Mar d'Amundsen

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaMar d'Amundsen
(en) Amundsen Sea Modifica el valor a Wikidata
Antarctic Sea Ice - Amundsen Sea.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusMar marginal Modifica el valor a Wikidata
EpònimRoald Amundsen Modifica el valor a Wikidata
Part deoceà Antàrtic Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
ContinentAntàrtida Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaRegió Antàrtica Modifica el valor a Wikidata
AmundsenSea.jpg Modifica el valor a Wikidata
 73° S, 112° O / 73°S,112°O / -73; -112Coord.: 73° S, 112° O / 73°S,112°O / -73; -112

El mar d'Amundsen és una porció d'aigua de l'oceà Antàrtic. El Mar d'Amundsen en la seva majoria està cobert pel gel, i hi sobresurt la llengua de gel de Thwaites. La capa de gel que desguassa al mar d’Amundsen té una mitjana d’uns 3 km de gruix; més o menys la mida de l'estat de Texas, aquesta zona es coneix com Amundsen Sea Embayment, que forma una de les tres principals conques de drenatge de gel de la capa de gel. El nom li fou donat en honor de l'explorador noruec Roald Amundsen, primer home a arribar al Pol Sud, per part d'una expedició noruega enviada a la zona el 1928 i 1929, dirigida per Nils Larsen.[1]antàrtica occidental. Els efectes de l'escalfament global fan que cada any es perdin 110.000 milions de tones de gel en el Mar d'Amundsen.[2]

Situació[modifica]

Està situat a l'oest del mar de Bellingshausen i a l'est del mar de Ross, entre l'illa de Thurston i el cap Dart, a la costa oest de l'Antàrtida.[3]

Fauna[modifica]

El Mar d'Amundsen i la badia de Pine Island estan entre les regions de la plataforma continental antàrtica menys estudiades per la seva llunyania i cobertura de gel. El 2008, l’expedició Biopearl II, a bord del RRS James Clark Ross va fer la primera avaluació de la macro i megafauna bentònica del mar d'Amundsen, catalogant 270 espècies de 32 grups taxonòmics, suposant una riquesa global d'espècies inferior en comparació amb la del Mar de Weddell o mar de Ross. Per intromissió en aigües profundes circumpolars, es troba fauna relacionada amb el vessant continental.[4]

Badia del mar d'Amundsen[modifica]

Aquesta regió és un punt feble en la capa de gel de l'Antàrtida. Les glaceres de la Badia de Pine Island i Thwaites, que desemboquen al mar d'Amundsen, són dos de les cinc més grans de l'Antàrtida, i els científics han descobert que el flux d’aquestes glaceres ha augmentat a partir de mitjan de la dècada de 2000, entre les dues són responsables del 10% de l'augment continu del nivell de la mar global,[5] i si es fonguessin completament, el nivell del mar global augmentaria uns 0,9-1,9 m.[6] La pèrdua d'aquestes glaceres desestabilitzaria tota la capa de gel de l'Antàrtida occidental i possiblement seccions de la capa de gel de l'Antàrtida Oriental.[7] Al març de 2007, científics que estudiaven l'ASE mitjançant imatge per satèl·lit i aèria van anunciar un significatiu aprimament de l'ASE, a causa dels canvis en els patrons de vent que permeten aigües més càlides fluir sota la capa de gel.

S’ha detectat un volcà subglacial a la zona, just al nord de la glacera de la badia de Pine Island, prop de les muntanyes Hudson, i que va fer erupció per última vegada fa uns 2.200 anys, segons indiquen els dipòsits generalitzats de cendra al gel, en la que va ser l'erupció més gran coneguda a l'Antàrtida en els darrers deu-mil anys.[8]

Badia de Pine Island[modifica]

La badia de Pine Island, a l’extrem sud-est de el mar d’Amundsen, fa uns 64 km de llarg i 48 km d’ample, i en ella desemboca la glacera de la badia de Pine Island. Va ser delimitada a partir de fotografies aèries preses per l'operació USN Highjump el desembre de 1946 i anomenada en record de l'USS Pine Island, vaixell insígnia de l'operació USN Highjump que va explorar aquesta zona.[9]

Badia de Russell[modifica]

La badia de Russell és una badia força oberta al sud-oest del mar d'Amundsen, que s'estén pels costats nord de l'illa de Siple, la plataforma de gel Getz i l'illa de Carney, des de l'illa de Pranke fins al cap Gatesser, cartografiada per United States Geological Survey entre 1959 i 1966, i anomenada en record de l'almirall James S. Russell sotscap d'operacions navals de la marina nord-americana entre 1957 i 1958.[10]

Referències[modifica]

  1. "Amundsen Sea". Geographic Names Information System. United States Geological Survey. (anglès) (consultat el 11.01.2010)
  2. Criado, Miguel Ángel. «L’Antàrtida també es fon». El Pais, 24-05-2015. [Consulta: 24 agost 2021].
  3. Thurston, Mar de Amundsen - Región Antártida - Superficie:98 000 km², Profundidad 250M. «Mar Amundsen - EcuRed» (en castellà). [Consulta: 6 abril 2021].
  4. Katrin Linse, Huw Griffith, Dave Barnes, Angelika Brandt, Niki Davey, Bruno David, SammyDe Grave, Cédric d′Udekem d′Acoz, Marc Eléaume, Adrian G. Glover, Lenaïg G.Hemery, Christopher Mah, Rafael Martín-Ledo, Tomás Munilla, Mark O′Loughlin, Benjamin Pierrat, Thomas Saucède, Chester J Sands, Jan M Strugnell, Peter Enderleina «The macro- and megabenthic fauna on the continental shelf of the eastern Amundsen Sea, Antarctica» (en anglès). Continental Shelf Research, 68, 01-10-2013, pàg. 80-90 [Consulta: 24 agost 2021].
  5. Verónica, Pavés. «Una glacera gegant de l'Antàrtida es fon. Què passarà? Un grup d'investigadors alerta de les possibles conseqüències». Diari de Girona, 16-04-2021. [Consulta: 24 agost 2021].
  6. Strom, Robert. «The Melting Earth». A: Hot House: Global Climate Change and the Human Condition. Coprenicus Books, 2007, p. 302. 
  7. Pearce, Fred. With Speed and Violence: Why scientists fear tipping points in climate change. Beacon Press Books, 2007. ISBN 978-0-8070-8576-9. 
  8. Black, Richard «Ancient Antarctic eruption noted». BBC, 20-01-2008.
  9. «Pine Island Bay». Geographic Names Information System. United States Geological Survey.
  10. «Russell Bay». Geographic Names Information System. United States Geological Survey.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mar d'Amundsen