Marcel·lí Domingo i Sanjuan

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMarcel·lí Domingo i Sanjuan
Marcelino Domingo.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 abril 1884 Modifica el valor a Wikidata
Tortosa (Baix Ebre) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 març 1939 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Tolosa de Llenguadoc (França) Modifica el valor a Wikidata
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
19 juliol 1936 – 19 juliol 1936
← Francisco Barnés SalinasFrancisco Barnés Salinas →
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg Diputat a les Corts republicanes
22 febrer 1936 – 2 febrer 1939
Circumscripció electoral: Tarragona
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
19 febrer 1936 – 13 maig 1936
← Filiberto Villalobos GonzálezFrancisco Barnés Salinas →
Ministre d'Agricultura
12 juny 1933 – 12 setembre 1933
← cap valor – Ramón Feced Gresa →
Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació d'Espanya
17 desembre 1931 – 12 setembre 1933
← cap valor – José Franchy y Roca →
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg Diputat a les Corts republicanes
4 juliol 1931 – 9 octubre 1933
Circumscripció electoral: Tarragona
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
14 abril 1931 – 17 desembre 1931
← José Gascón y MarínFernando de los Ríos Urruti →
Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
18 maig 1923 – 15 setembre 1923
Circumscripció electoral: Tortosa
Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
24 abril 1914 – 2 octubre 1920
Circumscripció electoral: Tortosa
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDiplomàtic
PartitUnió Federal Nacionalista Republicana
Bloc Republicà Autonomista
Partit Republicà Català
PRRS
Partit Republicà d'Esquerra
Família
GermansPere Domingo i Sanjuán Modifica el valor a Wikidata

Marcel·lí Domingo i Sanjuán (Tarragona, 25 d'abril de 1884 - Tolosa, 2 de març de 1939) fou un polític i escriptor català.

Fotografia presa a Llucmajor de Marcel·li Domingo (dreta de la fotografia) amb 7 anys amb els seus pares i germans.

Biografia[modifica]

Era fill d'un guàrdia civil andalús, estudià magisteri i el 1903 es traslladà a Tortosa, on va exercir de mestre i com a periodista polític en defensa del republicanisme federalista i de la justícia social. El seu ideari incidí especialment en els treballadors del camp i també a Tortosa. El 1911 fou un dels dirigents de la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR), amb la que el 1914 fou elegit diputat a les corts. El 1915 creà el Bloc Republicà Autonomista (BRA) amb Francesc Layret per a aplegar republicanisme i les reivindicacions obreres, i el seu diari, La Lucha (1916 – 1919), des d'on llançà dures campanyes de crítica al govern per la guerra del Marroc raó per la qual fou empresonat. També col·laborà en La Barricada, afí al BRA.[1] El 1917 fou un dels dirigents del Partit Republicà Català sorgit de la fusió del BRA i la Joventut Republicana de Lleida, amb Francesc Layret, Gabriel Alomar i Alfred Perenya.

Tingué un paper destacat a l'Assemblea de Parlamentaris de 1917 i participà activament en els preparatius de la vaga revolucionària de l'agost, raó per la qual fou detingut i confinat al vaixell "Reina Regente". També participà activament en la campanya a favor de l'autonomia de Catalunya l'octubre del 1918 i presentà una proposta de llei a Madrid i a l'assemblea de la Mancomunitat de Catalunya perquè aquesta fos transformada en assemblea constituent per a redactar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Durant la Dictadura de Miguel Primo de Rivera conspirà per a proclamar la República, però fou detingut i processat el 1930. Marxà a l'exili i fou un dels inspiradors del pacte de Sant Sebastià i, després de la insurrecció de Jaca, s'establí a Portugal, i després a França.

En proclamar-se la Segona República Espanyola va tornar i fou nomenat ministre d'instrucció pública del govern provisional l'abril del 1931. També dirigí la delegació que amb Manuel Azaña i Lluís Nicolau d'Olwer convencé Francesc Macià de desconvocar la República Catalana a canvi de l'aprovació de l'estatut d'autonomia. Tot i que participà en l'acte de constitució d'ERC, va preferir la militància al Partit Republicà Radical Socialista.

Del 1931 al 1936 va ser diputat a les corts per Tarragona. Endemés de ministre d'educació, també ho fou d'agricultura, indústria i comerç. Va promoure la construcció de nombroses escoles i decretà l'educació conjunta d'ambdós sexes, alhora que intentà impulsar la reforma agrària. El 1934 fou un dels fundadors d'Izquierda Republicana, que a Catalunya es va presentar com a Partit Republicà d'Esquerra. El 1936 el seu partit formà part de la coalició Front d'Esquerres i fou elegit diputat (a Tortosa hi tenia una de les seves places fortes electorals). Fou nomenat novament ministre d'educació, però l'esclat de la guerra civil espanyola va dificultar la seva tasca. Poc abans d'acabar la guerra va marxar com molts altres dirigents a França on va morir, al poc, a l'Hotel Terminus de Tolosa el 2 de març de 1939.

Fou el germà del biòleg Pere Domingo i Sanjuán.

Arxius[modifica]

L'octubre de 2004 l'Ajuntament de Tortosa adquiria per 31.200 Euros a un antiquari de Barcelona un fons de 140 documents del polític (16 quaderns de 1911-1917 amb anotacions relatives a la seva tasca docent, 58 dietaris personals del període 1920-1939, fotografies de família, etc.). Aquest fons dipositat a l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre s'afegeix a la col·lecció de cartes de l'arxiu del Parlament de Catalunya (Barcelona). I encara l'any 2011 Federico Mayor Zaragoza feia donació a l'Ajuntament de Tortosa d'un fons documental de la seua propietat que inclou correspondència, fotografies, credencials de diputat a Corts d'eleccions datades entre 1914 i 1936, articles d'opinió i llibres escrits per M. Domingo.

Així mateix l'Arxiu Nacional de Catalunya conserva diverses fotografies de l'homenatge que M. Domingo va rebre a Tortosa el novembre de 1931 (fons fotogràfic de Josep Maria Sagarra i Plana).

Síntesi de càrrecs polítics[modifica]

El 1909 fou escollit regidor de l'Ajuntament de Tortosa. Fou elegit diputat a Corts pel districte uninominal de Tortosa en diverses ocasions: eleccions de març de 1914, eleccions de juny de 1916, eleccions de febrer de 1918 (també fou escollit per Barcelona però en virtud del sorteig de 25-05-1918 li correspongué seguir representant a Tortosa), eleccions de juny de 1919 i en les eleccions d'abril de 1923. Superada la dictadura de Primo de Rivera obtingué acta per la província de Tarragona en les eleccions de 28 de juny de 1931 i en les del 16 de febrer de 1936. En les eleccions de novembre de 1933 es va presentar amb Azaña per Bilbao sense èxit.

Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts 15/04/1931 (Gaceta de Madrid de 16/04/1931) a 16/12/1931 (Gaceta de Madrid de 17/12/1931); Ministre d'Agricultura, Indústria i Comerç 16/12/1931 (Gaceta de Madrid de 17/12/1931) a 12/06/1933 (Gaceta de Madrid de 13/06/1933); Ministre d'Agricultura 12/06/1933 (Gaceta de Madrid de 13/06/1933) a 12/09/1933 (Gaceta de Madrid de 13/09/1933); Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts 19/02/1936 (Gaceta de Madrid de 20/02/1936) a 10/05/1936 (Gaceta de Madrid de 11/05/1936); Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts 10/05/1936 (Gaceta de Madrid de 11/05/1936) a 13/05/1936 (Gaceta de Madrid de 13/05/1936); Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts 19/07/1936 (Gaceta de Madrid de 19/07/1936) a 19/07/1936 (Gaceta de Madrid de 20/07/1936).

Obres[modifica]

  • En la calle y en la cárcel(1921)
  • La isla encadenada (1923)
  • El burgo podrido (1924)
  • Autocracia y democracia (1926)
  • En a calle y en la cárcel (1927)
  • On va Catalunya? (1927)
  • Libertad y autoridad (1928)
  • Una dictadura en la Europa del siglo XX (1929)
  • ¿Qué es España? (1929)
  • ¿A dónde va España? (1930)
  • ¿Qué espera el rey? (1930)
  • La escuela en la República (1932)
  • La experiencia del poder (1934)
  • La Revolución de Octubre (1935)
  • Homenaje a D. Marcelino Domingo Primer ministro de Instrucción Pública de la República Española (1936) Recull de discursos

Referències[modifica]

  1. Solé i Sabaté, Josep Maria; Villarroya, Joan. «Lluís Companys i Jover». A: Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003, p. 98. ISBN 84-412-0885-9. 

Bibliografia[modifica]

  • Carod-Rovira, Josep-Lluís Marcel·lí Domingo (Tarragona 1884-Tolosa 1939): de l'escola a la República. Tarragona: Edicions El Médol, 1990
  • Marcel·lí que torna Tortosa : Amics de l'Ebre; Tarragona : Autoritat Portuària de Tarragona, 1995
  • Pujadas Martí, Xavier Marcel·lí Domingo i el marcel·linisme. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1996
  • Rius i Barberà, Aurora Marcel·lí Domingo i Sanjuan : Tarragona 1884 - Tolosa de Llenguadoc 1939." A: 20 Tarragonins del segle XX. Tarragona : Diari de Tarragona, 1987
  • Sànchez Cervelló, Josep Marcel·lí Domingo i Sanjuan: Un llegat cristal·lí per a la República i per a Catalunya, a: Quatre líders tarragonins de la República i l'exili. Tarragona: Arola Editors, 2007
  • Servei de Documentació, Biblioteca i Arxiu del Parlament de Catalunya Donació Fornas: catàleg del Fons Documentals Marcel·lí Domingo. Barcelona: Publicacions del Parlament de Catalunya, 1995
  • Subirats Piñana, Josep Marcel·lí Domingo per ell mateix. Barcelona: Columna, 1995

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marcel·lí Domingo i Sanjuan


Càrrecs públics
Precedit per:
José Gascón y Marín
Ministre d'Instrucció Pública
Escudo de la Segunda República Española.svg

1931
Succeït per:
Fernando de los Ríos Urruti
Precedit per:
Nou
Ministre d'Agricultura
Escudo de la Segunda República Española.svg

1931-1933
Succeït per:
Ramón Feced Gresa
Precedit per:
Nou
Ministre d'Indústria i Comerç
Escudo de la Segunda República Española.svg

1931-1933
Succeït per:
José Franchy y Roca
Precedit per:
Francisco Barnés Salinas
Ministre d'Instrucció Pública
Escudo de la Segunda República Española.svg

1936
Succeït per:
Francisco Barnés Salinas