Marcelino dos Santos

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMarcelino dos Santos
Marcelino dos Santos 1975.jpg
modifica
Biografia
Naixement20 maig 1929 modifica
Lumbo (Moçambic) modifica
Mort11 febrer 2020 modifica (90 anys)
Maputo (Moçambic) modifica
Membre de l'Assamblea de la República de Moçambic
modifica
Activitat
OcupacióPolític, escriptor i poeta modifica
PartitFrelimo modifica

Musicbrainz: 2d80709c-2160-4d14-abfa-c8a228167fa2 Modifica els identificadors a Wikidata

Marcelino dos Santos (Lumbo, 20 de maig de 1929 modifica Maputo, 11 de febrer de 2020 modifica) fou un polític i poeta de Moçambic.

Biografia[modifica]

Era fill de Firmindo dos Santos (activista pels drets dels negres) i Teresa Sabino dos Santos, i era mulat.[1] De jove va créixer i estudiar a Lourenço Marques (Maputo) i després va anar a l'Institut Industrial de Lisboa a Portugal (1947). Va allotjar-se a la Casa dos Estudantes do Imperio, on va conèixer Amílcar Cabral (Guinea Bissau), Agostinho Neto (Angola), i Eduardo Mondlane (Moçambic). Quan el 1950 Neto fou arrestat i Mondlane deportat als Estats Units, va marxar a París. Allí va viure amb diversos escriptors i artistes i col·laborà amb la revista Présence Africaine.

El 1957 va participar en la fundació a París el Moviment Anti-Colonial. Després es va unir a la UDENAMO. Va participar en la fundació de la Conferència de les Organitzacions Nacionalistes de les Colònies Portugueses (CONCP) a Casablanca l'abril de 1961. Fou també un dels fundadors del Frelimo el juny del 1962. El 1964 fou secretari d'afers exteriors del partit i desenvolupà una tasca important per al front davant l'ONU i l'Organització per a la Unitat Africana.[2] El 1969 fou membre del triumvirat que va agafar el control del Frelimo (abril) fins al novembre, quan Uria Simango fou expulsat i Samora Machel, de la tendència marxista radical afavorida per Dos Santos, nomenat president. Com que era mulat, Dos Santos va preferir restar a l'ombra i deixar que Machel, totalment negre, ocupés la posició principal, però va restar l'ideòleg del partit fins que al començament dels noranta aquest va abandonar la línia comunista.[3] Fou vicepresident del partit del 1969 al 1977, i vicepresident de Moçambic del 25 de juny de 1975 al 1977. Fou diverses vegades ministre, membre del Buró Polític del Comitè Central del FRELIMO que va governar provisionalment el país a la mort de Samora Machel en 1986, president del Parlament (1987-1994)[4] i membre del Comitè Central del Frelimo on representa la línia més esquerrana, ara en minoria.

Com a poeta publicà poesies sota els pseudònims Kalungano i Lilinho Micaia a la revista O Brado Africano, i un llibre sota el seu nom real, titulat Canto do Amor Natural, publicat en 1987 per l'Associação dos Escritores Moçambicanos.[5]

Referències[modifica]

  1. Marcelino dos Santos a bookrags
  2. Marcelino dos Santos al web del govern sud-africà
  3. Mozambique News Agency, 24 May 1999.
  4. Marcelino dos Santos at 70 looks to socialism
  5. Biografia a lusofoniapoetica.com