Mar i cel (musical)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'arts escèniquesMar i cel
Mar i Cel Barcelona 2015.jpg
Títol original Mar i Cel
Tipus obra de teatre
Música Albert Guinovart
Lletra Xavier Bru de Sala
Llibret Xavier Bru de Sala
Llengua original Català
Basada en l'obra homònima d'Àngel Guimerà
Gènere musical
Versions posteriors
1988-1990 Barcelona
2004-2006 Barcelona
2006 Madrid
2007 Halle
2014 Barcelona
Estrena absoluta
Data 1988
Escenari Teatre Victòria, Barcelona
Més informació
Lloc web oficial http://www.dagolldagom.com/ca/mar-i-cel-2014
Modifica dades a Wikidata

Mar i cel és una obra de teatre musical amb text de Xavier Bru de Sala i música d'Albert Guinovart, basada en l'obra homònima d'Àngel Guimerà, que va ser portada al teatre per Dagoll Dagom l'any 1987, posteriorment l'any 2004 i per tercera vegada l'any 2014. És remarcable per l'espectacularitat de la seva escenografia, en la qual un vaixell enorme i mòbil presideix la majoria d'escenes, i per la música, ja que algunes de les seves cançons ja han passat a formar part del corpus de melodies populars en l'actualitat.

Argument[modifica | modifica el codi]

Madrid, 1609: El rei Felip III, amb el consentiment del virrei de València i de l'arquebisbe Riera, ordena l'expulsió dels moriscos, davant l'única oposició del Duc de Lerma.

Vint anys després. Un vaixell pirata morisc, capitanejat per Saïd, que navega per la Mediterrània. En el seu darrer abordatge a una nau cristiana, han aconseguit capturar el virrei de València, que viatjava amb la seva família, a qui han fet presoners i per qui esperen aconseguir un bon rescat.

El tracte de Saïd vers els presoners no és tan salvatge com solen fer els pirates, i salva els presoners de diversos maltractaments, la qual cosa fa que Blanca, filla del virrei, acabi sentint quelcom per ell, malgrat que està plena de dubtes, car ella és cristiana i ell musulmà. Quan el pare de Blanca s'assabenta del seu amor rebutja la relació; al mateix temps que la tripulació comença a qüestionar el lideratge del seu capità, enamorat d'una cristiana, i planegen un motí per llevar-li el comandament. Joanot, un cristià que renegà de la seva fe i s'enrolà amb els pirates venent-se al millor postor, entra a la bodega i aconsegueix que el virrei li signi un contracte pel qual el nomenaran marquès en arribar a terra, a canvi d'alliberar-los i que aconsegueixin el control de la nau.

Els cristians s'apoderen de les armes i, sorprenent els pirates, els maten un a un. L'endemà al matí, el virrei vol penjar Saïd del pal major, però ella li confessa que si ho fa es matarà amb una daga que porta amagada. Lliguen Saïd i el deixen a soles a coberta amb Blanca perquè s'acomiadin, però Ferran, promès de Blanca, li promet que si ella torna amb ell com si no hagués passat res alliberarà Saïd perquè fugi amb una barca cap a la costa d'Alger, que es veu a l'horitzó.

El virrei apareix a coberta i, en veure la seva filla abraçada a Saïd, dispara sobre ell i Blanca compleix la seva promesa clavant-se la daga, i cau sense vida en braços de Saïd. Ambdós amants són llançats junts al mar, on es reuneixen amb tots els que han mort al llarg de l'obra.

Diferències entre l'obra original de Guimerà i el musical[modifica | modifica el codi]

Pel que fa a l'estructura, l'obra original de Guimerà consta de tres actes, dividits alhora en diverses escenes,[1] mentre que el musical està dividit en dos actes, als quals s'afegeixen un pròleg situat a Madrid 20 anys enrere, i un epíleg, després de la mort dels protagonistes, en què reapareixen tots els personatges finats en la història. Ambdós elements (pròleg i epíleg) són inexistents en l'original. Així mateix, hi ha dues escenes destacades en el musical que difereixen considerablement de l'original. D'una banda, el monòleg ple de dramatisme en què Saïd relata la seva infantesa es converteix en el musical en una dramatització dels fets relatats, fent un salt en el temps i l'espai en què conviuen els personatges del present i del passat. De l'altra, l'escena del somni de Blanca al mercat, present només en la versió musical, posa també sobre l'escenari els personatges i els decorats que en la ficció només són a la ment de la protagonista.[2]

Quant als personatges, trobem nombroses diferències. Guimerà situa un sol personatge femení, Blanca, en el vaixell pirata, mentre que al musical apareixen fins a sis personatges femenins: a més de la protagonista, trobem la seva germana, Maria, tres dames de la noblesa i una dama amb hàbits de monja. El grumet, Idriss, un personatge que aporta frescor i simpatia amb un cert to bufonesc, és una innovació del musical que no és present a l'original guimeranià. En el sentit invers, l'escena de to còmic entre Guillem (soldat) i Roc (mariner) ha desaparegut en el musical.

A alguns dels personatges principals se'ls ha canviat el caràcter o la motivació, per tal d'adequar-los a les expectatives d'un públic més actual. És el cas de Blanca, que passa de ser una ànima de convent que estava a punt de professar l'hàbit de monja i tot just descobreix el món en conèixer Saïd, a ser la promesa de Ferran, amb qui s'anava a casar per conveniència i sense estar-ne realment enamorada. O el mateix Ferran, que a l'original és el cosí de Blanca secretament enamorat d'ella des de la infantesa i que només li revela aquest sentiment en veure que el seu futur està inexorablement perdut. Però el canvi més radical el trobem en Joanot: a l'obra de Guimerà és un cristià penedit dels seus actes passats, amb greus contradiccions internes, i que actua per cercar la seva redempció, fins al punt que està disposat a immolar-se per tal de guanyar-se el perdó i obtenir el cel, mentre que en el musical és un personatge cínic i egoista, que es mou pels propis interessos encara que aquests suposin una traïció a qui fins ara li havia dipositat la seva confiança.

Hi ha diversos girs argumentals que difereixen en les dues versions. El més important és al final. A l'original, Carles dispara a Saïd, i Blanca s'hi interposa, de manera que el tret l'ateny a ella. Llavors Saïd la pren en braços i es llança amb ella al mar per morir junts. Com a conseqüència, ha estat Carles qui ha mort directament la seva filla, tot i que accidentalment, a causa de la seva intransigència. En canvi, en el musical, el tret de Carles toca Saïd, i és llavors quan Blanca compleix la seva amenaça i es clava el punyal, donant-se mort a si mateixa. Un cop morts tots dos, són llançats al mar. En aquest cas, també és la intransigència la causa de la seva mort, però l'autoria de Carles només és indirecta. No obstant això, l'acte és molt més dur, ja que el pare sabia que si matava el pirata, la seva filla es llevaria la vida, i tot i això, portat per l'odi i l'arrogància, ho fa igualment. Un altre canvi argumental important el trobem en el primer acostament de Saïd i Blanca. A l'original, Saïd està ferit a l'inici de l'obra a causa del passat abordatge a la nau cristiana, i requereix a la presonera cristiana perquè tingui cura de la ferida. I és en aquest espai de confiança que ella fa un intent fallit d'assassinar-lo per purgar el sentiment de culpa d'haver-se entendrit per un infidel. Diferentment, al musical és Blanca la que ha estat ferida per l'intent dels pirates d'abusar de les presoneres, i Saïd la posa al seu costat per cuidar-la o protegir-la. A part d'aquestes diferències, hi ha tres passatges de l'obra original que no apareixen en el musical: la gelosia de Saïd quan creu que Ferran i Blanca estan junts; l'escena de Blanca vetllant davant la cambra de Saïd per protegir-lo, i l'oferiment de Joanot per salvar Saïd que implica del seu propi sacrifici.

Finalment, l'escenografia és un altre dels apartats on trobem més diferències. L'element que més destaca de la posada en escena del musical modern és la presència d'un gran vaixell mòbil, que entra i surt de l'escenari, es balanceja al ritme de les ones i efectua els girs que li convé. L'acció transcorre majoritàriament a la coberta d'aquest vaixell i a dalt dels pals, però també es representa la bodega del vaixell amb una escenografia minimalista ajudada d'un efecte de llums. D'altra banda, com ja s'ha dit, es produeixen diferents canvis d'escenari que trenquen la unitat de temps i espai: la cort de Madrid 20 anys abans (al pròleg), la infantesa de Saïd a València amb l'expulsió dels moriscos i el somni de Blanca al mercat. En canvi, l'obra original de Guimerà manté escrupolosament la unitat d'espai, i l'escenografia representa al llarg dels tres actes la mateixa cambra a l'interior del vaixell (no a la coberta). En la versió de 2014 del musical, la posada en escena inclou a més altres efectes visuals mitjançant la projecció d'imatges que tant poden representar el cel del vaixell en diferents estats com les estances de la cort en la primera escena. En general, les escenes del musical estan amanides amb nombroses acrobàcies des de les antenes del vaixell i altres demostracions gimnàstiques a peu pla.[3]

Representacions[modifica | modifica el codi]

Reposició de 2004[modifica | modifica el codi]

L'any 2004, la companyia Dagoll Dagom va tornar a apostar per un plat fort, per celebrar el seu trentè aniversari, com és el musical Mar i Cel. Amb unes cançons molt ben adaptades, el musical va tenir un gran èxit i es va representar en diferents teatres com el Teatre Nacional de Catalunya (TNC).

Els actors més destacats van ser Elena Gadel (Blanca)[4] i Carlos Gramaje (Saïd).

Internacionalització[modifica | modifica el codi]

Posteriorment, Mar i Cel es va representar en altres països i llengües. El 2006 es va estrenar a Madrid en la versió en castellà i el 2007 a Halle en versió alemanya.[5][6] A finals de la dècada de 1980 també va ser representada en algunes ocasions a Saragossa i Bilbao.[7]

Reposició de 2014[modifica | modifica el codi]

La companyia Dagoll Dagom va confirmar la voluntat de fer una nova reposició de l'obra l'any 2014 per celebrar el 40è aniversari de la seva fundació.[8] L'obra va estrenar-se per tercera vegada el 25 de setembre al Teatre Victòria de Barcelona.[9]

Cançons[modifica | modifica el codi]

Pròleg – Madrid 1609
  • La Cort – Felip III, Margarida d'Àustria, el Duc de Lerma, el Patriarca d'Antioquia, Don Carles i el Baró de Dénia
Primer Acte – Vint anys després
  • La Ilaha Il·la Lah – Saïd i els Pirates
  • Cançó d'Osman - Osman
  • Aigua, per pietat - Blanca, Don Carles, Ferran, Maria, Cristianes
  • Interrogatori dels cristians – Saïd, Blanca, Don Carles, Ferran, Idriss, Pirates, Cristians
  • Festa dels pirates - Pirates
  • Cançó de Joanot - Joanot
  • Mateu-me d'un cop – Blanca, Saïd, Hassèn, Idriss
  • L'expulsió / Ària de la mare – Saïd, Saïd nen, Mare de Saïd, Dones Morisques, Soldats
  • Per què he plorat? – Blanca i Saïd
  • Raons d'estat – Blanca, Don Carles, Ferran i Maria
  • Les pomes – Idriss i Maria
  • El motí – Saïd, Malek, Hassèn, Pirates
  • Himne dels pirates - Pirates
Segon Acte
  • El Zoco
  • No estàs sola – Blanca i Saïd
  • Complot dels cristians – Joanot, Don Carles, Ferran
  • Cançó de Hassen - Hassen
  • Mort dels pirates
  • Cançó d'Idriss - Idriss
  • Lloem a Déu – Don Carles, Saïd, Joanot
  • Pare meu estimat – Blanca, Don Carles, Joanot
  • Sempre t'hem comprès / Cançó de Ferran – Maria, Blanca, Cristianes / Ferran, Saïd
  • Comiat – Saïd, Blanca, Ferran,
  • Cor Final - Companyia

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Personatge Actor/actriu 1988 Actor/actriu 2004 Actor/actriu 2014
Saïd Carlos Gramaje Carlos Gramaje Roger Berruezo i Carlos Gramaje[10]
Blanca Àngels Gonyalons Elena Gadel Ana San Martín
Hassen Joan Crosas Xavier Ribera-Vall Xavi Lite
Idriss Isabel Soriano Pili Capellades Júlia Jové
Joanot Pep Cruz Ferran Frauca Pep Cruz
Mare de Saïd / Teresa Teresa de la Torre Anna Argemí Mireia Dolç
Ferran / Arquebisbe Ribera Miquel Peralta / Xavier Ribera-Vall Sergi Albert Toni Viñals
Don Carles Miquel Periel Xavier Fernández Xavier Fernández
Osman / soldat Òscar Mas Salvador Racero Víctor Arbelo
Malek / soldat Eugeni Soler Òscar Mas Rubén Yuste
Margarida d'Àustria / Carme / dona morisca Carme Cuesta Joana Estebanell Lucía Torres
Felip / Duc de Lerma / caporal Daniel Ramos Miquel Cobos Torné Dídac Flores
Felip III Rei / Salam / capità Juan Antonio Vergel Antonio del Valle Marc Vilavella
L'holandès / baró de Dénia / soldat Fulgenci Mestres Carles Alexandre Xavi Navarro
Maria / dona morisca Roser Batalla Anna Moliner Elena Tarrats
Mohamed / pare Saïd Emili Ametller Xavier Esparrach Luis Moya i Dimas Bozzo (Mohamed i Soldat)
Abderrahim / Idriss II Joan Torres Raúl Grau Raúl Grau
Mut / soldat Xavier Calderer Joan Català Enrique Navarro (Mut i Pare de Saïd)
Rosa / dona morisca Maria Rosas Isabel de Llano Paula Vives
Saïd nen / Montserrat Muntsa Rius Júlia Sesé Clara Moraleda

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Guimerà, Àngel. Mar i Cel. Barcelona: Selecta, 1987, p. 5. ISBN 8476670230. 
  2. Bru de Sala, Xavier. Dagoll Dagom. Mar i cel.. Barcelona: Edicions 62, 2000. 
  3. Soler, Maridès ««Les veles s’inflaran...»: La musicalització de «Mar i Cel» d’Àngel Gimerà, Per Dagoll Dagom i Xavier Bru de Sala». Stichomythia, 7, 2008, pàg. 123-135. ISSN: 1579-7368.
  4. Subirana, Jordi «Elena Gadel, exconcursant dOT', protagonitzarà 'Mar i cel'». El Periódico de Catalunya, 13-07-2004, p. 72.
  5. 'Mar i cel' triomfa a Halle, Avui.
  6. «Mar I Cel - der Himmel und das Meer» (en alemany). MusicalZentrale.de. [Consulta: 28 desembre 2014].
  7. «Dagoll Dagom reestrena per tercera vegada ‘Mar i Cel’ amb nous actors i projeccions audiovisuals». FestaDirecte.cat, 18-09-2014. [Consulta: 28 desembre 2014].
  8. Ara Barcelona. «Dagoll Dagom celebrarà els 40 anys amb la reposició de 'Mar i cel'». Diari Ara, 29-01-2014. [Consulta: 29 gener 2014].
  9. «Dagoll Dagom reestrena per tercera vegada 'Mar i Cel'» (en català). Diari Vilaweb, 25-10-2014. [Consulta: 25 octubre 2014].
  10. «Carlos Gramaje se incorpora a MAR I CEL alternándose con Roger Berruezo como Saïd» (en castellà). TodoMusicales, 30-01-2015. [Consulta: 30 gener 2015].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]