Vés al contingut

Marcel de Tànger

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMarcel de Tànger, o
Marcel el Centurió

Retaule de l'església de Sant Marcel (Lleó), amb l'escultura del sant i l'urna amb les seves restes sota l'altar
Nom original(la) Marcellus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle III Modifica el valor a Wikidata
Lleó Modifica el valor a Wikidata
Mort30 octubre 298 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Tànger Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortdecapitació Modifica el valor a Wikidata
SepulturaEsglésia de San Marcelo (Lleó) 
Es coneix perCenturió de la Legio VII Gemina
Activitat
OcupacióSoldat romà Modifica el valor a Wikidata
PeríodeBaix Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit romà Modifica el valor a Wikidata
Rang militarcenturió Modifica el valor a Wikidata
màrtir
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església Ortodoxa
CanonitzacióAntiga
Festivitat30 d'octubre
IconografiaCom a centurió, amb espasa i palma de martiri
Patró deCiutat i província de Lleó[1]
Altres
CònjugeNona Modifica el valor a Wikidata
FillsFacundus, Primitivus Modifica el valor a Wikidata
Condemnat perdeserció militar (298)
→ (pena de mort) Modifica el valor a Wikidata

Marcel de Tànger o Marcel el Centurió (ca. mijtan segle iii - 298) va ser un militar de l'exèrcit romà, martiritzat com a cristià i venerat com a sant per l'Església catòlica. És un dels patrons de Lleó.

Hagiografia

[modifica]
Retaule de Sant Marcel, s. XIII-XIV, amb el sant, la seva esposa Nònia i els seus dotze fills sants als costats (Museo de León).
Capilla del Cristo de la Victoria (Lleó), al lloc on es diu que havia nascut i viscut Sant Marcel.

Sembla que Marcel era un centurió establert a Tingis (actual Tànger) que va refusar de participar en les festes d'aniversari de l'emperador Maximià, en les quals havien de fer sacrificis als déus romans. Degradat de la seva posició a l'exèrcit, va ser portat davant del jutge, anomenat Fortunat, que va remetre el cas a Maximià i Constanci (aquest últim era favorable als cristians). Marcel, però, va ser jutjat pel prefecte Aureli Agrícolà i va ser trobat culpable.

Marcel va ser martiritzat, executat per l'espasa d'un prefecte pretorià. Es diu que el funcionari que havia de transcriure les actes del procés, un home anomenat Cassià de Tànger, va estar en desacord amb la sentència i no va voler registrar-la a les actes, per la qual cosa també va ser executat. És venerat com a Sant Cassià.

Des de ben aviat va rebre culte a Lleó, ciutat de la qual va esdevenir patró; l'església de San Marcelo data ja del segle x. L'any 1471 les tropes portugueses van descobrir a Tànger les restes de Sant Marcel, amb una làpida que deia: "A Marcel, màrtir de Lleó". Després de negociar-ho, Ferran II d'Aragó va aconseguir que, el 1493 les restes poguessin anar a Lleó i instal·lar-s'hi a l'església de San Marcelo, en una urna d'argent a l'altar major.

Llegenda de Lleó

[modifica]

Una versió alternativa de la història l'ofereix la llegenda apòcrifa lleonesa, que el fa natural de Lleó. Segons ella, Marcel era centurió de la Legio VII Gemina Pia Felix, la legió el campament de la qual va donar origen a la ciutat de Lleó, i havia nascut a Lleó a mitjan segle iii.[2][3] És una versió, però, sense fonament històric, que vol vincular el patró de la ciutat a la ciutat mateixa; les fonts més antigues referides al sant no fan referència ni a Lleó ni a la Legio VII.

Marcel vivia prop de les muralles de la ciutat.[4] Durant l'aniversari de l'emperador Valerià, el juliol de 298, Marcel va mostrar públicament que era cristià. Va ser enviat a Tànger per ésser jutjat pel prefecte Agricolà, que el va condemnar a ésser decapitat.

Després també serien martiritzats la seva muller Nònia i els seus dotze fills: Claudi, Luperc i Victori (màrtirs a Lleó), Facund i Primitiu (màrtirs a Sahagún), Servand i Germà (a Cadis),[5] Faust, Genar i Marcial (a Còrdova), Celedoni i Ermenter (a Calahorra).[6] Aquesta extensió de la llegenda, però, no es documenta abans del segle xiii: la primera menció als noms de la suposada família de Marcel es troba a la crònica de Lluc de Tui, escrita cap al 1236.[7]

Vegeu també

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. Sant Froilà és el patró de la diòcesi de Lleó
  2. «Parroquia de San Marcelo: "Cofradía de las Siete Palabras de Jesús en la Cruz"». Arxivat de l'original el 2006-09-16. [Consulta: 22 octubre 2009].
  3. Gaiffier, B. de. "S. Marcel de Tanger ou de Léon? Évolution d'une légende", Analecta Bollandiana 61 (1943), 116-139
  4. A Lleó es diu que vivia a l'actual Calle Ancha, on hi ha la Capilla del Cristo de la Victoria.
  5. Els dos germans van venerar-se separadament com a patrons de Cadis i la seva consideració com a fills de Marcel sembla apòcrifa i sense fonament
  6. La inclusió d'aquests dos sants, el culte als quals va tenir gran difusió a la península Ibèrica, en el grup dels fills de Marcel és posterior i possiblement no tingui cap fonament; sembla que prové de la confusió del terme "ex legione" (de la legió) aplicat als sants, que eren legionaris romans i que es va interpretar com "ex Legione" (de Lleó); a partir d'aquesta lectura, es va originar una història per relacionar-los amb sants lleonesos.
  7. A. González Blanco. "Bibliografía sobre los santos màrtires calagurritanos Emeterio y Celedonio". Kalakorikos, 5 (2000), p. 371-390.

Enllaços externs

[modifica]