Marcello Fois

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMarcello Fois
Marcello Fois.jpg
Biografia
Naixement 20 gener 1960 (59 anys)
Nuoro (Sardenya)
Formació Universitat de Bolonya
Activitat
Ocupació Escriptor, guionista, dramaturg i escriptor de literatura infantil

IMDB: nm1141357
Modifica les dades a Wikidata

Marcello Fois (Nuoro, 20 de gener de 1960) és un escriptor i guionista italià.

Biografia[modifica]

L'any 1986 obté la llicenciatura en Filologia italiana per la Universitat de Bolonya. El 1989 escriu la seva primera novel·la, Ferro Recente publicada a Itàlia el 1992 i en castellà el 2001 (Hierro reciente, editorial Espasa).

També el 1992 publica Picta, amb el qual obté (ex aequo amb Mara De Paulis) el Premio Italo Calvino;[1] mentre que el 1997, amb Nulla, rep el Premio Dessì.

El 1998 apareix Sempre caro, primera novel·la d'una trilogia que continua amb Sangue dal cielo i L'altro mondo, ambientada a la ciutat sarda de Nuoro a les acaballes del segle XIX i protagonitzada per l'advocat Bustianu, inspirat en un advocat i poeta que va existir realment, Sebastiano Satta. Sempre caro (publicat en català a La Campana i en castellà a Salamandra el 2001) li va valdre el Premio Scerbanenco l'any 1998.[2] Amb Dura madre guanya l'any 2002 el Premio Fedeli.

Fois també escriu guions per a televisió, cinema i teatre i fins i tot ha escrit un llibret operístic basat en la novel·la Tanit de Valerio Evangelisti.

L'any 2007, amb la novel·la Memoria del vuoto, publicada per Einaudi el 2006, per Hojadelata el 2014 (Memoria del vacío) i per Periscopi el 2015 (Memòria del buit),[3] guanya el Premio Super Grinzane Cavour de narrativa italiana, el premi Volponi i el Premio Alassio Centolibri - Un Autor per Europa.

Amb Giulio Angioni i Giorgio Todde forma part dels fundadors dels festival literari L'isola delle storie de Gavoi.[4]

Se'l considera membre de la nova literatura sarda.

L'estiu de 2017, el Gremi de Llibreters de Barcelona i de Catalunya atorga el Premi Llibreter en la categoria "Altres literatures" a la traducció en castellà de la seva novel·la Estirpe, publicada per Hoja de lata.

Bibliografia[modifica]

  • Ferro Recente (Granata Press, 1992; reimpressió d'Einaudi el 1999; versió castellana Hierro reciente d'Espasa el 2001)
  • Picta (Marcos y Marcos, 1992; reimpressió de Frassinelli el 2003)
  • Meglio morti (Granata Press, 1993; reimprès per Einaudi el 2000 ; versió en castellà Mejor morir d'Espasa Calpe el 2003)
  • Falso gotico nuorese (Condaghes, 1993; posteriorment publicat per Il Maestrale el 2002)
  • Il silenzio abitato delle case (Moby Dick, 1996)
  • Gente del libro (Marcos y Marcos, 1996)
  • Sheol (Hobby & Work Publishing, 1997)
  • Nulla (Il Maestrale, 1997; "Premi Dessì")
  • Sempre caro (prologat per Andrea Camilleri, Il Maestrale 1998; edicions en català i castellà amb el mateix títol el 2001 publicades per La Campana i Salamandra)
  • Radiofavole (contes amb música amb CD; amb Fabrizio Festa, Moby Dick, 1998)
  • Gap (Frassinelli, 1999)
  • Sangue dal cielo (amb un pròleg de Manuel Vázquez Montalbán, Il Maestrale/Frassinelli, 1999)
  • Sola andata (EL, 1999)
  • Cerimonia (CLUEB, 2000)
  • Compagnie difficili (amb Albert Sánchez Piñol, Literalia, 2000)
  • Dura madre (Einaudi, 2001)
  • Piccole storie nere (Einaudi, 2002)
  • L'altro mondo (Il Maestrale/Frassinelli, 2002)
  • Materiali (Il Maestrale, 2002; reimpressió de diversos textos editats prèviament)
  • Ilaria Alpi. Il più crudele dei giorni (amb Ferdinando Vicentini Orgnani, Frassinelli, 2003)
  • Tamburini. Cantata per voce sola (Il Maestrale, 2004)
  • Memòria del buit (Einaudi, 2006) / Versió catalana d'Anna Casassas publicada a Periscopi el 2015[5]
  • L'ultima volta che sono rinato (Einaudi 2006; poesies)
  • Io ho visto... ma non è detto che il mio sguardo mi appartenga, antologia d'autors diversos (a cura de Giulio Angioni), Cartas de logu. Scrittori sardi allo specchio, Cagliari, CUEC, 2007.
  • In Sardegna non c'è il mare. Viaggio nello specifico barbaricino (Laterza 2008)
  • Stirpe (Einaudi 2009) (versió castellana amb traducció de Francisco Álvarez a l'editorial asturiana Hoja de lata el 2017, Premi Llibreter 2017 en la categoria "Altres literatures")
  • Paesaggi d'autore, amb Alberto Masala, (Diabasis 2010)
  • Nel tempo di mezzo (Einaudi 2012)
  • L'importanza dei luoghi comuni (Einaudi 2013)
  • Luce perfetta (Einaudi 2015)
  • Ex voto (Minimum fax 2015)
  • Manuale di lettura creativa (Einaudi 2016)
  • Del Dirsi Addio (Einaudi 2017)

Referències[modifica]