Marcel·lí Moreta i Amat

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMarcel·lí Moreta i Amat Creu de Sant Jordi 1984
Nom original Marcelino Moreta
 Diputat al Congrés dels Diputats
Escudo de España (1977-1981).svg
3 d'octubre de 1977 – 31 d'agost de 1982
- →
Circumscripció Barcelona
Dades biogràfiques
Naixement 1909
Sant Julià de Vilatorta
Mort 2004
Barcelona
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Activitat professional
Ocupació polític
Altres dades
Partit polític Unió de Centre Democràtic 1977-1982
Unió Democràtica de Catalunya 1982-2004
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Marcel·lí Moreta i Amat (Sant Julià de Vilatorta, Osona 1909 - Barcelona, Barcelonès 2004) fou polític català de centredreta. Com parlamentari fou membre de la Comissió dels Vint que redactà l'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.

Inicis[modifica]

Nascut a Sant Julià de Vilatorta (Osona) en una família modesta (el seu pare era ferrer). Als tretze anys es traslladà a Barcelona. De jove treballà com empleat de banca a la Banca Arnús.

Monarquia, Segona República i Guerra Civil[modifica]

El 1929 ingressà a les joventuts de la Lliga Regionalista, de les quals esdevingué més tard secretari general. Fou col·laborador de Francesc Cambó. Durant la guerra civil espanyola després d'un intent de fugir a França, va romandre a Barcelona, on s'encarregà d'una oficina per a oferir ajut a persones perseguides per motius polítics dins la zona republicana (diners, queviures i ajudar-los a sortir del país).

Trajectòria durant el franquisme[1][modifica]

Després de la guerra treballà amb l'ajut de Narcís de Carreras a la Caixa de Jubilacions i Subsidis Socials fins que el 1957 va dirigir una empresa familiar d'arts gràfiques. Els anys seixanta col·laborà amb el règim franquista. junt amb altres antics membres de les joventuts de la Lliga a través dels sindicats verticals del franquisme. Fou president del "Sindicato del "Papel y Artes Gráficas".

Josep Maria de Porcioles el nomenà regidor de l'Ajuntament de Barcelona per un breu període els anys seixanta.

El 1965 fou secretari del Consell Econòmic i Social de Catalunya i membre de la junta directiva del FC Barcelona, i elegit diputat provincial pel terç familiar l'any 1973, en l'etapa en què Joan Antoni Samaranch fou president de la Diputació, on resta fins a les eleccions municipals democràtiques del 1979. Des del seu càrrec fou el responsable de la devolució de la seu de l'Institut d'Estudis Catalans i el primer que demanà la devolució de la documentació confiscada per la dictadura franquista que es trobava a la secció de l'Archivo Histórico Nacional de Salamanca.

Soci protector d'Òmnium Cultural, va fer costat a militants antifranquistes represaliats pel Tribunal d'Ordre Públic (Joan Reventós, entre d'altres).

L'etapa democràtica[modifica]

Durant la transició espanyola al costat de Joan Antoni Samaranch fundà el Partit conservador i la coalició Concòrdia Catalana. A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit diputat a Corts Espanyoles per Unió de Centre Democràtic d'Adolfo Suárez, escó que va ocupar fins al 1982. L'any 1982 va entrar a Unió Democràtica de Catalunya, però abandonà la políca activa.

L'any 1978 en representació del seu partit fou un dels membres de la Comissió dels Vint que al parador de Sau Masies de Roda redactà l'avantprojecte de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.

També fou president (1986-1996) i president d'honor (1996-2004) de la Federació de Mutualitats de Catalunya.

El 1993 rebé la Creu de Sant Jordi.

L'any 2001 va publicar les seves Memòries d'un catalanista. Cinquanta anys de vida política a Catalunya (1932-1982) (Pagès, Lleida, 2001).

Va morir[2] a Barcelona l'any 2004.

Obres[modifica]

  • Historias de Barcelona (1972)
  • Entorn del mutualisme de previsió social a Catalunya (199?)
  • Memòries d'un catalanista. Cinquanta anys de vida política a Catalunya (1932-1982) (2001)

Referències[modifica]

  1. Article de Andreu Mayayo Els parlamentaris (i la parlamentària de la "Comissió dels vint" al monogràfic "Vint anys de l'Estatut d'autonomia de Catalunya. Balanç i perspectives". Revista "Idees" 1999
  2. Notícia de la mort de Marcel·lí Moreta a El País]