Marcel Camus

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMarcel Camus
Biografia
Naixement(fr) Marcel Georges Gaston Camus Modifica el valor a Wikidata
21 abril 1912 Modifica el valor a Wikidata
Chappes (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 gener 1982 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
13è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCrematori i Columbari del Père-Lachaise, 87 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDirector de cinema, guionista i actor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1957 Modifica el valor a Wikidata –
Família
CònjugeMarpessa Dawn Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0133424 Allocine: 932 Allmovie: p83995
Musicbrainz: d145a678-002a-4c08-a7a5-19d5845452ff Discogs: 1497768 Find a Grave: 7650 Modifica el valor a Wikidata

Marcel Camus (Chappes, 21 d'abril de 1912 - París, 13 de gener de 1982) va ser un director de cinema francès.

Biografia[modifica]

Camus era professor de pintura i escultura abans de treballar en el món del cinema com a ajudant de direcció dels realitzadors Luis Buñuel, Alexandre Astruc, André Barsacq, Daniel Gélin i Jacques Becker[1].

Les seves obres[modifica]

Durant aquest període va fer la seva primera pel·lícula, el curtmetratge documental Renaissance Du Havre (1950). Com a molts cineastes francesos la primera oportunitat dels quals de dirigir un projecte els va arribar durant la postguerra, Camus va escollir el tema del sacrifici personal en el context de la guerra, encara que al contrari de la majoria dels seus col·legues, que van tractar la Segona Guerra Mundial d'una manera natural, Camus va prendre com a objectiu la guerra a la Indoxina. Basada en una novel·la de Jean Hougron, Mort en fraude representa un poble atrapat entre dos fronts. La seva única possibilitat de supervivència inclou la destrucció d'una presa de la qual depèn.[2].

Posteriorment, Camus s'embarca en tres pel·lícules en col·laboració amb l'escenarista Jacques Viot. La primera, Orfeu negre (1959), li porta fama internacional. Guanyadora de la Palma d'Or del Festival de Canes i l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa de l'Acadèmia de Hollywood, aquesta exòtica adaptació moderna del mite grec, retrata Orfeu que coneix a Eurídice i viu la seva llegendària destinació durant el carnestoltes de Rio de Janeiro.[3]

Filmografia parcial[modifica]

Realitzador[modifica]

Cinema[modifica]

Televisió[modifica]

Ajudant de director[modifica]

Guionista[modifica]

Actor[modifica]

Participació en documentals[modifica]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]