Maró del Líban

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Maró, màrtir».
Per a altres significats, vegeu «Joan Maró».
Infotaula de personasant Maró del Líban
St. Maron.jpg
Icona russa del s. XIX Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementMaro
segle IV Modifica el valor a Wikidata
Síria Primera Modifica el valor a Wikidata
Mort410 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Xam Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentCatedral de Foligno 
Abat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMonjo cristià Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
monjo i anacoreta
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església ortodoxa, anglicanisme
CanonitzacióAntiga
Festivitat9 de febrer (catòlics); 27 de febrer (14 de febrer del calendari julià)
IconografiaCom a monjo

Maró o Maur (Síria, mitjan s. IV - Líban, ca. 410) fou un prevere sirià, abat i fundador d'una comunitat monàstica al Líban. És venerat com a sant per les esglésies catòlica i ortodoxa, i dóna nom a l'Església Maronita, església catòlica libanesa.[1]

Biografia[modifica]

Malgrat la seva popularitat, no hi ha dades certes de la seva vida.[2] Nascut a mitjan segle iv a Síria, fou sacerdot i es retirà a fer vida eremítica a una muntanya del Taure, a la regió del Cirrus, vora Antioquia. El seu estil de vida ascètic i els miracles que se li atribuïren van fer que molta gent se li unís per ésser-ne deixebles. El 405, Joan Crisòstom li envià una carta expressant-li el seu respecte i devoció, demanant-li que pregués per ell.

Maró passà gran part de la seva vida a la muntanya; es pensa que a Kefar-Nabo, a la muntanya d'Ol-Yambos, que es considera el bressol de la congregació monàstico-espiritual que ha donat origen a la formació de l'Església Maronita, que fundà Joan Maró al segle VII. Hi morí cap al 410

La congregació es va difondre al Líban quan Abraham de Cirrus, primer deixeble de Maró, evangelitzà la zona posant Maró com a exemple per aconseguir la conversió. Els seguidors de Maró, congregació amb una gran influència als territoris d'Orient, sobretot al Líban i Síria, han continuat sempre fidels als ensenyaments de l'Església catòlica: l'Església Maronita és, de fet, l'església catòlica libanesa.

Veneració[modifica]

Catedral de Foligno.

Les relíquies de Maró foren portades a l'abadia de Sassovivo, a Foligno, fins que foren portades a la Catedral de San Feliciano (Foligno), amb una part que restà a Sassovivo, i que en 2005 fou robada.[3]

L'església catòlica celebra Maró el 9 de febrer i l'ortodoxa, el 14 de febrer (el 27 de febrer al calendari gregorià).

Notes[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maró del Líban