Marala

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióMarala
Dades
Tipusgrup de música Modifica el valor a Wikidata

Marala és un trio musical format per la catalana Selma Bruna, la valenciana Sandra Monfort i la mallorquina Clara Fiol.

El grup s'especialitza en música d'arrels tradicionals des d'una mirada jove i amb molta atenció a la polifonia. Clara Fiol definí el disc debut del grup de la següent manera: "La música que fem ha de tenir cura de moltes coses, de la igualtat de gènere, per exemple, o del patrimoni cultural. És una filosofia que va molt amb la nostra manera de fer i d'entendre'ns, i seria estrany que la música no ho reflectís. Per nosaltres és molt natural honrar el lloc d'on venim.".[1] Sobre les arrels del grup, afegí "El fet que provinguem, per casualitat, d'orígens geogràfics distints ens ha donat una nova perspectiva i crec que ha enriquit el nostre repertori, ara més enfocat a la música inspirada en els cants tradicionals".[2]

A trenc d'alba[modifica]

El seu disc debut, produït per U98 Music, es titulà A trenc d'alba i fou publicat el 8 de març de 2020.[1] L'àlbum, format per 10 cançons, inclou versions musicals de poemes com Corrandes de lluna de Maria Mercè Marçal i Cançó de Miquel Martí i Pol, i fragments de cançons tradicionals alternats amb composicions pròpies. El disc anava dedicat "a les nostres àvies, amamas, ueles i padrines", amb una explícita intenció de reivindicació feminista. Clara Fiol parlà així de la primera cançó: "A trenc d'alba, la cançó que dona nom al disc, parla del moment en què les dones comencen a poder mostrar-se al món perquè hi ha l'espai i han trobat la força.".[1]

A part de les tres membres permanents de Marala, en aquest primer disc també hi participaren Aleix Tobias a les percussions, Xavi Lozano a les flautes, Xarim Aresté a la guitarra elèctrica, i el quartet femení madrileny Faneka.

Altres cançons[modifica]

La seva versió de la cançó Txoria txori del cantautor basc Mikel Laboa sobre un poema de Joxean Artze va impactar Fermin Muguruza, que les convidà a cantar la obertura al seu projecte The Suicide of Western Culture, presentat al Primavera Sound del 2018.[2]

Al País Basc, també van participar a la commemoració del bombardeig de la ciutat de Gernika que organitza annualment l'associació Gernikako Lobak (néts de Gernika) el 26 d'abril. Marala participà a l'edició del 2018 oferint un concert dins el búnker d'Astra, el mateix espai on, 81 anys enrere, s'hi havien refugiat els habitants de Gernika fugint de les bombes i l'horror. En aquesta ocasió interpretaren un tema de la Sandra Montfort anomenat Guernikako Garraxiak (Els laments de Guernika) arranjat especialment per l'ocasió, i que incloïa la lectura d'un poema de Sara Lavado i cants tradicionals de Mallorca i València.[3]

El 2020 publicaren el senzill Rosa i espina, amb lletra composta per encàrrec per la poetessa santcugatenca Nina da Lua. La lletra i el videoclip relaten les contradiccions de les membres del grup mateix, criades en uns patrons que volen deconstruir, i alhora la senzillesa i la cura que formen part de la lluita feminista.[4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Enderrock.cat. «Marala: «Posar la cura al centre ja és revolucionari» | Enderrock.cat» (en català). [Consulta: 30 juny 2020].
  2. 2,0 2,1 Enderrock.cat. «Marala, els cants de la terra | Enderrock.cat» (en català). [Consulta: 30 juny 2020].
  3. «Gernikako Garraxiak (fragment) - Marala trio». Marala Trio, 03-06-2018. [Consulta: 30 juny 2020].
  4. Enderrock.cat. «Marala fa de les seves contradiccions una cançó | Enderrock.cat» (en català). [Consulta: 30 juny 2020].