1907 Modifica el valor a Wikidata
Morón (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 juny 1996 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióguitarrista, professora d'universitat, professora de música, compositora, guitarrista clàssica Modifica el valor a Wikidata
InstrumentGuitarra Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 42232eed-8b45-4acc-9865-bb98671837f4 Modifica el valor a Wikidata
Foto Maria Luisa Anido.jpg
Maria Luisa Anido i Miquel Llobet

María Luisa Anido (Morón, Buenos Aires, 26 de gener de 1907Tarragona, 4 de juny de 1996) compositora i guitarrista argentina. "Mimita" explicava en vida com la va influir el seu pare, guiant-la en els seus primers passos artístics en el món de la guitarra ensenyant-li els seus primers acords i acompanyant-la en les seves primeres gires nacionals i internacionals i sobre tot a ell se li deu que en nombroses ocasions durant la infància de Maria Luisa conegués a guitarristes de la talla d'Emilio Pujol, Regino Sainz de la Maza, Miguel Llobet, Josefina Robledo, etc. Domingo Prat, prestigiós guitarrista i pedagog català, es converteix l'any 1914 en professor i tutor artístic de la petita Mimita, qui participava gràcies al seu mestre, en diverses audicions musicals (1916-18), suscitant elogis i admiració crítica.

Com a mostre de l'adoració que sent per Mimita, el seu pare adquireix per a ella en Espanya la famosa guitarra Torres que habia estat propietat de Francesc Tàrrega. Amb només 11 anys debut amb la seva guitarra Torres com a concertista en el Salón «La Argentina» de Buenos Aires, fòrum destinat als més il·lustres guitarristes de l'època.

La gran dama de la guitarra[modifica]

Autèntica nena prodigi, actuà per primera vegada en públic als nou anys i debutà com a concertista als onze, estrenant per aquesta ocasió un instrument que havia pertangut a Francesc Tàrrega. Cal destacar que M. Llobet va ser alumne predilecte de Tàrrega, i de la mateixa manera, Maria Luisa Anido va ser a deixeble preferida de Llobet, pel que aquesta guitarra, que ara es conserva en una col·lecció particular, va esdevenir un pont entre els últims moments del creador de l'escola moderna de la guitarra i els principis de la brillant carrera de qui més tard fou anomenada la Gran Dama de la Guitarra.

Trajectòria[modifica]

Vinculada a la guitarra per influència del seu pare, fou alumna del concertista català Miquel Llobet en el curs dels viatges que aquest realitzava per l'Argentina.

El 1925 la jove artista i el seu mestre formaren un duo que realitzà gires i enregistrà diversos discs en els següents quatre anys.

En els anys 50, viatja per primera vegada a Europa i obté el reconeixement del públic i de la crítica especialitzada. Es van succeir els elogis a la seva tècnica prodigiosa, la seva cultura musical i la seva exquisida interpretació. A partir de llavors recorre capitals i ciutats de diversos països d'arreu d'Europa, Japó, l'antiga Unió Soviètica i diverses nacions sud-americanes.  

En els anys 80 <<Mimita>> va viatjar diverses vegades a Cuba, va exercir com a catedràtica, també de jurat del concurs internacional de Guitarra el 1988. Aquell mateix any va ser anomenada doctor <<honoris causa>> de la Universidad de La Habana. L'any següent la Fundació Konek de Buenos Aires, li va atorgar el premi de millor intèrpret d'instruments de corda en la història de la música clàssica argentina. Però no només va destacar com a intèrpret; com a compositora – va deixar una gran quantitat d'obres, considerades de gran riquesa, encara que lamentablement no molt difoses.

El 1976 s'establí a Barcelona, on residí fins al 1987, any en què fou contractada pel govern cubà per exercir la docència en L'Havana. El 1989 retornà a Catalunya, on romangué fins a la seva mort.

No només va destacar com a intèrpret, sinó també com a compositora de més de cinquanta obres originals de gran riquesa i transcripcions per a guitarra dels més diversos autors.

Obres per a guitarra[modifica]

María Luisa Anido ha estat una de les poques compositores femenines de la seva època. Les seves composicions són sobretot miniatures que reflecteixen diversos aspectes de la seva personalitat. Aire Norteño, la seva peça més popular, és un 'Bailecito', una petita dansa present a totes les festes del nord-oest de l'Argentina, que generalment va acompanyat de charangos, quenas i caixes. Anido toca amb freqüència les notes de baix pizzicato per emfasitzar la juxtaposició de 3/4 temps en el baix i 6/8 en la melodia, una característica que es troba freqüentment en el folklore argentí.

El 1927, Anido va compondre la seva primera peça, Barcarola. Miguel Llobet, el guitarrista català, li va escriure poc després: "He llegit i tocat la teva Barcarola; les veus es veuen magnífiques amb un gust admirable de les seves característiques naturals; els colors del to són perfectes. Bravo, molt ben fet. Crec que hauries de continuar escrivint les teves excel·lents inspiracions ".

A Canción del Yucatán, Anido alterna el ritme d'havaneres característic amb tressets i rubatos que marquen el caràcter dolç i femení de la peça. Seguint l'exemple de Llobet, recrea, a través de glissandi i l'exquisit legato, l'ambient íntim de la cançó mexicana 'Adiós ... Adiós ...'.

Bona part de la seva música està inspirada en el folklore argentí. Preludio campero il·lustra l'actitud del gaucho mentre improvisa els cordons a la seva guitarra fins que apareix, sense pressa, una petita melodia amb la tranquil·litat i la llibertat que imparteix la immensitat de la pampa. Un pedal a De mi Tierra es balanceja en continu moviment. No té por de les altes posicions de la guitarra, de manera que toca amb melodies a les notes més altes, en contrast amb aquell baix ostinato.

Guitarra «Torres»[modifica]

La Guitarra «Torres» que va pertànyer al insigne Francesc Tàrrega. És de destacar que Miguel Llobet va ser alumne predilecte de Tàrrega, pel que aquesta guitarra, que ara es conserva en una col·lecció particular, va establir un pont entre els últims moments del creador de l'escola moderna de la guitarra i els principis de la brillant carrera de qui més tard es va anomenar La Gran Dama de la Guitarra.

Origen de «Mimita»[modifica]

Quan va començar en els seus inicis l'anomenaven Bimbín, La Bimbín. La seva mare li va ficar aquest nom a una nina de terracota que tenia i com Maria Luisa no ho podia pronunciar deia: «Mimí, mimí». Llavors la van començar a anomenar així i més tard es va transformar fins a la coneguda Mimita o Mima.

Maria Luisa anido.jpg

Llistat d'obres originals[modifica]

Obra Editorial Enllaç vídeo
Adiós, adiós (armonización) ed. Antigua Casa Nuñez [1]
Aire Norteño ed. Korn [2]
Aire de vidalita ed. Berben [3]
Barcalola ed. Korn [4]
Canción de cuna ed. Berben [5]
Canción del Yucatán ed. Korn [6]
Canción número 3 ed. Berben
De mi tierra ed. Korn [7]
Gato (popular) ed. Antigua Casa Nuñez [8]
Impresiones argentinas (álbum)

a) Boceto Indígena

b) Santiagueña

c) Canto de la llanura

d) Triste número 1

e) Preludio criollo

f) Preludio pampeano

g) Catamarqueña

h) El Misachico

i) Variaciones camperas

ed. Korn a)[9]

b)[10]

c)[11]

d)[12]

e)[13]

f)[14]

g)[15]

h)[16]

i)[17]

Segovia, Llobet i Anido

Transcripcions publicades[modifica]

Títol Composició Editorial Enllaç vídeo
Aire criollo número 1 Aguirre, J. Ricordi [18]
Malagueña Albéniz, I. Ricordi [19]
Minueto Alcorta, A. Berben [20]
Cantiga Alfonso El Sabio Berben [21]
Courante (Segona Suite) Bach, J.S. Ricordi
Muñeca enferma Txaikovsky, P.I. Korn [22]
Le Petite berger Debussy, C. Ricordi
Hist Rest Farnaby, G. Korn
Vals (op. 12, n.2) Grieg, E. Korn
Gavota Haendel, G.F. Ricordi [23]
Minueto Hummell, J. Korn
Berceuse (op. 12, n. 7) Ilynsky, A. Ricordi
Rancho abandonado Mac. Dowell, E. Ricordi
Canción Mendelssohn, F. Ricordi
Andante Mozart, W.A. Ricordi [24]
Allegro Mozart. W.A. Ricordi
Minuetto (de Don Juan) Mozart, W.A. RIcordi
Tambourin Rameau, J. Ph. Berben
Mazurca Rebikov, V Korn
Dolor (preludio vasco) San Sebastián, J.A. Ricordi [25]
Minueto Scarlatti, A. Ricordi
Sonata Scarlatti, D. Ricordi
Preludio (op. 2, n. 2) Scriabin, A. Ricordi
Cuento (op. 62, n. 3) Scharwenka, L. Ricordi
De países y hombres extraños (op. 15, n. 1) Schumann, R. Ricordi
Hoja de álbum (op. 124, n. 6) (Schumann, R.) (ed. Ricordi) Schumann, R. Ricordi
Milonga del árbol Williams, A. Antigua Casa Nuñez [26]

Referències[modifica]