Marcel Schwob

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMarcel Schwob
Marcel Schwob.jpg
Retrat a la ploma de Marcel Schwob, fet per Félix Vallotton pel Llibre de les mascares de Remy de Gourmont
Biografia
Naixement 1867
Chaville - Hauts-de-Seine
Mort 26 de febrer de 1905
París
Lloc d'enterrament Cementiri de Montparnasse
Nacionalitat França França
Educació liceu Louis-le-Grand
Activitat
Ocupació Escriptor.
Moviment Simbolisme
Obra
Obres destacables The tragedy of Hamlet, Prince of Denmark Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Marcel Schwob (Chaville, Hauts-de-Seine, 1867-París, 26 de febrer de 1905) fou un escriptor, crític literari i traductor jueu francès.

Schwob descendia d'antigues famílies de metges i rabins distingits, lletrats i erudits. Ben aviat se li despertà la seva vocació literària. Marcel, d'acurada educació, es dedicà a l'estudi amb deler, s'aficionà a la literatura i sent encara un adolescent s'inicià en el periodisme. El moviment simbolista el guanyà ben aviat.

Als vint-i-quatre anys, dotat ja d'un agut sentit crític, publicà el seu primer llibre: Coeur double. A la novel·la i el conte s'afegeix, en l'erudició de Shwob, la filologia. Profund coneixedor del francès antic, humanista, lletrat eminent, efectuà profunds estudis sobre el poeta François Villon i la banda dels coquillards i defensà la seva tesi sobre l'argot, afirmant que aquest no és una formació espontània, sinó un llenguatge artificial, destinat a una determinada classe.

Fou un sentimental. De 1890 a 1893 estimà amb passió una pobra i malalta noieta —Louise—, la qual es consumia en el raval, minada per la misèria i la tisi. La cuidà amb exquisida devoció, tractà de salvar-la, li prodigà entendridores atencions. Louise morí en els seus braços, però ressuscità en el Le livre de Monelle.

A principis de 1895, Marguerite Moreno, actriu de la Comédie Française, d'exòtica bellesa i veu privilegiada, embogí d'amor el jove escriptor, la salut del qual declinava. A finals d'aquell any, una misteriosa malaltia atacà en Schwob, que es va haver de sotmetre a quatre operacions, de les quals en sortí invàlid. Marguerite Moreno —que ja era la seva esposa— li oferí els seus braços, el seu cor, i la seva fe. Mercès a ella pogué sobreviure deu anys. Ensopit pels hipnòtics i analgèsics, entre els quals acabà els seus últims treballs d'erudició i de crítica.

Apassionat per l'obra de Robert Louis Stevenson, es llançà darrere el seu record i viatjà a Samoa, el 1901. Tan sols l'acompanyava el seu fidel missatger Ting, ja que Marguerite hagué de romandre a França, retinguda per les seves obligacions de sociétaire del Theàtre Français. El viatge, terrible, va estar a punt de posar fi a la seva vida. Malgrat tot el desenllaç no es produí fins al 26 de febrer de 1905, a París.

Fou admirat i volgut per les figures més representatives del seu temps. Stéphane Mallarmé, Anatole France, Edmond de Goncourt, Octave Mirbeau, Elémir Bourges, Alphonse Daudet, Léon Daudet, Jules Renard, André Gide, Paul Fort, Georges Bataille, Maurice Maeterlinck, Paul Claudel, Sidonie-Gabrielle Colette, Francis Jammes, el distingiren i respectaren.

Això succeí perquè, com a persona, Marcel prodigà simpatia, ajudà al proïsme, ponderà el talent aliè i sabé posar-se a l'altura els altres. El seu esguard tenia una encantadora dolcesa, els seus gestos eren seductors, la seva erudició excepcional li permetia orientar els seus amics envers els autors més convenients per a ells.

Anàlisi[modifica]

Schwob consultà els historiadors grecs i llatins, recorregué els annals de la criminalitat londinenca, estudià els tractats de la càbala, els cronistes medievals; investigà pacientment el procés de Joana d'Arc, els testimonis de la pirateria. Sobre aquest fons històric situà les figures, personals o genèriques, en àgils vinyetes que van des de la Grècia antiga fins a les vores del Tàmesi.

El seu llibre Vides imaginàries és ple d'evocacions; va merèixer ser qualificat per Goncourt com el més meravellós ressuscitador del passat.

Les millors obres[modifica]

  • Coeur double: (contes)
  • Le roi au masque d'or: (conte)
  • Le livre de Monelle: (poema en prosa)
  • Mimes: (poema en prosa)
  • Le Croisade des Enfants: (narracions)
  • Spic ilege: (crítica i assajos)

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marcel Schwob Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Enciclopèdia Estudiantil, fascicle núm. 66, any II, del 10 de març de 1964 (Registre 4977/62).