Marc Jesús Bertran i Tintorer
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 setembre 1872 Barcelona |
| Mort | 4 gener 1934 (61 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | musicòleg, escriptor, crític musical |
| Família | |
| Pare | Eduard Bertran i Rubio |
| Germans | Pau Maria Bertran i Tintorer |
Marc Jesús Bertran i Tintorer (Barcelona, 4 de setembre de 1872[1] - 4 de gener de 1934) fou un musicòleg, crític musical i escriptor català.[2] Fill d'Eduard Bertran i Rubio, metge i natural de Saragossa, i de Dolors Tintoré Serra de Barcelona, va néixer al carrer Mendizábal,19-3 de Barcelona.
No molt coneguda la seva faceta com col·leccionista pictòric. A partir un gran coneixement en aquest àmbit, demostrant-ho a partir de publicacions que realitza en diferents articles. Per exemple, destaca el text que va publicar a la Revista de Oro, en la qual fa referència des de pintures litúrgiques fins a les creacions més delicades del Primer i Segon Imperi, recorrent diferents èpoques artístiques. Por després de vendre la seva col·lecció, aquesta es dispersa.[3]
Vida laboral[modifica]
Es va distingir per les seves col·laboracions en periòdics com La Vanguardia (1898), on va exercir la crítica musical durant quinze anys, i més tard a El Día Gráfico, fins poc abans de morir. Seguidor de corrents wagnerians, va publicar en 1905 un llibre dedicat a Els mestres cantaires de Nuremberg, en l'estrena al Liceu, demostrant la seva voluntat divulgadora. Aquesta voluntat divulgadora la va exercir amb més solvència en obres posteriors, entre les quals destaca el volum El Gran Teatre del Liceu de Barcelona (1837-1930).[4]
A més d'escriure articles també és dedica als llibrets de comèdies musicals, com Barnum (música de P. E. Ferrán), a fer alguna novel·la, traduccions d'obres de diferents autors, com per exemple Gerhart Hauptmann,[4] i dur a terme diversos treballs relacionats amb el teatre.[4] Les seves creacions juguen un paper important per la creació de "Les Col·leccions del Museu de les Arts de l'Espectacle i l'Arxiu" (1913), donant a arxius, creats per propi Bertran Tintorer, que es formen al voltant de l'Escola d'Art Dramàtic.[5]
Va ser fundador i conservador del Museu del Teatre de Barcelona, i inspirador del III Congrés Internacional de Teatre, el qual es va celebrar a Barcelona en 1929. Segona l'article Una coreografia oblidada, la creació d'aquest Congrés ha estat amb motiu de la boda de Felip V amb Maria Lluïsa Gabriela de Savoia.[4]
Referències[modifica]
- ↑ «Naixements.1872.Llibre 3 (Núms.3201 al 4800) Registre núm.4253». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 04-09-1872. [Consulta: 19 maig 2019].[Enllaç no actiu]
- ↑ Aviñoa, Xosé. «Marc Jesús Bertran». Enciclopèdia de les arts escèniques catalanes. [Consulta: 19 maig 2019].
- ↑ Beltrán Catalán, Clara «Marc Jesús Bertran Tintorer». Repertori de col·leccionistes i col·leccions d'art i arqueologia de Catalunya - Institut d'Estudis Catalans (RCCAAC), 2021.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Bertran, Marc Jesús. El Gran Teatre del Liceu de Barcelona (1837-1930). Barcelona: Oliva de Vilanova, 1931. OCLC 2226100.
- ↑ Vázquez Estévez, Anna «El Centre de documentació de l'Institut del Teatre.». Item: revista de biblioteconomia i documentació, vol.13, 1993, pàg. 142-147.
- Diccionario de la música española e hispanoamericana. [Madrid?]: Sociedad General de Autores y Editores, ©1999-©2002. ISBN 84-8048-303-2.