María Mercedes Reyes Abrego

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMaría Mercedes Reyes Abrego
Biografia
Naixement1770 Modifica el valor a Wikidata
Cúcuta (Colòmbia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1813 Modifica el valor a Wikidata (42/43 anys)
Activitat
Ocupaciórevolucionària Modifica el valor a Wikidata

Maria Mercedes Reyes Abrego va ser una heroïna i màrtir de la Independència de Colòmbia, nascuda a Cúcuta, morta a la mateixa ciutat el 1813. Col·laboradora dels exèrcits republicans, treballava com a brodadora i artesana quan el 1813 li va regalar al libertador Simón Bolivar una casaca de brigadier brodada en or per ella mateixa com a símbol de la seva admiració i estima. Aquest mateix any va ser capturada i decapitada davant dels seus dos fills.[1]

Biografia[modifica]

Quan va començar la guerra d’independència, Abrego va donar el seu suport als combatents per la llibertat. Era una fervent admiradora de Simón Bolívar, a qui va conèixer durant les campanyes militars d’aquest a Cúcuta. Va treballar activament amb els exèrcits patriòtics que lluitaven a la vall de Cucuta contra les forces colonials espanyoles de Ramón Correa i Bartolomé Lizón. Quan Bolívar organitzava les seves tropes a principis del 1813, Abrego el va obsequiar amb un abric brodat en or i lluentons que ella mateixa havia fet,i deixant lliure el pas de Magdalena Medio, permetent la navegació entre Bogotá i Cartagena, començant la ‘Campaya Admirable’ durant la Primera República.[2]

A través dels seus nombrosos contactes, va mantenir comunicacions secretes amb el general Francisco de Paula Santander, assessorant-lo sobre els moviments de l'exèrcit reialista. La xarxa d'informació d'Abrego va contribuir a les victòries de Santander a San Faustino i Capacho, contra les tropes de Matute i Cañas.

Després que Santander fos derrotat a les planes de Carrillo l'octubre de 1813, el comandant espanyol Bartolomé Lizón va ocupar Cucuta i va capturar Abrego. Va ser acusada de conspirar contra l'exèrcit colonial i d'ajudar i incitar a la guerrilla revolucionària amb la traïció de dos joves coneguts com ‘Los Catires’, que van ser Francisco de Paula de la Cruz y Juan de la Cruz, fills de l'esclava Dorotea.[2] La seva sentència de mort es va dur a terme el 21 d'octubre de 1813.

Llegat[modifica]

La Cruz, un poble de la província Norte de Santander va canviar el seu nom per Abrego en motiu de la promulgació d'una Llei del 5 de 1920, que ordenava el canvi de noms homònims en alguns municipis colombians. L'assemblea del Norte de Santander va emetre l'ordenança Número 32 del 14 de abril de 1930 a través de la qual se li donava el nom d'Abrego en honor de l'heroïna sacrificada el 1813.

Una estàtua en bronze va ser esculpida per Victor Bisagne,[3] artista italià que va enviar l'estàtua de la bordadora de Bolivar a través del Llac de Maracaibo. La seva figura descalça i amb les mans emmanillades es troba al barri de El Llanito sobre un pedestal de granit que vol mostrar el moment exacte en que anava a ser assassinada per teixir un brodat significat per la independència de les colònies americanes del nord.[2]

José Marti va llegir un discurs a la Sociedad Hispanoamericana en honor de Simon Bolivar el 28 d'octubre de 1893 a Nova York[4] rememorant la patriota colombiana que deia

« [...] Mercedes Abrego, de trenzas hermosas, a quien cortaron la cabeza porque bordó, en su oro más fino, el uniforme del libertador […] »
— N.Sarabia, Revista de la Biblioteca Nacional José Martí, 2014. p 186-187

Referències[modifica]

  1. «María Mercedes Reyes Ábrego». Banrepcultural. [Consulta: 13 març 2021].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Mercedes Ábrego, la heroína silenciada que ‘tejió’ la Independencia» (en castellà), 20-07-2020. [Consulta: 13 març 2021].
  3. «Cúcuta conmemora 203 años de la muerte de Mercedes Ábrego» (en castellà). [Consulta: 13 març 2021].
  4. Sarabia, Nydia «Mercedes Abrego, la heroína colombiana». Revista de la Biblioteca Nacional José Martí, 2014, pàg. 186-187.[Enllaç no actiu]