María Soledad Rosas
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 maig 1974  Buenos Aires (Argentina) |
| Mort | 11 juliol 1998 (24 anys) Bene Vagienna (Itàlia) |
| Causa de mort | Suïcidi |
| Dades personals | |
| Formació | Universidad de Belgrano |
| Activitat | |
| Ocupació | ambientalista, squatter (en)  |
María Soledad Rosas (Buenos Aires, 23 de maig de 1974 - Torí, 11 de juliol de 1998) va ser una militant anarquista argentina i membre del moviment okupa italià. Va ser arrestada acusada d'ecoterrorrisme per una sèrie d'atemptats en contra del projecte del tren d'alta velocitat, tot i que quan es van produir els atemptats Rosas encara no residia a Itàlia.[1] Era descendent de Juan Manuel de Rosas, que havia tingut una filla anomenada Fénix Rosas amb una dona indígena.[2]
Biografia[modifica]
Després d'acabar els estudis d'hoteleria els seus pares van regalar-li un viatge a Itàlia, país al que va arribar el juliol de 1997.[2] Buscant un lloc on passar la nit, Rosas es va topar de casualitat amb El Asilo, un centre social okupat. De seguida Rosas va empatitzar amb el mode de vida dels anarquistes italians i va conèixer la que seria la seva parella, amb qui es va casar per a obtenir la ciutadania italiana.[2][3]
El 5 de març del 1998, la policia va irrompre a al centre social okupat de Collegno on residia i es va emportar detinguts tres joves que van ser acusats d'associació subversiva amb finalitat de terrorisme i subversió de l'ordre democràtic. Rosas va ser confinada en una presó d'alta seguretat amb Edoardo Massari i Silvano Pelissero, només aquest últim va sobreviure i va ser alliberat. La causa judicial va caracteritzar-se per diverses irregularitats quant a les proves, com la manipulació de les converses gravades per a intentar vincular el moviment okupa amb els Llops Grisos, a qui s'atribuïa l'autoria dels atemptats contra la línia d'alta velocitat.[4] Les circumstàncies en què va morir Rosas posen en dubte la versió oficial en què va morir per suïcidi.[5][6]
El setembre de 2018 es va estrenar la pel·lícula biogràfica titulada Soledad amb l'actuació de Vera Spinetta i la direcció d'Agustina Macri.[7] La pel·lícula va guanyar el Premi a la millor pel·lícula al BCN Film Fest.[8]
Bibliografia[modifica]
- Caparrós, Martín. Amor y anarquía: La vida urgente de Soledad Rosas (1974-1998). Editorial Booket, 2006. ISBN 987-580-128-3.
Referències[modifica]
- ↑ «Amor y Anarquía: La historia de Soledad Rosas». Arxivat de l'original el 16 de julio de 2014. [Consulta: 29 enero 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Página/12 - Suplemento NO - Buenos Aires». [Consulta: 12 desembre 2022].
- ↑ «La atribulada vida de "Sole" Rosas» (en castellà), 19-07-1998. [Consulta: 12 desembre 2022].
- ↑ «Soledad es un recuerdo explosivo en Turín» (en castellà), 10-08-1998. [Consulta: 12 desembre 2022].
- ↑ «"L'ultimo gesto di liberazzione", una letra de She-Devils - Rock.com.ar». [Consulta: 12 desembre 2022].
- ↑ «La Sole se fue de lo linda que era... | MUNDO REDONDO - Las puertas del nuevo cielo». [Consulta: 12 desembre 2022].
- ↑ «Un grupo anarquista quiso censurar la película de la hija de Macri, "Soledad"» (en espanyol europeu), 21-09-2018. [Consulta: 12 desembre 2022].
- ↑ «"Soledad", de Agustina Macri, ganó el premio principal en el Festival de Barcelona» (en castellà). Clarín.com. [Consulta: 18 diciembre 2019].