Marc Lol·li

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Marc Lol·li Palicà».
Infotaula de personaMarc Lol·li
Biografia
Naixement segle I aC
Ferentino (Itàlia)
Mort 2 dC
Roma
  Cònsol de l'Imperi Romà 

1r gener 21 aC – 31 desembre 21 aC
  Senador romà 


  Governador romà 

Activitat
Ocupació Polític i militar
Període Imperi Romà
Rang militar Legat
Família
Fills Lòl·lia Paulina
Q21857495 Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Marc Lol·li (en llatí Marcus Lollius M. F.) va ser un magistrat romà. Se sap que Lol·li era enemic personal de Tiberi.

El primer càrrec que se li coneix era el de governador de la província de Galàcia amb el títol de propretor el que voldria dir que havia estat pretor. No se sap exactament en quina data va tenir aquest càrrec. L'any 21 aC va ser cònsol amb Quint Emili Lèpid.

El 16 aC va ser llegat a la Gàl·lia i va derrotar a contingents dels sigambris, usipets i tèncters que havien creuat el Rin, però els germànics es va reorganitzar i van derrotar el llegat en una batalla en la qual els romans van perdre l'àguila de la cinquena legió. Suetoni[1] va dir d'aquesta derrota que era "majoris infamiae quam detrimenti" (més humiliant que decisiva), però es va considerar prou important per fer venir a August des de Roma a la Gàl·lia i va figurar a la història com la segona major derrota romana en temps d'August, després de la de Varus. A l'arribada d'August els germànics van creuar el Rin cap a les seves terres.

Tot i aquesta derrota no va perdre el favor imperial i August el va nomenar tutor del seu nét Gai Cèsar, al que va acompanyar a l'Orient el 2 aC, però potser no es mereixia aquesta confiança. Plini diu que va adquirir immensa riquesa rebent regals dels reis d'Orient, i Vel·lei Patercul el descriu com un home més disposat a guanyar diners que a actuar amb honor, i que fingia dedicar-se a la virtut, encara que era culpable de tot tipus de vicis. Però en tot cas aquesta ambició li va venir en el viatge a l'Orient. Gai Cèsar el va acusar d'haver venut les estratègies i intencions dels romans als parts. Plini afirma que Lol·li es va suïcidar amb verí, i Vel·lei Patercul, encara que no ho concreta, diu que segurament es va matar ell mateix, i afegeix que la seva mort va ocasionar alegria general.

Va deixar dos fills, un d'ells, el gran, va servir a Cantàbria i un dels dos, de nom Marc Lol·li, era probablement el pare de Lòl·lia Paulina. Pel nom d'aquesta néta alguns autors suposen que el cognomen del cònsol (que no és mencionat per cap autor) era Pauli (Paulinus). Un cònsol sufecte de nom Marc Lol·li Pauli apareix mencionat l'any 93, però no està acreditat que fos un descendent.[2]

Referències[modifica]

  1. Suetoni. August,23
  2. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. II. London: Taylor and Walton, 1846, p. 797.