Marcelino Oreja Aguirre
.jpg)
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
Marcelino Oreja Aguirre (Madrid, 1935) és un jurista, polític i diplomàtic espanyol, que fou Ministre d'Afers Exteriors sota la presidència d'Adolfo Suárez i membre de la Comissió Europea.[1]
Biografia
[modifica]Va néixer el 13 de febrer de 1935 a la ciutat de Madrid, fill pòstum de Marcelino Oreja Elósegui.[2] Va estudiar dret a la Universitat de Salamanca, doctorarant-se posteriorment a la Universitat de Madrid. Posteriorment amplià els seus estudis a la Universitat de Bonn, la Universitat de Londres i l'Acadèmia de Dret Internacional de La Haia. El 1958 ingressà a l'Escola Diplomàtica, i a partir de la dècada del 1960 inicià la tasca de docent en aquest centre i a partir de 1971 fou professor a la Universitat Complutense de Madrid.[3] És membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i l'Ateneu de Madrid.
Activitat política
[modifica]Política nacional
[modifica]Vinculat als moviments pròxims a la democràcia cristiana i a la dreta representada per la Unió de Centre Democràtic (UCD) i Aliança Popular (AP), l'any 1976 fou nomenat Ministre d'Afers Exteriors en el segon govern transició, el primer encapçalat per Adolfo Suárez. L'any 1977 no va poder presentar-se a les eleccions segons la normativa vigent, per la qual cosa fou nomenat senador per part del rei Joan Carles I en la Legislatura Constituent, sent confirmat com a Ministre d'Afers Exteriors per Adolfo Suárez, càrrec que va mantenir fins a l'any 1980 i en el qual va aconseguir la signatura de la Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides l'any 1976 i l'ingrés d'Espanya al Consell d'Europa el 1977.
En les eleccions generals de 1979 va ser escollit diputat al Congrés per la província de Guipúscoa a les files de la Unió de Centre Democràtic. Després de la desintegració del seu partit en les eleccions generals de 1982, tot i que ell renovat la seva acta de diputat per la província d'Àlaba, fou nomenat Secretari General del Consell d'Europa el 1984.[4][5] A les eleccions generals de 1993 fou escollit novament diputat al Congrés per Àlaba dins les files del PP, escó que abandonà l'abril de 1994 per esdevenir comissari europeu.
Política europea
[modifica]En les eleccions europees de 1989 fou escollit eurodiputat en les llistes del Partit Popular i va col·laborar en la redacció del primer esborrany d'una model de Constitució per a la Unió Europea l'any 1993.[6]
L'any 1994 fou nomenat Comissari Europeu de Transports i Energia per part de Jacques Delors i va participar en l'elaboració del Tractat de Maastricht. Posteriorment participà en la Comissió Santer, sent nomenat Comissari de relacions amb el Parlament Europeu, Cultura i política audiovisual. Acabat el seu mandat l'any 1999 va abandonar l'activitat política per a dedicar-se a l'empresa privada.
Referències
[modifica]- ↑ «Marcelino Oreja Aguirre». A: Fundación Popular de Estudios Vascos. Raíces de libertad: Apuntes para la historia del PP País Vasco: Biografías (Primera parte). Bilbao: Atxular Atea, 2019, p. 277-287.
- ↑ El último revolucionario, Diario Vasco, 30 de abril de 2006.
- ↑ Diario Vasco, 26 de octubre de 1971
- ↑ Spain and the Council of Europe
- ↑ «Commission Member Biographies». Independent Commission on Turkey. British Council and the Open Society Foundation–Turkey, 2009. Arxivat de l'original el 13 September 2009. [Consulta: 2 octubre 2009].
- ↑ «Marcelino Oreja Aguirre». European Parliament. [Consulta: 21 gener 2015].
Enllaços externs
[modifica]
- (castellà) Informació de Marcelino Oreja al Senat espanyol Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine.
- (castellà) Informació de Marcelino Oreja al Congrés dels Diputats
- (castellà) Informació de Marcelino Oreja al Parlament Europeu
- (castellà) Informació de Marcelino Orjea a elpais.com
| Cap de l'Estat | .jpg) | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresidents de govern | Alfonso Osorio García (Presidència) • Fernando de Santiago y Díaz de Mendívil/Manuel Gutiérrez Mellado (sense cartera) | |
| Ministres | Rodolfo Martín Villa (Governació) • Eduardo Carriles Galarraga (Hisenda) • Marcelino Oreja Aguirre (Afers Exteriors) • Landelino Lavilla Alsina (Justícia) • Félix Álvarez-Arenas y Pacheco (Exèrcit) • Carlos Franco Iribarnegaray (Aire) • Gabriel Pita da Veiga y Sanz/Pascual Pery Junquera (Marina) • Carlos Pérez de Bricio Olariaga (Indústria) • José Lladó Fernández-Urrutia (Comerç) • Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo/Luis Ortiz González (Obres Públiques) • Fernando Abril Martorell (Agricultura) • Francisco Lozano Vicente (Habitatge) • Aurelio Menéndez Menéndez (Educació) • Andrés Reguera Guajardo (Informació i Turisme) • Ignacio García López (Secr. Gral. del Movimiento) • Álvaro Rengifo Calderón (Treball) • Enrique de la Mata Gorostizaga (Relacions Sindicals) | |
(← I PRECONSTITUCIONAL) Govern anterior •••• Govern següent (← I CONSTITUENT) | ||
| Cap de l'Estat | | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresidents de govern | Manuel Gutiérrez Mellado (Defensa) • Enrique Fuentes Quintana (Afers econòmics) • Fernando Abril Martorell (Afers polítics) | |
| Ministres | Rodolfo Martín Villa (Interior) • José Manuel Otero Novas (Presidència) • Marcelino Oreja Aguirre (Afers Exteriors) • Landelino Lavilla Alsina (Justícia) • Francisco Fernández Ordóñez (Hisenda) • Manuel Jiménez de Parga Cabrera (Treball) • Enrique Sánchez de León Pérez (Sanitat i Seguretat Social) • Alberto Oliart Saussol (Indústria) • Juan Antonio García Díez (Comerç) • José Lladó Fernández-Urrutia (Transports) • Joaquín Garrigues Walker (Obres Públiques) • José Enrique Martínez de Genique (Agricultura) • Íñigo Cavero Lataillade (Educació) • Pío Cabanillas Gallas (Cultura) • Manuel Clavero Arévalo (Regions) • Ignacio Camuñas Solís (Relacions amb les Corts) | |
.svg){kind=small}
| Cap de l'Estat | | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresidents de govern | Manuel Gutiérrez Mellado (Defensa) • Fernando Abril Martorell (Afers polítics) | |
| Ministres | Rodolfo Martín Villa (Interior) • José Manuel Otero Novas (Presidència) • Marcelino Oreja Aguirre (Afers Exteriors) • Landelino Lavilla Alsina (Justícia) • Francisco Fernández Ordóñez (Hisenda) • Rafael Calvo Ortega (Treball) • Enrique Sánchez de León Pérez (Sanitat i Seguretat Social) • Agustín Rodríguez Sahagún (Indústria) • Juan Antonio García Díez (Comerç) • Salvador Sánchez-Terán Hernández (Transports) • Joaquín Garrigues Walker (Obres Públiques) • Jaime Lamo de Espinosa (Agricultura) • Íñigo Cavero Lataillade (Educació) • Pío Cabanillas Gallas (Cultura) • Manuel Clavero Arévalo (Regions) • Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Relacions amb la CEE) | |
(← I CONSTITUENT) Govern anterior •••• Govern següent (← I SUAREZ) | ||
| Cap de l'Estat | | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresidents de govern | Manuel Gutiérrez Mellado (Seguretat i defensa) • Fernando Abril Martorell (Afers polítics) | |
| Ministres | Antonio Ibáñez Freire (Interior) • José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo (Presidència) • Marcelino Oreja Aguirre (Afers Exteriors) • Agustín Rodríguez Sahagún (Defensa) • Íñigo Cavero Lataillade (Justícia) • Jaime García Añoveros (Hisenda) • José Luis Leal Maldonado (Economia) • Rafael Calvo Ortega (Treball) • Joan Rovira Tarazona (Sanitat i Seguretat Social) • Carlos Bustelo y García del Real (Indústria) • Juan Antonio García Díez (Comerç) • Salvador Sánchez-Terán Hernández (Transports) • Jesús Sancho Rof (Obres Públiques) • Jaime Lamo de Espinosa (Agricultura) • José Manuel Otero Novas (Educació) • Luis González Seara (Investigació i Universitats) • Antonio Fontán Pérez (Administració territorial) • Manuel Clavero Arévalo/Ricardo de la Cierva y de Hoces (Cultura) • Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Relacions amb la CEE) • Rafael Arias-Salgado Montalvo (Relacions amb les Corts) • Joaquín Garrigues Walker (adjunt al president) | |
(← II CONSTITUENT) Govern anterior •••• Govern següent (← II SUAREZ) | ||
| Cap de l'Estat | | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresidents de govern | Manuel Gutiérrez Mellado (Seguretat i defensa) • Fernando Abril Martorell (Afers polítics) | |
| Ministres | Juan José Rosón Pérez (Interior) • Rafael Arias-Salgado Montalvo (Presidència) • Marcelino Oreja Aguirre (Afers Exteriors) • Agustín Rodríguez Sahagún (Defensa) • Íñigo Cavero Lataillade (Justícia) • Jaime García Añoveros (Hisenda) • José Luis Leal Maldonado (Economia) • Salvador Sánchez-Terán Hernández (Treball) • Joan Rovira Tarazona (Sanitat i Seguretat Social) • Ignacio Bayón Mariné (Indústria) • Luis Gámir Casares (Comerç) • José Luis Álvarez y Álvarez (Transports) • Jesús Sancho Rof (Obres Públiques) • Jaime Lamo de Espinosa (Agricultura) • José Manuel Otero Novas (Educació) • Luis González Seara (Investigació i Universitats) • Antonio Fontán Pérez (Administració territorial) • Ricardo de la Cierva y de Hoces (Cultura) • Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Relacions amb la CEE) • Sebastián Martín-Retortillo Baquer (Relacions amb les Administracions Públiques) • Juan Antonio Ortega y Díaz-Ambrona (adjunt a coordinació legislativa) | |
(← I SUAREZ) Govern anterior •••• Govern següent (← III SUAREZ) | ||
- Persones vives
- Juristes madrilenys
- Ministres madrilenys del Govern d'Espanya
- Senadors madrilenys al Senat espanyol
- Diputats madrilenys al Congrés dels Diputats
- Militants del Partit Popular
- Diputats al Parlament Europeu en representació d'Espanya (1989-1994)
- Comissaris Europeus espanyols
- Gran Creu de l'orde d'Isabel la Catòlica
- Acadèmics de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
- Alumnes de la Universitat de Madrid
- Doctors honoris causa per la Universitat de Saragossa
- Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Savi
- Gran Creu de l'Orde de Carles III
- Doctors honoris causa per la Universitat de Sevilla
- Naixements del 1935
- Polítics espanyols del segle XXI
- Polítics espanyols del segle XX