Oceà de Tetis
| |||
| Tipus | oceà desaparegut  | ||
|---|---|---|---|
| Part de | oceà mundial | ||
L'oceà de Tetis, va ser un oceà prehistòric durant gran part de l'era Mesozoica i principis i mitjans de l'era Cenozoica. Va ser el predecessor de l'oceà Índic modern, el mar Mediterrani i les conques marines interiors euroasiàtiques (principalment representades avui dia pel mar Negre i el mar Càspi).[1][2] Rep el nom de la titànide Tetis.
Va durar fins ben entrat el Miocè i el mar Mediterrani és un dels seus vestigis. Durant el Mesozoic, va separar Gondwana al sud i Lauràsia al nord. El límit occidental d'aquest oceà era l'actual Europa meridional i Àfrica septentrional.
Durant el mesozoic inferior, quan Pangea es va fragmentar, la designació "Oceà Tetis" fa referència a l'oceà situat entre els antics continents de Gondwana i Lauràsia. Després de l'obertura dels oceans Índic i Atlàntic durant el període Cretaci i la fragmentació d'aquests continents durant el mateix període, es refereix a l'oceà que delimiten els continents d'Àfrica, Euràsia, Índia i Australàsia. Durant el Cenozoic inferior i mitjà, les plaques índia, africana, australiana i aràbiga es van moure cap al nord i van xocar amb la placa euroasiàtica, cosa que va crear noves fronteres a l'oceà, una barrera terrestre al flux de corrents entre les conques índia i mediterrània, i les orogènies del cinturó alpí (inclosos els Alps, l'Himàlaia, els Zagros i les muntanyes del Caucas). Tots aquests esdeveniments geològics, a més d'una baixada del nivell del mar a causa de la glaciació antàrtica, van posar fi al Tetis tal com existia anteriorment, fragmentant-lo en l'oceà Índic, el mar Mediterrani i el Paratetis.[3][4] Va ser precedit per l'oceà Paleo-Tetis, que va durar entre el Càmbric i el Triàsic inferior, mentre que el Neotetis es va formar durant el Triàsic superior i va durar d'alguna manera fins al límit entre l'Oligocè i el Miocè (fa uns 24-21 milions d'anys), quan es va tancar completament.[5][6] Una porció coneguda com a Paratetis es va aïllar durant l'Oligocè (fa 34 milions d'anys) i va durar fins al Pliocè (fa uns 5 fa milions d'anys), quan es va assecar en gran part.[7] Els mars interiors moderns d'Europa i Àsia occidental, és a dir, el mar Negre i el mar Càspi, són restes del mar Paratetis.[5] A més del Mediterrani, altres vestigis de l'oceà de Tetis són la mar Càspia, la mar d'Aral o el mar Negre.
Evolució
[modifica]Fa entre 65 i 55 milions d'anys, un fragment de Gondwana es va separar per a formar la placa tectònica que acabaria esdevenint l'Índia. Aquest fragment, després de derivar, acabar col·lidint amb Euràsia, i tancà la major part de l'oceà de Tetis.
Referències
[modifica]- ↑ «Tethys Sea | Definition, Location, & Facts | Britannica» (en anglès). www.britannica.com. [Consulta: 24 febrer 2022].
- ↑ Bialik, Or M.; Frank, Martin; Betzler, Christian; Zammit, Ray; Waldmann, Nicolas D. (en anglès) Scientific Reports, 9, 1, 20-06-2019, pàg. 8842. Bibcode: 2019NatSR...9.8842B. DOI: 10.1038/s41598-019-45308-7. ISSN: 2045-2322. PMC: 6586870. PMID: 31222018.
- ↑ «Tethys Sea | Definition, Location, & Facts | Britannica» (en anglès). www.britannica.com. [Consulta: 24 febrer 2022].
- ↑ Bialik, Or M.; Frank, Martin; Betzler, Christian; Zammit, Ray; Waldmann, Nicolas D. (en anglès) Scientific Reports, 9, 1, 20-06-2019, pàg. 8842. Bibcode: 2019NatSR...9.8842B. DOI: 10.1038/s41598-019-45308-7. ISSN: 2045-2322. PMC: 6586870. PMID: 31222018.
- ↑ 5,0 5,1 «Tethys Sea | Definition, Location, & Facts | Britannica» (en anglès). www.britannica.com. [Consulta: 24 febrer 2022].
- ↑ Torfstein, Adi; Steinberg, Josh (en anglès) Scientific Reports, 10, 1, 14-08-2020, pàg. 13817. DOI: 10.1038/s41598-020-70652-4. ISSN: 2045-2322. PMC: 7427807. PMID: 32796882.
- ↑ Stampfli, Gérard. «155 Ma - Late Oxfordian (an. M25)». University of Lausanne. Arxivat de l'original el 2012-01-13.