Vés al contingut

Marc Fabi Vibulà (cònsol 442 aC)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Marc Fabi Vibulà II)
Plantilla:Infotaula personaMarc Fabi Vibulà
Nom original(la) M.Fabius Q.f.M.n. Vibulanus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle V aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
MortDesprés de 431 aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
442 aC – 442 aC
1r Legat
437 aC – 437 aC
Tribú amb potestat consular
433 aC – 433 aC
2n Legat
431 aC – 431 aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública romana primerenca Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaFabi Vibulà Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsNumeri Fabi Ambust, Cesó Fabi Ambust, Quint Fabi Ambust Modifica el valor a Wikidata
ParesQuint Fabi Vibulà Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
GermansQuint Fabi Vibulà III
Numeri Fabi Vibulà Modifica el valor a Wikidata

Marc Fabi Vibulà (en llatí: Marcus Fabius Q. F. M. N. Vibulanus) va ser un magistrat romà. Era el fill gran del decemvir Quint Fabi Vibulà.

Va ser elegit cònsol l'any 442 aC amb Postumi Ebuti Elva Cornicen. En aquest any es va fundar una colònia a Ardea. El 437 aC va servir com a llegat del dictador Mamerc Emili Mamercí contra les ciutats de Veïs i Fidenes. L'any 433 aC va ser tribú amb potestat consolar i el 431 aC va servir com a llegat del dictador Aule Postumi Tubert en la gran guerra contra els eques i els volscs.

Va viure fins al 390 aC quan Roma va ser ocupada pels gals. En aquest temps es creu que era pontífex màxim i es diu que junt amb alguns vells senadors va decidir esperar els gals a la ciutat i tots van resultar morts.[1]

Referències

[modifica]
  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 1255.