Mar de la Xina Meridional

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Situació de la mar de la Xina Meridional
Platja a l'illa de Hainan.

La mar de la Xina Meridional és una mar costanera, part de l'oceà Pacífic, que cobreix una àrea d'uns 3.500.000 km² des de Singapur fins a l'estret de Taiwan. És la mar més extensa del món després dels cinc oceans. Les diminutes illes de la mar de la Xina Meridional, que en conjunt formen un arxipèlag, es compten per centenars. La mar i les seves illes, la majoria deshabitades, són objecte de diferents reclamacions de sobirania per part dels estats limítrofs. Aquestes disputes també es reflecteixen en els diversos noms utilitzats per designar la mar.

Els diversos noms de la mar[modifica | modifica el codi]

Mar de la Xina Meridional i els seus equivalents és el terme predominant en la majoria de llengües europees, però la mar habitualment es designa amb noms diferents als països riberencs, sovint com a reflex de les reclamacions històriques per l'hegemonia sobre la mar.

El nom català és el resultat de l'interès primerenc dels europeus per la mar com a ruta des d'Europa i l'Àsia meridional cap a les oportunitats comercials que oferia la Xina. Al segle XVI els mariners portuguesos van anomenar-la "mar de la Xina" (mar da China); posteriorment, per diferenciar-la de les mars properes que també banyaven la Xina, es va anomenar "mar de la Xina Meridional".

A la Xina, el nom tradicional que se li dóna és el de mar del Sud (南海, Nánhǎi). A les publicacions xineses contemporànies, s'anomena habitualment mar del Sud de la Xina o, el que és el mateix, mar de la Xina Meridional (南中國海, Nán Zhōnggúo Hǎi), i aquest és el nom usat sovint en els mapes publicats a la Xina i retolats en altres llengües. A Vietnam, normalment s'anomena mar de l'Est (Biển Đông); de vegades els cartògrafs vietnamesos també utilitzen aquest nom quan fan mapes en llengües estrangeres. A les Filipines, de vegades s'anomena mar de Luzon (Dagat Luzón), per l'illa filipina principal, Luzon.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Segons l'Organització Hidrogràfica Internacional, la mar s'estén des del sud-oest fins al nord-est, amb el límit meridional situat a 3º de latitud sud, entre les illes de Sumatra i Borneo (a l'estret de Karimata), i el límit septentrional a l'estret de Taiwan, entre la punta nord de Taiwan i la costa de Fujian, a la Xina continental. La part occidental de la mar forma el golf de Siam; al nord-oest s'obre també el golf de Tonquín, limitat a l'est per l'illa xinesa de Hainan.

Els estats limítrofs de la mar són, en el sentit de les agulles del rellotge, la República Popular de la Xina (incloent-hi Macau i Hong Kong), Taiwan, les Filipines, Malàisia, Brunei, Indonèsia, Singapur, Tailàndia, Cambodja i el Vietnam.

Pel que fa al contacte amb altres mars, limita al nord-est amb la mar de la Xina Oriental a través de l'estret de Taiwan; a l'est amb la mar de les Filipines a través de l'estret de Luzon, i amb la mar de Sulu a través dels estrets de Mindoro, Linapacan i Balabac, entre d'altres; al sud amb la mar de Java a través de l'estret de Karimata, i al sud-est amb la mar d'Andaman a través de l'estret de Malacca.

Illes i monts submarins[modifica | modifica el codi]

A la mar, hi ha identificades unes 200 illes i illots (les illes de la mar de la Xina Meridional), la majoria de les quals incloses dins el grup de les Spratly. Les illes Spratly s'estenen per una àrea de 810 per 900 km que comprèn al voltant de 175 formacions insulars identificades, la més gran de les quals és l'illa de Taiping o Itu Aba, de només 1,3 km de llarg i amb una elevació màxima de 3,8 metres.

Al nord-est de les Spratly, separat de l'illa filipina de Palawan per la fossa de Palawan, hi ha un mont submarí de 100 km d'amplària conegut amb el nom anglès de Reed Tablemount o "muntanya de les Canyes". Actualment a uns 20 m sota el nivell del mar, era una illa fins que es va enfonsar ara farà uns 7.000 anys a causa d'una pujada del nivell del mar després de la darrera glaciació.

Rius[modifica | modifica el codi]

Hi ha un gran nombre de rius que van a parar a la mar de la Xina Meridional, entre els quals:

Recursos naturals[modifica | modifica el codi]

És una mar extremament important en el sentit geopolític. És la segona via marítima més utilitzada del món; pel que fa al tonatge anual de la flota mercant mundial, gairebé el 50% passa pels estrets de Malacca, la Sonda i Lombok. Uns 1,6 milions de m³ (10 milions de barrils) de cru al dia són transportats per vaixell a través de l'estret de Malacca, on hi ha informes habituals de pirateria, però molt menys sovint que abans de mitjan segle XX.

La regió té reserves de petroli confirmades d'uns 1,2 km³ (7.700 milions de barrils), amb una estimació de 4,5 km³ (28.000 milions de barrils) en total. Les reserves de gas natural s'estimen en un total de 7.500 km³.

Reclamacions territorials[modifica | modifica el codi]

Actualment hi ha nombrosos litigis sobre les aigües, els territoris i els recursos naturals de la mar de la Xina Meridional. Com que la Llei del Mar de les Nacions Unides del 1982 permet a cada país una zona econòmica exclusiva (ZEE) que s'estén 200 milles nàutiques (370,6 km) més enllà de les aigües territorials, tots els estats riberencs es veuen legitimats a reclamar grans porcions de la mar. La República Popular de la Xina (RPX) en reclama gairebé la totalitat. Vet aquí les principals àrees en litigi:

  • Indonèsia i la RPX es disputen les aigües al NE de les illes Natuna.
  • Les Filipines i la RPX es disputen els camps de gas de Malampaya i Camago.
  • El Vietnam i la RPX es disputen les aigües a l'oest de les illes Spratly. Algunes o la totalitat de les illes mateixes també es troben en disputa entre el Vietnam, la RPX, Taiwan, Brunei, Malàisia i les Filipines.
  • Les illes Paracel se les disputen la RPX, Taiwan i el Vietnam.
  • Malàisia, Cambodja, Tailàndia i el Vietnam es disputen diverses àrees del golf de Tailàndia.
  • Singapur i Malàisia es disputen els estrets de Johore i Singapur.

La RPX i el Vietnam han dut les seves reclamacions més enllà de les disputes diplomàtiques. El 1974 la Xina es va apoderar de les illes Paracel i hi van morir 18 soldats. Les illes Spratly foren l'escenari d'un enfrontament naval en què una setantena de mariners vietnamites van perdre la vida vora l'escull de Chigua el març del 1988. Les parts en litigi informen regularment d'enfrontaments entre vaixells.

L'ASEAN en general, i Malàisia en particular, han fet mans i mànigues perquè les disputes territorials a la mar de la Xina Meridional no desemboquin en un conflicte armat. Així, per exemple, s'han creat unes Autoritats Conjuntes de Desenvolupament a les àrees en litigi per desenvolupar conjuntament la regió i dividir-se els guanys de forma igualitària, tot deixant de banda la qüestió de la sobirania. Això ha donat bons fruits, sobretot, al golf de Tailàndia.

Les reclamacions de sobirania sobre les illes Pedra Branca i Batu Putih per part de Singapur i Malàisia es van dur al Tribunal Internacional de Justícia. El Tribunal va fallar a favor de Singapur.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mar de la Xina Meridional

Coord.: 12° N, 113° E / 12,113